Bad Religion a Razzmatazz

Concertàs d'ahir el que vam veure a Razzmatazz de la millor banda de hardcore melòdic que mai ha existit...com sempre en un concert de Bad Religion està garantida la perfecció sonora i l'entrega del grup durant 90 minuts fent un repàs a gairebé tots els discos. El començament trepidant amb 21st Century Digital Boy va ser continuat per temes saltats de diferents èpoques... Suffer, No Control, Sorrow, Fuck Armageddon This is Hell!, Flat Earth Society, Generator, You, Big Bang, I Want to Conquer The World, Anesthesia, American Jesus, Struck a Nerve, PunkRock Song, Come Join Us, juntament amb temes intercalats dels catorzè disc publicat recentment, "New Maps Of Hell".
Des de la tornada al grup del llegendari Mr.Brett al 2002 (i la seva companyia discogràfica, Epitaph) la banda californiana torna a viure una segona joventut creativa, ja que els últims 3 discos recorden a èpoques glorioses com la de la publicació dels millors discos al finals del 80 (Suffer, No Control, Against the Grain i Generator), amb cançons ràpides de 2 minuts, molt melòdiques i plenes de coros...tot i que el disc que més m'agrada a mi és el primer, el disc vermell "How could hell be any worse?" amb un estil molt diferent, més primitiu i contundent. Per sort ahir en Greg Graffin va recordar aquest disc i en va parlar una estona, abans de que les guitarres toquéssin les primeres notes de Fuck Armageddon...This is Hell!!
El més bo d'ahir és que, després d'haver vist ja 4 vegades als Bad Religion, aquest cop vaig aconseguir veure tot el concert entre les 3 primeres files... va valdre la pena tot i emportar-nos patades i cops de colze perdre 2 litres de suor! Aqui un vídeo d'ahir a Razzmatazz quan toquen American Jesus, uns dels himnes de Bad Religion. Si algú aconsegueix veure'm li pago una birra, estic gairebé devant d'en Greg Hetson (guitarra calb) aixecant el braç!

Com a regal extra, penjo un vídeo brutal que he trobat d'una de les primeres aparicions a la TV dels Bad Religion a principis dels 80 (teòricament és l'any 84 perque ja hi havia en Hetson, que al vídeo surt amb barret, i en canvi sembla que encara hi havia l'actual baixista Jay Bentley en la seva primera etapa). També és curiós veure en Greg Graffin amb grenyes...però el millor és veure com toquen les dues cançons i la posada en escena punky vuitantera!

Top 10 de Los Planetas (1a part)

Aprofitant que avui estic inspirat he fet un top ten amb les millors cançons de Los Planetas. La primera m'ha costat bastant, però em quedo amb "Pesadilla en el parque de atracciones", és massa mítica i m'agrada alló de "te pareces un poco a Satán", l'altra cosa que m'agrada és que en Jota gairebé no té temps de respirar en tota la cançó.La segona és un altre himne, "Qué puedo hacer", coneguda per parlar del bar Amador de Granada..."pero nunca nunca vas".La tercera és "Un buen día", la millor lletra de Los Planetas i probablement la cançó més famosa explica un dia qualsevol a la vida d'en Jota, incloent "nos hemos metido cuatro millones de rayas", i un increïble gol de Mendieta entre altres situacions.En 4a posició he triat una de l'últim disc, "Reunión en la Cumbre" de la que ja vaig parlar fa temps, no només per una de les lletres més originals sino pel ritme frenètic de la cançó.En 5a posició "Deseando una cosa", també de l'últim disc. Aquesta genial cançó no té videoclip, almenys de moment, però per sort al YouTube hi ha diversos fotomuntatges d'aquest tema que parla sobre la ciutat de Los Planetas, Granada. Els ritmes de bateria (a l'estil No cars go d'Arcade Fire) i la incorporació de teclats fan que la lletra, una mica infantil, sigui realment impactant..."cuando nadie te llame cuenta conmigo", "cuando estés en Granada ya sabes que aqui tienes un amigo", o "dile al Lori que vaya acelerando que a Granada, la tierra donde nací, vamos tirando".

Primavera Sound 2008 - DISSABTE

El dissabte comença ja de bon matí, cap a les 12 del migdia anem al parc Joan Miró (per sort, al costat d'on dormíem) a veure una mica de Le Petit Ramon, El Chico con la Espina en el Costado, El Hijo i Darren Hayman & Jack Hayter tocant Hefner, tot concerts gratuits, ràpids(d'uns 25 o 30 minuts) i envoltats d'un ambient molt agradable. Després, ja sí, un bon tiberi, una migdiada i cap al Fòrum.

La jornada comença per nosaltres a l'escenari Estrella Damm i després de saborejar el donut de rigor, on toca el grup californià de pop Okkervil River, presentant el seu segon disc "The Stage Names", m'agraden bastant alguns moments del concert quan em recorden alguns ritmes d'Arcade Fire. Recomano una visita a http://www.okkervilriver.com/ per escoltar els seus millors temes.
Com que avui estic molt cansat decideixo invertir totes les meves energies al concert de Dinosaur Jr. així que anem deambulant pel festival visitant les paradetes de merchandising (em compro una samarreta dels Sonics) i menjant alguna cosa, a part de mirar alguns minuts de Silver Jews, Kinski, Stephen Malkmus & The Jicks i sobretot, Buffalo Tom. El californià presenta el disc "Real emotional Trash", amb temes que podrien ser perfectament de Pavement, i la mítica banda de Boston, que va treure un àlbum recentment (després de 10 anys sense fer-ho) fa un repàs a la seva extensa trajectòria amb cançons com "Taillights Fade" o "Sodajerk", de la qual penjo el vídeo.

A continuació toquen els dos caps de cartell (segons la premsa mediàtica) de la jornada. Primer veiem Rufus Wainwright, el megalòman cantautor canadenc emplena de gom a gom l'escenari principal en solitari, canviant entre un piano de cua i una guitarra acústica. Toca durant 75 minuts d'on destaco poca cosa (és un estil massa tranquil pel meu gust): una versió de "Allelujah" de Leonard Cohen i una broma que fa al públic abans d'una cançó: "ara us heu de posar tristos, com si fóssiu escandinaus". El segon grup mediàtic del dia és Enrique Morente i Lagartija Nick, que també omplen de forma brutal l'escenari Rockdelux, presentant la reedició del famós disc "Omega" de l'any 1996. Com que tampoc és el meu estil preferit, anem ràpidament a l'escenari Vice a veure els Mission of Burma, mites del post-punk dels que vaig parlar fa uns dies, que presenten el disc "Obliterati". Amb un estil sorollós inspirat en el rock de garatge dels 60 i 70 van ser un dels grups més influents per posteriors bandes com Sonic Youth o els mateixos Dinosaur Jr, això sí, una mica més primitius, per això carreguen al cap de mitja hora.

