Resum del festival de Benicàssim 2006, amb el millor cartell de la història:

Dijous 20-07-06: Després de 3 o 4 hores en cotxe arribem a mitja tarda a l'hotel Simba, situat a la localitat de Chilches (Castelló), a 20 min. del recinte de Benicàssim. La relació qualitat-preu és brutal: piscina, gimnàs, restaurant de qualitat amb menús tope baratos, habitacions dobles amb TV i satèlit, nevera, etc...Deixem les bosses i anem al festival, pilles les pulseres i donem el primer volt pel recinte, de moment tot de puta mare, la organització...un 10, molt millor que altres festivals on he estat tipus Primavera Sound, Doctor Music Festival o Festimad. El primer artista imporant que no ens perdem és Tom Verlaine, ex-líder dels Television, està guai però el mirem assentats per no gastar energies. Després The Sunday Drivers, que toquen amb una orquestra, primera sorpresa agradable del festival. Anem al Vueling Pista Pop a ballar amb DJ Polar i amb Pastiche Sound, tots dos amb molta canya...i després la primera bomba, Scissor Sisters, amb Lady Matronic excitant al públic, "Laura", "Take your mama out"...i per fi, el "Don't feel like dancing" que sonarà amb força durant tot l'estiu, ens deixen amb bon gust de boca la primera nit.

...ballant a la "discoteca muda"


Scissor Sisters

el super-ventilador de gel
Divendres 21-07-06: Ens aixequem, anem a la piscina i dinem al restaurant...s'han d'explotar les grans comoditats de l'hotel! Comença la tarda amb una bomba...
Babyshambles! Suposo que en Pete Doherty només pot actuar serè a les 6 de la tarda, i això ho saben bé els organitzadors...la carpa estava super-plena de gent, molts autèntics hooligans. Després toquen
Garzón, que s'han hagut de canviar el nom per una sentència judicial (no és conya)...ara es diuen
Grande-Marlaska. A les 21:00 a l'escenari gran un dels meus grups preferis...
The Futureheads, el segon disc no m'agrada però toquen moltes del primer, entre elles "Decent days and nights"...brutal. Arriba un dels moments més esperats a les 22:30 amb
Pixies, comencen a "Bone Machine" i toquen tots els èxits gairebé sense excepció, "Here comes your man", "Debaser", etc., fins i tot "Allison", una de les meves preferides. Llàstima que el públic de davant comença a fer allaus contra l'escenari a l'estil "Heysel" i la organització ha de suspendre durant 30 minuts l'actuació, tallant una mica el rollo, tot i així tothom queda satisfet i sortim de l'escenari Heineken amb un somriure d'orella a orella. Després de donar un volt per l'escenari electrònic (
Alexander Kowalski, un crack), anem a veure els
Echo & The Bunnymen, més avorrits del que esperava, sobretot perquè no toquen algunes cançons que jo esperava sentir, tot i així tenia ganes de veure'ls. A la 01:20 una altra bomba...
The Strokes, un concert que frega la perfecció en tots els sentits, si voleu el podeu trobar a l'emule, jo ja l'he tornat a veure 10 o 15 cops. Abans de marxar, una altra visita a l'escenari electrònic per veure un altre DJ-superestrella,
Tiga.

Descansant a la zona VIP...

Julian Casablancas (the Strokes)

Pixies
Dissabte 22-07-06: Com cada dia, anem a la piscina i ens posem les botes al restaurant de l'hotel, avui hem d'agafar forces. El concert de Morrissey a les 21:00 és un altre dels moments inoblidables del festival, feia molts anys que la gent esperava al geni de Manchester. El concert, evidentment, no defrauda a ningú, tot i que no toca "Everyday is like sunday", sí toca la meva preferida, "First of the gang to die", també "You have killed me", "Irish blood English heart", etc. El concert el retransmet en directa La 2, així que també es pot trobar a l'emule. Rufus Wainwright és una altra de les sorpreses agradables, la carpa vodafone super-plena. A les 00:00 arriba The Kooks a l'escenari gran, per escalfar de cares al millor moment del festival (el grup que vindrà després), toquen en 40 minuts tot el seu disc (autèntics núm.1 a Anglaterra), la millor "Ooh La". A la 1:25 arriba la catàrsis, Franz Ferdinand fan moure a 40.000 persones gairebé sense excepció, Kapranos i companyia es mouen a l'escenari com a peix a l'aigua, tot i que sempre fan les mateixes gracietes. El concert és espectacular, "Take me out", "This Fire", "The dark of the matinee" i "Do you want to", entre altres, tornen boig al públic durant una hora. Després d'això, un volt per mirar uns altres cracks de l'electrònica, 2manydj's, i un volt per una mena de "dicoteca muda", on tothom balla el que punxen els dj's, però has d'entrar amb uns auriculars, de manera que no se sent res si no t'els poses. Per cert, ballem una cançó amb l'Alaska, que està al costat nostre.

Morrissey

Pete Doherty (Babyshambles)

Alex Kapranos (Franz Ferdinand)
Diumenge 23-07-06: Nova sorpresa agradable, Editors, amb una veu tipus Ian Curtis, emplena i triplica l'aforament de l'escenari fiberfib.com, haurien d'haver tocat al 'escenari gran perque no és un grup de segona fila, brutals, la cançó estrella es diu "Munich". A les 21:00, Madness, toquen tots els seus èxits sense excepció, mai hagués imaginat que ballaria ska al ritme d'"Our House", "Baggy Trousers", "One Step Beyond", etc, sentit els Madness originals en directe. Més tard un volt per We Are Scientists i Depeche Mode, està massa ple i prefereixo anar a l'escenari Vodafone, on toquen els meus ídols...Art Brut. Consegueixo posar-me a primera fila, Eddie Argos és el puto amo, el públic es torna boig quan baixa a l'escenari a ballar el "My Little brother" amb nosaltres. Després d'això ja no puc parar d'escoltar "Emily Kane". Només ens queden forces per un últim concert, ens reservem per Placebo, l'última bomba del cartell, a les 00:40, han baixat de revolucions els seus concerts però la qualitat del so i la professionalitat del grup s'ha posat devant, un dels millors moments és quan toquen "Special K". No tenim forces per veure The Rakes tot i que m'agraden bastant, per sort ja els havia vist en altres ocasions. Al matí següent ens aixequem aviat i tornem a Girona, preferim estar aviat a casa i sortir la última nit de les festes de Salt, tot i que ens perdrem la festa a la platja de Benicàssim i l'actuació de Miss Kittin.
...one step beyond!!!
the Kooks

Eddie Argos (Art Brut)