Ara sí, anem a primeres files per l'esperat concert de Dinosaur Jr, una de les tres bandes fonamentals del noise-pop juntament amb Pixies i Sonic Youth...això és una banda!! Tres components: bateria senzilla però tocant a ritmes revolucionats, el mateix amb el baix, i la guitarra a tot drap (portaven...8 pantalles només per la guitarra!!!), tot harmonitzat per una veu melòdica, comencen amb temes de l'últim disc "Beyond" i repassen els seus temes més famosos dels vuitanta com el popular "I feel the pain", cançó que toquen el triple de ràpid que al disc pel meu deliri. L'altre tema que m'encanta és una versió d'una de les meves preferides de The Cure, "Just like heaven", evidentment tocada a 200 per hora. Penjo el videoclip de la versió de Dinosaur Jr.

Com que Dinosaur Jr es mereix dos vídeos, també penjo aquest, gravat a primera fila del Primavera Sound, el tema evidentment és el meu preferit..."I feel the pain", el canvi de ritme...super-exagerat! Ah, també es poden apreciar les vuit pantalles per la guitarra darrera de J.Mascis.Després de 65 minuts intensos, tot i que estem fets pols... encara bé la segona part més bona de la jornada...l'actuació dels Les Savy Fav, un quartet de Rhode Island (igual que els de Padre de Família!) que fan una mica de punk, pop, hardcore i el que convingui, tot sigui perque el cantant tingui l'excusa d'agafar el seu micròfon inalàmbric i passar-se el 80% del concert a 50 metres de l'escenari, cantant enmig del públic, enmig de les grades, des dels lavabos, des de la barra, corrents, saltant...segons he vist al YouTube, aquest peculiar cantant sempre surt amb disfresses estranyes, mitges al cap, gairebé despullat, amb la cara tapada, etc. Al Primavera es va posar trossos de les plantes i arbres que hi havia al voltant de l'escenari per l'esquena...en fi, podria penjar tants vídeos que prefereixo no menjar-me l'espai que es mereix l'altre gran descobriment del dia...una actuació de Manos de Topo al mini-escenari de l'stand MySpace, són boníssims!! La peculiaritat d'aquest original grup de pop romàntic i acústic és que el cantant canta plorant, i el baixista (un gordo barbut) fa veu de nena per fer els coros...no tinc paraules, així que penjo un videoclip amateur (que per cert, ha rebut alguns premis) del tema "El Cartero"...això sí, tots els temes són boníssims, sobretot quan els veus en directe.

Les últimes energies serviran per mirar una estona el grup experimental americà Animal Collective, a l'escenari Estrella Damm, el DJ francès Para One a l'escenari Vice (última cervesa i acomiadament del festival) i un parell de temes del grup anglès Simian Mobile Disco a l'escenari Rockdelux, amb un estil Klaxons que m'agrada bastant.

L'any que ve serà difícil de superar...i ara, cap al Summercase!

Primera Sound 2008 - DIVENDRES

Després de descansar i fer un bon àpat tornem cap al Fòrum disposats a viure una intensa jornada, per sort ens tornen a regalar un donut al entrar. A les 19:10 anem a veure The Cribs, tres germans anglesos que presenten un disc produit per Alex Kapranos (Franz Ferdinand), la cotització d'aquest grup ha pujat com l'escuma durant els últims dos anys amb la publicació de tres discos, els trobo un bon grup de festival però no m'acaben de sorprendre en res. A mig concert canviem d'escenari per poder veure una estona els suecs The Mary Onettes, amb un estil vuitantero que a vegades recorda Echo and the Bunnymen o Jesus and Mary Chain, tenia moltes ganes de veure'ls, desde que vaig "investigar" els grups del segell discogràfic suec Labrador, una autèntica fàbrica de grups boníssims (Mary Onettes, Loveninjas, Irene, Tribeca, The Radio Dept...).

Com que tenim poc temps i volem veure molts grups, només podem veure 20 minuts del grup de Jonköping i anem cap a l'escenari ATP (quin escenari, espectacle assegurat!!) a veure els Pissed Jeans, un grup nord-americà de punk guarro i contundent (i amb un cantant molt auto-destructiu) que presenta el disc Hope for men (2007). Aquests sí que es mereixen penjar el vídeo, aquest és un moment de l'actuació al mateix Primavera Sound...

Quan acaba l'actuació anem a l'escenari Rockdelux a veure l'actuació dels Bishop Allen, amb un pop un bastant més tranquilet... però ara convenia un canvi d'estil. Presenten el seu segon disc, The Broken String (2007). El seu hit "Click, Click, Click" i el tema "Rain", els meus preferits.

A les 21:20 arriba per mi el millor moment del Primavera Sound, l'actuació del mític grup dels anys seixanta The Sonics, "desapareguts" durant quatre dècades (això sí que és una reaparició!) han tret un disc amb una actuació en directe de fa 44 anys, "Busy Body!!! Live in Tacoma 1964". La història del punk i de gran part de la música rock dels 70 no tindria cap sentit sense el primer grup que va arrossegar per terra el Rock'n'roll forçant al màxim les revolucionsi la intensitat. Quina sort veure'ls en directe!! A més l'actuació a l'Auditori de Portishead a la mateixa hora fa possible l'accés a primeres files amb una mica més de facilitat. La banda de Tacoma no em defrauda, tot i que algunes crítiques de la premsa són una mica cruels i sembla que alguns no els hi vulguin perdonar l'edat (alguns membre tenen prop de 70 anys), pel meu gust van complir sobradament amb el que jo esperava d'ells, a més van tocar tots els hits com "The Witch", "Psycho", "Cinderella" o la versió més salvatge de "Louie Louie" que hi havia als anys 60. Penjo el tema "The Witch" tocat a l'escenari Estrella Damm del Primavera Sound.

Després del concert dels Sonics anem a l'escenari Vice per veure el final dels Subterranean Kids, una altra banda mítica dels vuitanta (pioners del hardcore a Espanya) que ha tornat recentment, després de 12 anys de silenci. La discogràfica BCore ha publicat recentment el disc "Subterranean Kids" que inclou les primeres maquetes de la banda i dos miniàlbums. A continuació fem una ràpida ullada al trio de pop-indie de Los Angeles Autolux, a l'escenari ATP mentre mengem alguna cosa i després anem a veure els Sebadoh, grup paralel d'un dels components de Dinosaur Jr, Lou Barlow. Algunes veus diuen que els temes que Barlow proposa per Dinosaur Jr i són rebutjats, aquest els toca amb Sebadoh, i d'això es nodreix la banda. Sigui com sigui, la discogràfica Domino els ha tornat a editar el disc "The Freed Man" per celebrar el retorn als escenaris. Penjo el videoclip d'un dels temes que més m'agrada, "Rebound".

Encara queda un últim esforç durant aquesta nit, lluitar per anar a primeres files del concert de Devo, mítica banda de punk-pop electrònic (per cassificar-los d'alguna manera) amb molt èxit a finals dels 70 i bastant oblidats durant els 80, per tornar a ser reivindicats als 90 per bandes com Nirvana o Soundgarden. El seu últim disc d'estudi és del 96, recentment han publicat Collectables (2006). Com era d'esperar, surten amb els seus ja clàssics testos al cap i vestits d'escombriaires de central nuclear, fan vibrar al públic amb hits com "Mongoloid" i la seva peculiar versió de "Satisfaction" dels Rolling Stones, a més d'obsequiar a uns quants "privilegiats" de les primeres files amb un barret amb forma de test. Per escoltar el tema aneu al MySpace de Devo, on tenen penjats els seus hits http://www.myspace.com/devo.

Amb cada vegada menys forces tornem a l'escenari ATP per descansar a les grades mentre veiem els nord-americans Polvo, un grup de culte hereu de Sonic Youth, que també portava 10 anys sense tocar. Fem un intent per veure el primer tema del duo Fuck Buttons, a continuació, però la intro del concert se'ns fa interminable (5 minuts tocant dues notes) i marxem a veure Cat Power, l'últim cap de cartell de la nit. La guapa cantant, Chan Marshall, va fallar bastant amb la veu i fins i tot va haver de demanar disculpes al públic per aquest tema. La última "sorpresa" de la nit és l'actuació de The Go! Team, un grup britànic que barreja soul, hip hop, punk i pop dels seixanta, va ser el directe més entretingut i divertit de la nit i ens va servir per "revitalitzar" unes cames destruides després de veure molts concerts a primeres files. L'últim sprint de la nit el fem a l'escenari Rockdelux amb The Rumble Strips, un altre grup britànic que presenta el seu disc de pop "Girls and Weather"(2008), del que destaco el tema "Girls and boys in love". Passades les 4 de la matinada pillem el bus del Primavera Sound cap a la plaça Catalunya (aquest any s'han de pagar 2 euros, quin timo) i agafem forces per l'última jornada, on ens esperen Dinosaur Jr, Les Savy Fav, Stephen Malkmus (Pavement), Mission Of Burma, i Darren Hayman & Jack Hayter, de Hefner... i alguna sorpresa com l'actuació de Manos de Topo al mini-escenari de MySpace.

Primavera Sound 2008 - DIJOUS

Comença bé el festival, només d'entrar la organització ens obsequia amb un donut i un rotulador fluorescent per marcar els grups que vols veure/has vist i un extens programa amb els horaris i el plànol del recinte, ja són molts anys d'experiència al Fòrum i aquesta vegada no has de fer cua ni per entrar ni per agafar tiquets de birres, etc.
Com a primera presa de contacte mirem els psicodèlics MGMT, un duo de Brooklyn que ha impactat amb el seu primer disc "Oracular Spectacular", després visitem cada escenari (aquest hi ha novetats, m'agrada la situació del nou escenari Vice, al costat del mar i més aïllat. Mirem varis grups més però ens parem força estona a l'escenari CD Drome per veure un grup bastant clàssic dels noranta, Eric's Trip, uns altres que tornen després de nosequants anys separats i presenten el seu disc directe Lost Last Tour, gravat fa 7 anys durant la seva "última" gira. Després de menjar una mica agafem, ara sí, una bona posició a l'escenari principal per veure la posada en escena del "It takes a nation of millions to hold us back", de Public Enemy, àlbum que tocaran íntegre en homenatge al 20è aniversari d'un disc que els va catapultar a l'èxit i que continua avui en dia en un nivell inigualable. Penjo la "intro" amb l'entrada espectacular de Chuck D i Flavor Flav amb els seus típics rellotges de paret penjant del coll.

Anem a fer una visita a l'escenari ATP, sempre ple d'agradables sorpreses, ara són els japonesos Boris amb el seu disc "Smile". Fan un rock psicodèlic, ambiental, metàl.lic, macarra...bé, em deixo de definicions, el que més em va impactar és el gong que tocava el bateria de tant en tant i l'exhibició d'aquest mateix membre al acabar el concert, brutal!
Entre les visites a l'escenari ATP i l'escenari CDDrome vaig anar seguint el concert dels altres caps de cartell, els últra-mítics Portishead, un dels retorns més esperat els últims 10 anys i emblemes del trip-hop, i és que el trio de Bristol no havia estat a Barcelona des de l'any 96. L'expectació va ser la més gran de tot el festival, segurament el grup que va portar més gent. Com a anècdota, el cantant de Public Enemy, Chuck D, va pujar a l'escenari a cantar la part final del tema "Machine Gun". Al dia següent Portishead també va tocar a l'auditori del Fòrum el mateix repertori aprofitant la gran qualitat de so de l'edifici, tot i així va haver-hi molts problemes per accedir-hi ja que només hi caben 3000 persones. Els que van assistir-hi van flipar, ho podeu buscar al youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=QQ34DYgBQDw
Nosaltres continuem a la nostra, estem molt cansats així que l'esprint final consta d'Explosions in the Sky, popular banda instrumental que l'any passat ja volia veure i va anul.lar la seva actuació al Primavera al darrer moment. Aquest any m'he tret l'espina, un concert potent, de menys a més que agrada molt al públic incondicional de la "zona ATP" (la gent com boja a primeres files).Després d'un cop d'ull a Caribou amb flautes i cascabells inclosos, acabem la nit amb un dels grups que més esperava, el grup de moda Vampire Weekend. En el seu àlbum de debut barregen pop, reggae i ritmes africans (Vampire Weekend, 2008). Cada cançó va ser una festa! a més l'escenari Vice, el meu preferit per la seva situació, ajudava (no tant als que van arribar tard, com que el concert no tenia gairebé competència horària es va massificar l'accés a la zona de forma brutal, per sort nosaltres ens vam anticipar). Com diuen alguns, potser serà un disc d'aquells que s'obliden ràpid i en el segon treball s'estrellen, però ara és el moment de disfrutar-los, m'encanta el seu hit "A-Punk", com que fa pocs dies vaig penjar el videoclip en un post anterior, ara penjo l'actuació al Primavera Sound tocant la mateixa cançó. Quan pugui continuo amb la crònica de divendres, el dia més intens i espectacular amb The Sonics, Devo, Cribs, Bishop Allen, Sebadoh, Pissed Jeans, Mary Onettes i Subterranean Kids...no sé com ho faré per veure tants grups!

A pocs dies del Primavera Sound...

Ja falta poc pel millor festival independent del sud d'Europa. Amb un dels cartells més impressionant dels últims anys, nous escenaris gratuis al Parc Joan Miró, noves festes d'obertura i clausura, repetició del super-exitós escenari ATP de l'any passat, i els grups mediàtics als escenaris grans: Rockdelux i Estrella Damm. Tot està preparat, així que per no posar-me nerviós he rebuscat uns videoclips dels grups més famosos que passaran pel festival d'aqui a dues setmanes. El dijous, a part dels mediàtics Portishead o Public Enemy, tindrem a l'escenari Vice el nou fenòmen de la ciutat de Nova York, els Vampire Weekend que presenten el seu primer disc, (Vampire Weekend, 2008). La seva original proposta s'anomena, segons ells mateixos, "Upper West Side Soweto Sound". Aquest tema s'anomena "A-Punk":
El divendres ja tenim overbooking de grans grups però per mi seran sagrats The Sonics, Devo, The Cribs, Subterranean Kids i Bishop Allen. Penjo un video de The Cribs, que presentaran el seu tercer disc "Men’s Needs, Women’s Needs, Whatever", espero que demostrin que són alguna cosa més que un altre clon de Franz Ferdinand...a mi em recorden moltíssim a The Rakes. El tema es diu "Men's needs":
El dissabte també tenim mediàtics com Dinosaur Jr, Buffalo Tom o Rufus Wainwright, però penjaré un tema dels històrics del post-punk Mission of Burma, tornats a reunir al 2004 després de dues dècades sense tocar junts, els nord-americans ens porten el seu disc "Obliterati"(2006), aquest tema es diu "Academy (fight song)":

Com a gran fi de festa, i fora del recinte habitual del Primavera Sound, al parc Joan Miró (i gratis!) tindrem vàries actuacions durant tot el cap de setmana, entre les quals no em perdré la del diumenge a les 17:00 del grup "Le Pianc", que ja vaig poder disfrutar al Primavera de l'any passat, a més de veure'ls a les festes de Gràcia. Penjo un vídeo d'aquella nit, a la plaça de la Rovira, on van tocar just abans de Sr.Chinarro (dues grans actuacions acompanyades d'una gran "taja" per part meva):

Juliette Lewis & the Licks... a la Mirona!

Un altre concert que tinc moltes ganes de veure és de la Juliette Lewis a la Mirona, el proper divendres 09-05-08 amb actuació única a Catalunya. La popular actriu nord-americana, coneguda de pelis super-mítiques com Asesinos Natos, Kalifornia o El Cabo del Miedo (mítica escena d'una Juliette Lewis adolescent tontejant amb Robert de Niro mentre li llepa un dit), també triomfa amb la seva banda de punk-rock, esperem que "exploti" la seva mirada sexual de noia que no ha trencat mai un plat amb temes dels seus dos discos, "You're speaking my language" (2005) i el recent "Four on the floor", que va comptar amb la col.laboració a la bateria de Dave Grohl (Nirvana i Foo Fighters). Penjaré el tema més popular d'aquest segon disc, "Hot Kiss".

Nick Cave & The Bad Seeds

Amb motiu del 14è disc de Nick Cave, el passat divendres vam anar a Badalona a veure la posada en escena d'aquest "Dig!!! Lazarus Dig!!!" L'australià va mostrar el seu rock poètic amb un concert molt emocionant pels fans, va tocar gairebé dues hores incloent dos bisos, i va oferir les millors mostres del repertori, incloent els temes més canyeros de l'últim disc i els més classics, cap al final, com el famós "Into my arms", que va fer embogir el públic. La banda que acompanya Nick Cave, els Bad Seeds, també van donar una exhibició, incloent dues bateries i un violí, a més d'algunes intervencions del mateix Nick amb el piano. Penjaré el vídeo del tema que dóna nom al disc, Dig!!! Lazarus Dig!!!, i si algú no va poder assistir a Badalona i el vol tornar a veure, tornarà aquest estiu amb la seva altra banda, Grinderman, al festival de moda...el Summercase!

The Verve, Kings of Leon, The Raveonettes, Interpol, Sex Pistols, Breeders i The Stranglers al Summercase!!!

Continuen les espectaculars confirmacions del festival Summercase, a falta de completar gairebé el 50% del cartell, sobretot amb els grups nacionals i els d'electrònica, que solen confirmar-se més endevant, el festival que es celebra conjuntament a Barcelona i Madrid els dies 17 i 18 de juliol va prenent forma.
The Verve, una altra de les bandes mítiques dels 90 que s'ha tornat a unir, serà un dels caps de cartell juntament amb Interpol, Maxïmo Park, Kings of Leon i Sex Pistols, i es sumen a les anteriors confirmacions de grups com Breeders, M.I.A., The Long Blondes, Tiga, Cansei de Ser Sexy o Los Campesinos!. La banda de Richard Ashcroft es torna a unir en plan espectacular després de 8 anys i actuarà als millors festivals del món com Glastonbury, Coachella, T in The Park i com no...el Summercase. Com no podia ser d'una altra manera, en el meu blog he de penjar una de les cançons més famoses de la dècada dels 90, Bitter Sweet Symphony:

Els danesos The Raveonettes, que van treure el seu tercer disc el passat novembre, és un altre grup que tenia moltes ganes de veure i per sort també actuarà en aquest festival. Tinc encara uns quants mesos per escoltar-lo però confio que serà tan bo com els dos primers.

Una altra banda que recordo se sol.licitava en els fòrums de la web http://www.summercase.com/ cada any era Interpol. Doncs bé, per fi han aconseguit fitxar un dels grups més desitjats en tots els festivals. La banda de Nova York va publicar l'any passat també el seu tercer disc, arrasant com sempre dins del panorama alternatiu, encara que jo confio que toquin molts temes del seu primer disc, ja mític, Turn on the Bright Lights (2002) o el segon, Antics (2004), del qual destaca el tema del següent vídeo: Slow Hands.

Abans havia comentat que aquest estiu veurem llegendes ciberpunks com Devo i protopunks com The Sonics al Primavera Sound, així com el grup punk per excel.lència, Sex Pistols, al Summercase. Doncs bé, en aquest últim festival els amants d'aquest gènere seguim estant d'enhorabona amb l'actuació de The Stranglers, un dels grups de la primera onada punk juntament amb Ramones, Dictators, Damned, The Clash, Buzzcocks, etc. Després d'estar 22 anys separats es van tornar a unir al 2004 amb un nou disc, ara no sé en quin estat de forma es trobaran però els recordaré amb un vídeo del famós No More Heroes (en un moment de la cançó fa referència al heroi Sancho Panza):

Per no allargar més el post amb les noves confirmacions, penjaré un vídeo d'un altre cap de cartell del Summercase, els Kings of Leon, amb el meu tema preferit, Red Morning Light. Per fer-me a la idea de com serà l'actuació, en comptes del videoclip penjo l'actuació al festival T in The Park 2003 on toquen aquest tema devant un públic embogit. Val la pena escoltar-lo, aquesta cançó és una passada.

3 mites a Barcelona: The Sonics, Sex Pistols i Devo

Increïbles confirmacions durant els darrers dies als festivals Primavera Sound i Summercase. Els nord-americans The Sonics, pioners del rock salvatge als anys 60 i etiquetats com a primer grup punk avançat al seu temps (als quals vaig dedicar un post fa uns mesos) s'han tornat a unir i faran la seva primera gira europea, per sort també han inclós Barcelona i els podrem veure al Festival Primavera Sound, on penso estar a primera fila al ritme de The Witch...here are the Sonics!!! Penjo un estrany videoclip que he trobat de The Witch, el meu tema preferit:
Perque no es digui que sempre penjo els mateixos temes, posaré el vídeo de Psycho a Go-Go, un altre tema dels Sonics.

Un altre grup ultra-mític, en aquest cas amb un punk més evolucionat i freaky provinent dels anys 70, Devo, amb el seu arxi-conegut Mongoloid, també visitarà el festival Primavera Sound. Espero que 30 anys més tard encara toquin disfressats d'escombraires nuclears amb testos al cap!

I finalment el grup més mediàtic de la història del punk, Sex Pistols! Odiats i estimats a parts iguals, seran un dels caps de cartell del festival Summercase'08. Quina versió veurem dels Pistols? Hi haurà allau de punkis a Barcelona? Per si de cas no em faig gaires il.lusions, els retrobaments de Johnny Rotten i companyia sempre s'han degut a un afany lucratiu, tot i que és una banda carregada d'història. Molt lluny queda ja el concert punk més famós i gloriós de la història del rock, la gloriosa actuació de Sex Pistols a Manchester el 04-06-76 devant de només 42 persones de públic, entre els quals es trobaven els futurs membres de Buzzcocks, així com Bernard Summer, Ian Curtis i Peter Hook que formarien Joy Division i posteriorment New Order, i fins i tot un jove Morrissey que formaria The Smiths, així com Mick Hucknall, de Simply Red (increible, no?). Alguna cosa em diu que la seva gira per Espanya no deixarà a ningú indiferent. Per obrir boca, penjo el clàssic Anarchy in the U.K. tocat en directe a Suècia a l'any 1977:

Primers confirmats Primavera Sound i Summercase

Amb la roda de premsa del passat dilluns per part del Primavera Sound i la confirmació de les primeres bandes, la setmana passada, del Summercase, a alguns ja se'ns fa la boca aigua veient vídeos com aquests.
Breeders, la banda de Kim Deal tocarà al Summercase, una de les primeres confirmacions. Ja sé que no sóc gaire original i sempre poso els temes més famosos de cada banda, però és que aquesta cançó em porta molts records...Cannon Ball!!

Canviem de festival...un dels grups emergents a Suècia de la mà del segell discogràfic Labrador (http://www.labrador.se/) feia temps que els seguia la pista...i vés per on, els podré veure en directe ben aviat, ja que tocaran al Primavera Sound. Es diuen The Mary Onettes:

Un altre clàssic, solen tocar sovint als festivals però casualment fins ara no els havia vist mai, són juntament amb grups com Pixies o Sonic Youth, un dels pioners de la música independent dels 80, Dinosaur jr tocaran al Primavera Sound. El meu tema preferit és I feel the pain:

La nota exòtica i molona la portaran les brasileres de Cansei de ser Sexy al Summercase, amb temes que han sonat moltíssim durant el 2007, com el seu hit Alala.

Més endevant intentaré penjar vídeos d'altres grups boníssims que tornaré a veure com Maxïmo Park (yuju!!!), o alguns autèntics mites també confirmats com The Stranglers, Public Enemy o Subterranean Kids!!!

Eskorbuto!!!

Com molts sabreu el grup ultra-punk Eskorbuto ha estat una de les meves debilitats durant gran part de la meva vida, aquest és un dels motius pels quals els membres del grup The Paneros versionem a aquest increïble grup de forma gairebé íntegra en els nostres concerts, i aquest també és el motiu d'aquest post. A falta de vídeos de The Paneros (algun dia) penjo vídeos del desaparegut grup de Bilbao. Pels que no coneixeu Eskorbuto, és probablement el grup més punky que hi ha hagut al nostre estat, les seves lletres, moltes realment absurdes, es basen en la mort, la destrucció, la decadència de la humanitat i la perversió, en la repressió política tan espanyola com basca, ells mateixos es defineixen en una cançó com un grup "anti-tot". Dos dels seus membres, Yosu i Jualma (guitarra, baix i veus) van morir amb molt poca diferència durant l'any 1992 a causa de les drogues. El tercer component, Paco, ha seguit tocant amb altres grups i fins i tot va treure més discos sota el nom d'Eskorbuto amb altres components, però és clar, Yosu i Jualma no tenen substitut.

El primer vídeo, Os Engañan, i el segon, Cerebros Destruidos, estan extrets d'actuacions a TVE durant els anys 80, grabats en VHS i després digitalitzats, per això la qualitat és realment dolenta, tot i així el so és acceptable. Aaaaarg això és un grup!!!

The Decemberists

Desembre és un bon mes per escriure un post en homenatge a un dels grups que més he escoltat al 2007, la banda de Portland formada al 2001 Decemberists, un dels grups indie nord-americans més impactants del segle XXI. Espero que siguin un dels convidats a Primavera Sound o Summercase del 2008 mentres penjo aquests vídeos dels meus temes preferits, extrets del seu quart i últim disc fins el moment "The Crane Wife". El primer tema, genial, "O Valencia"

el segon tema, "Yankee Bayonet", alternant dues veus, molt original

Torna Led Zeppelin

Ahir va tocar Led Zeppelin després de 27 anys sense fer-ho (i tot indica a que no ho tornaran a fer mai més), al O2 Arena de Londres, en homenatge al recentment desaparegut Ahmet Ertegun, fundador d'Atlantic Records i "descobridor" de la banda.

L'històric grup format per Jimmy Page, Robert Plant i John Paul Jones (els components vius) va ser completat pel fill de l'espectacular John Bonham "Bonzo", possiblement el millor bateria de tots els temps, ofegat pels seus vòmits l'any 1980 durant el transcurs d'una festa a la casa de Jimmy Page (originant la dissolució de la banda).

L'entrada valia 180 euros, un preu baixíssim tenint en compte els milions de peticions de tot el món (a la reventa més de 1800 lliures) i el limitat aforament de l'O2 Arena, uns 18.000 afortunats.

Espero veure vídeos aviat d'aquest concert, mentrestant m'hauré de deleitar una vegada més amb els meus temes preferits de la banda anglesa, a més a més amb el bateria original. Què hagués passat si aquell fatídic dia en Bonzo hagués controlat la seva adicció a l'alcohol? Potser Led Zeppelin no haguésin plegat mai!

Tot i així sembla impossible que mai algun grup superi temes increïbles com Black dog, Rock&Roll, Immigrant Song, Whole lotta love, Hearthbreaker, o la super-mítica Stairway to heaven (on hi ha el millor solo de guitarra de tots els temps segons votacions de guitarristes de tot el món), la influència de Led Zeppelin en el rock actual encara és innegable, i segur que ho seguirà sent durant dècades.

Un clàssic, el tema "Rock and roll", grabat amb molt bona qualitat al Madison Square Garden de Nova York, any 1973:

El meu tema preferit, "Over the Hills and Far Away", el so és molt bo però la imatge no tant, espectacular el canvi de ritme al minut i mig de cançó, típic de Led Zeppelin:

EDITO EL POST: aqui les primeres imatges del concert d'ahir a Londres, obrint l'actuació amb "Black Dog", extret d'un programa de la TV anglesa. És curiós veure com el fill de John Bonham sembla més vell que el mateix Robert Plant.

Marky Ramone a barraques de Girona

Ja s'han acabat les barraques de Girona'07, com cada any les he disfrutat al màxim, però la traca final ha estat el millor, amb l'actuació de Marky Ramone and Friends la nit del dissabte 04 de novembre, aprofitant a més el 30 aniversari dels Ramones. L'ex-bateria durant 15 anys de la millor banda de rock de tots els temps, juntament amb el vocalista del popular grup de punk-rock argentí "Los Expulsados", Santi Expulsado (que imita la veu i l'estil de Joey Ramone de forma gairebé increible), i un guitarra i un baixista de la banda "Antiproduct", van tocar 30 de les millors cançons de Ramones de forma impecable. Del setlist aconsegueixo recordar 19 temes, els penjo abans que m'oblidi, encara que no estan ordenats ni molt menys:

• Sheena is a punk rocker
• Blitzkrieg Bop
• I wanna be sedated
• I wanna be your boyfriend
• Judy is a punk
• Pet Sematary
• The KKK took my baby away
• I wanna live
• I believe in miracles
• Poison Heart
• I don't want to grow up
• Wonderful world
• Beat on the brat
• Rockaway Beach
• I don't care
• Needles and pins
• Do you remember rock and roll radio?
• Chinese Rock
• Psycho Therapy

Evidentment, ara un moment de l'actuació a Girona quan toquen el tema "I wanna be sedated", recordo que vaig estar tot el concert a les primeres files i la gent estava boja, de totes maneres res comparable a la primera i única vegada que vaig veure els Ramones, quan van venir a Girona (Palau Firal) fa uns 15 anys...

Festa Rockdelux - Sala Apolo 19/10/07

Doncs això, la revista celebra el seu Rockdelux Weekend durant el proper cap de setmana de forma simultània en diverses ciutats, entre elles Barcelona, on la sala Apolo acollirà un concert increïble pel mòdic preu de 24 euros, on podrem veure tres grans actuacions amb tota varietat d'estils.

Elvis Perkins, Nacho Vegas+Christina Rosenvinge, i Sisa tocant íntegrament el disc llengendari "Qualsevol nit pot sortir el sol (1975)", possiblement el millor disc fet mai en català. El que tinc més ganes de veure és Elvis Perkins amb el seu recent "Ash Wednesday" un dels debuts més impactants de l'any, després de que m'el vaig perdre al Primavera Sound ja que hi havia moltíssima cua per entrar a l'auditori del Fòrum.

També pot ser una grata sorpresa l'actuació de la hispano-danesa Christina Rosenvinge, una de les meves muses de la música indie nacional, que tocarà juntament amb el cantautor Nacho Vegas, un duet inèdit per l'ocasió.

Per cert, les entrades es poden treure per Ticktackticket, que per fi, després de molt de temps, tornen a tenir botiga a Girona.

Per obrir boca penjo un vídeoclip amateur (però genial) en homenatge al mega-èxit de Jaume Sisa, "Qualsevol nit pot sortir el sol".

3 Videoclips d'actualitat

El quintet londinenc The Horrors causa furor amb el seu primer disc publicat al març, "Strange House", replet de cançons de temàtica terrorífica, és un grup que no deixa a ningú indiferent, o els detestes o t'encanten...jo de moment no deixo d'escoltar-los. Alguns dels temes més populars del disc són "Sheena is a parasite" i "Count in Fives"...aqui el video del segon:

Canviant radicalment d'estil, l'últim disc de Los Planetas, del que ja vaig parlar fa uns mesos, té un nou videoclip publicat recentment, el tema en qüestió és "Alegrías del incencio", un dels meus preferits juntament amb "El canto del bute", "Reunión en la cumbre" i el magnífic "Deseando una cosa", i és que el disc és genial, algun dia he de recopilar els millors clips de Los Planetas en un post. Aqui el video de "Alegrías del incendio":

Últimament estic escoltant molt Elvis Perkins, el seu disc "Ash wednesday" és genial per escoltar en segons quins moments, i és que el folk normalment em costa d'entrar, però és que aquest nou geni se'n surt molt bé. Fill del famosíssim actor Anthony Perkins (Psicosis) mort a l'any 1992, i de la fotògrafa Berry Berenson, també morta el 11-09-2001 dins l'avió que es va estabellar a la torre 2 del World Trade Center, no tot són desgràcies en la vida d'aquest magnífic cantant. Escolteu el disc, el primer tema "While you were sleeping" és absolutament genial:

En memòria de Tony Wilson

El passat divendres va morir, als 57 anys i víctima d'un llarg càncer, el popular empresari musical Tony Wilson. La seva aportació al post-punk britànic va ser decisiva amb la creació de la discogràfica Factory Records i el mític club de Manchester, The Hacienda. Wilson, immortalitzat a la peli "24 hours party people" per l'humorista britànic Steve Coogan, també es va fer famós pel seu programa de TV a la cadena Grenada TV, So It Goes, on va entrevistar i donar repercussió al grups britànics que s'englobaven sota l'etiqueta de post-punk, degut a que seguien l'estela deixada per grups com Sex Pistols. Gràcies a l'empenta de Tony Wilson, Manchester es va convertir en el centre d'atenció cultural durant els anys 80 sota el nom popular de Madchester.

The Duruti Column, OMD, James, Happy Mondays, Joy Division o New Order són alguns dels genials grups que deuen a Factory Records i a Tony Wilson la publicació dels seus discos, és per això que un immens nombre de grups actuals deuen tant a aquesta discogràfica, doncs la seva influència en la música actual és del tot indiscutible. Grups com Arcade Fire i U2 van pujar fa poc a un escenari en homenatge a Joy Division fent una versió del fabulós tema "Love will tear us apart", possiblement la millor cançó de la història del post-punk. Penjo el vídeo de la gira americana d'U2+Arcade Fire on toquen aquest tema.

Tot i l'indiscutible èxit de Joy Division i els recentment dissolts New Order (recordar, per exemple, que el seu single "Blue Monday" és el més venut en la història de la música), i l'enorme influència que tenen tots aquests grups en la música actual, Tony Wilson i Factory Records mai van saber (o no van voler) explotar econòmicament el seu potencial al màxim, de manera que sempre van estar en el límit de la insolvència econòmica, fins que als anys 90 definitivament la discogràfica va ser absorbida per un altra firma per tal de no desaparéixer.

L'altre gran moviment paralel va ser el club de Manchester, The Hacienda, popular per fer-se pioner, en els anys 80, al projectar mundialment el moviment de l'acid house i la música dance. El mític club va desaparéixer als anys 90 per construir en el seu lloc uns pisos de luxe, donant-se definitivament per acabada l'época daurada de Madchester.

Paul Ryder, guitarrista de Happy Mondays, va dir una vegada "encara estaria treballant a l'oficina de correus si no fós perque Tony apostava per nois com nosaltres"... acabaré amb una altra frase genial que recordo del film de Michael Winterbottom, "alguns homes neixen per fer diners, però altres neixen per fer història, i Tony Wilson ho va aconseguir." Gràcies, Tony.

Summercase - Dissabte 14-07-07

El segon dia ens aixequem tard expressament per estar a tope, anem a dinar a un restaurant prop de la Boqueria que vam descobrir al Primavera Sound (bona relació qualitat-preu). Entrem cap a les 6 de la tarda al recinte i mirem The Sunday Drivers, una de les millors bandes nacionals del moment, recordo que ja els vaig veure al passat FIB i vam triomfar, aqui repeteixen triomf com no podia ser menys, el millor tema, "She".
Avui el cartell és més homogeni que ahir, tots els grups són realment excepcionals, amb el programa a la mà ens és impossible confeccionar un planning sense perdre'ns més de mig concert d'algun grup que com a mínim m'agradi bastant...quin remei! La primera banda que es veu afectada per aquest solapament és James...genials!!!! M'encanten temes com "Getting away with it", "Sometimes" i sobretot "Laid", però per desgràcia hem d'anar urgentment al concert de Jarvis Cocker, volem estar a primeres files i anirem vint minuts abans per agafar un bon lloc. L'ex-vocalista de Pulp, evidentment, dóna una autèntica lliçó de savoir faire damunt d'un escenari, quin geni! Amb els temes del seu recent disc en solitari també anomenat "Jarvis" (2006), en té prou i de sobres per oferir un recital d'una hora i provocar l'entrega i deliri del públic que emplenava la carpa-infern. Per acabar...una perla, "Eye of the tiger", la popular cançó de Rocky, que serà la del vídeo que penjo, a més a més està grabat per un tio que estava al costat nostre:

Després de vibrar amb Jarvis Cocker anem a veure mitja horeta de Jesus and Mary Chain, com que mai he sigut molt fan d'aquesta banda vuitantera em puc permetre el luxe de marxar a mitges, el concert és impecable però la posada en escena és una mica apagada. Com era d'esperar triomfen els temes clàssics com "Just like honey" (no ha vingut la Scarlett)...però en aquest moment tinc el cap en un altre lloc, i és que el concert de The Gossip ja fa estona que ha començat i a mesura que m'apropo a la carpa vaig veient, cada vegada més clar, que aquest grup és espectacular...però quan entrem a dins i avancem uns metres fins a veure l'escenari...Diosssss!!! Quin espectacle!!! La cantant ultra-gorda està ballant com si estigués literalment posseïda, suant com una truja mentre no para ni un sol moment de moure el seu cos de forma espectacular, fins i tot, a l'últim tema...temazo!!! Baixa rodolant de l'escenari cap abaix i continua cantant des del públic, aquest es torna boig i canta els coros de la cançó, i quina gran cançó, "Standing in the way of control", amb el deliri del públic aquest tema dóna per finalitzat el concert més espectacular del Summercase 2007...inoblidable, i quina manera d'acabar!!!. Penjo el video d'aquest tema grabat aproximadament des d'on era jo ;)

Amb l'emoció al cos anem a veure una mica d'Electrelane, un grup forma per noies que també va triomfar a la carpa petita, per desgràcia només podem veure tres temes des del final de la carpa, està tot massa ple i no ens donaria temps de sortir de dins per anar al concert d'OMD i si pot ser a primeres files, la famosa banda de pop sintètic de principis dels vuitanta, i un dels principals hereus de la febre electrònica creada per grups com Kfratwerk. OMD (Orchestral Manoeuvres in the Dark) mai havien despertat la meva atenció fins ara, coneixia els 4 o 5 hits clàssics però els veia massa llunyans a mi, ni tan sols pensava que els veuria en directe algun dia...i ves per on, serà un altre dels concerts més emocionants del Summercase. La carpa plena a tope i la primera cançó...Enola Gay!!! El 100% del públic es torna boig només de començar, i amb les mans enlaire com hooligans coregem la famosíssima melodia "lalalalalaala" com si fóssim en un estadi de futbol....però és que des de la primera fins a l'última tots són hits electrònics de la nostra infància, la gent no para de corejar fins al final, l'últim tema també famosíssim dels 80, "Electricity" (clar homenatge al Radioactivity de Kraftwerk) crea una catàrsis increïble entre el públic literalment embogit, i després d'una intensa hora acabem mig afònics i sortim de la carpa-infern, avui amb una temperatura més acollidora, on hi ha hagut tres concerts hiper-espectaculars seguits (Jarvis, Gossip i OMD). Penjo el famós tema "Enola Gay" del grup de Liverpool, val la pena mirar-lo quan a mitja cançó, la càmara es gira i enfoca la totalitat de la carpa i es veu tot el públic amb les mans aixecades i corejant la melodia:

A continuació un altre dels grups més esperats, els Kaiser Chiefs, grup en plena efervescència degut al seu grandíssim èxit a Anglaterra, fins i tot aqui ja comencen a sonar a les emissores més comercials, i és que hi havia moltíssima gent a l'escenari amb ganes de sentir el nou disc (Yours truly, angry Mob, 2007). Evidentment repassen els millors temes d'aquest últim disc com "Ruby", però per sort insisteixen en els temes del celebradíssim primer disc, (Emplyoment, 2005)...temes molt esperats pel públic com "I predict a riot", "Everyday i love you less and less" o "Na na na na na", etc., a més a més el cantant gamberro dels Kaiser Chiefs, Ricky Wilson, ha vingut a tope amb ganes de exhibir-se a l'escenari, com per exemple pujant a la torre d'altaveus mentre canta...I predict a Riot...i predict a riot!!! amb l'ajuda del públic, com sempre, fent coros, video que penjo a continuació:

Cada vegada ens queden menys forces però hem d'aguantar...ara venen els "!!!" (llegir chk-chk-chk), grup cada vegada més famós, evidentment la carpa-infern estava a rebentar amb la gent ballant els temes del nou disc (Myth takes, 2007), anem a ballar una mica tot i que no he tingut temps d'escoltar el disc, a més a més trobo més ballables el grup paralel a !!!, anomenat Out Hud, que va tocar al Primavera Sound 2005 amb moltíssim èxit. Tot i així no tenim gaire temps així que anem directament a l'escenari principal a veure un altre dels principals caps de cartell d'aquest espectacular Summercase, els Chemical Brothers, que també presenten nou disc (We are the night, 2007), ple de col.laboracions estelars. El tema que fa vibrar més a la gent, lògicament, és el "Hey Girls, Hey Boys", però també recordo especialment, per exemple, el "Do It Again". De totes maneres el que més agrada i triomfa són les espectacular projeccions a les pantalles gegants i els canons de llum cap al públic, quina passada! Penjo el vídeo del moment més espectacular d'aquesta gran actuació, sense cap dubte la més multitudinària del dia, crec que mai havia vist tanta gent al Fòrum com aquesta nit amb els dos nois de Manchester:

L'actuació de Chemical Brothers és llarguíssima, potser més d'una hora i mitja, així que no ens queden forces per res, però ja posats, i pensant que només queden uns minuts de Summercase, entrem desesperadament a l'únc escenari on encara hi ha música...la carpa petita amb The Glimmers, què grans!!! Aquest grup format per dj's belgues despedirà el Summercase, la llàstima és que ja són les 6 del matí i el grup porta gairebé dues hores punxant, així que en principi ja està a punt d'acabar...per sorpresa acaba la música electrònica i canvien d'estil radicalment amb un "Hey ho, let's go" que provoca un altre bogeria col.lectiva entre el públic, que emplenava la carpa fins a rebentar també a altes hores de la matinada. A partir d'aqui va ser un deliri, Rage Against the Machine, Nirvana...en fi, els hits fàcils de tota la vida que a tots ens agrada escoltar de tant en tant, sobretot en moments d'embriaguesa com aquest ;)

Acaba el Summercase, tornem cap al pis de matinada, el diumenge anirem a dinar al centre i donarem l'últim volt per Barcelona per tornar cap al vespre amb molts records.

Summercase - Divendres 13-07-07

M'aixeco al matí nerviós, avui veuré Arcade Fire...hehehe, faig la bossa ràpid, pillo el tren cap a Barna, a la tarda em reuniré amb els colegues però abans he quedat per dinar amb una amiga, també volia passar al matí per l'FNAC, pel Dunkin Donuts (hehe) i sobretot per la botiga de música CDDrome, on es veu que et regalen el llibre del Primavera Sound si presentes l'entrada (per sort encara la guardava) així que valia la pena la visita. Descansem una mica al pis mirant el Tour...i cap al festival!! Em sorprén la bona organització a l'entrada, hi havia moltíssima més gent que al Primavera Sound i el recinte era el mateix, tot i així no hi havia gaire cua en hores punta, així que de moment pinta bé.

La mala notícia és que hem arribat una mica tard i ja han tocat els 1990's, primer grup que volia veure...comença malament el dia però aquest grup era sacrificable. No ho són els Editors, que no em podia perdre per res del món, així que veiem la presentació del segon disc d'aquest magnífic grup (molts diuen que la còpia d'Interpol), el públic vibra moltíssim sobretot quan toquen el seu millor tema: "Munich", penjo la cançó sencera on es pot veure com la canta el públic.

Després anem a la carpa petita, a veure Sr.Chinarro, avui el veig més suelto que altres dies, sembla com si anés més torrat o algo, fins i tot tira les restes del cubata per terra en plan punki quan acaba una cançó. Evidentment repassa els genials temes de l'últim disc, "El mundo según", que tan èxit ha obtingut. Temes com "Del montón", "Gitana", "Esplendor en la hierba", "GG Peningstone", "El lejano oeste"...fan les delícies del públic chinarro-adicte com nosaltres, i és que aquest disc és genial. Llàstima que avui no dóna temps de res, així que intentem veure 2 o 3 cançons de Phoenix, grup que no coneixia gaire però m'ha causat bona impressió, i anem a fer cua a la carpa infernal per veure l'actuació de PJHarvey a 40 graus. Crec que mai havia passat tanta calor en la meva vida, l'actuació dura una horeta llarga i la PJ ha vingut sola, sense banda, per fer una actuació en plan íntim, va alternant entre guitarra i piano i fa les delícies dels assistents ofegats. Ella tenia 3 o 4 ventiladors a l'escenari així que no es pot queixar, nosaltres estàvem suant com porcs i veies a la gent com anava marxant a mig concert perque no podia aguantar la temperatura i sobretot la increïble xafogor, fins al punt que el sostre de la carpa gotejava pels quatre costats degut a l'inhumana condensació que hi havia a l'ambient. El setlist que ha triat Polly Jean Harvey per l'ocasió és sens dubte per als més fans, per això volia tocar en una carpa i per això volia tocar sola, comença amb "Oh my lover", toca dos o tres temes del seu pròxim disc i algunes perles com "Man's size" o "Rid on me", en total una horeta llarga de concert.

Per recuperar-nos, res millor que fer uns bocates assentats a les graderies de l'escenari gran mentre veiem l'actuació de la Lily Allen, per sort entre les 5 o 6 cançons que veig hi ha els seus dos hits així que ja en tinc prou i de sobres.

El pròxim grup que recordo veure és Flaming Lips, quin espectacle!!!! Només d'arribar veiem al cantant freaky, Wayne Coyne, ficat dins l'enorme bola de hamster i rodant enmig del públic, mentre 14 tios vestits de Pare Noël estan ballant a l'escenari i la banda comença a tocar la primera cançó en plan instrumental, per tal de crear ambient, dos canons inunden a la gent de confeti a pressió i una cinquantena de globus de colors surten de l'escenari per provocar el deliri del públic. Llàstima que és un grup que s'em fa pesat musicalment, tot i així val la pena veure'ls en directe, a més han tocat tots els seus hits i els fans més fidels es tornen bojos amb el "Yoshimi battles the pink robots" (tot i que la toquen molt lenta, gairebé irreconeixible). Penjo el vídeo d'en Wayne Coyne dins la bola de hamster grabat per un tio que estava just a sota seu :)
S'apropa la hora H, el moment clau, tot i així encara no volem fer cua a l'escenari del mig i per passar els nervis mirem 3 o 4 temes d'Astrud. Quan queden uns 30 minuts per l'inici d'Arcade Fire ja sí, anem a agafar un bon lloc a les primeres files, bé, a partir de la fila 10 o 11 aproximadament ja que hi ha con 1000 persones que porten dues hores esperant amorrats a l'escenari. El temps d'espera passa ràpid i la nombrosa banda canadenca surt a l'escenari amb molta energia, tocant uns 75 minuts amb un setlist excel.lent, fins i tot fan una versió en francès que no coneixia. Els de Montreal són la banda més en forma del moment a nivell internacional i la prova són les prop de 55.000 persones (entre Madrid i Barcelona) entregades sense competència (el concert de Mika, que havia de tocar a la carpa a la mateixa hora, es va anular per enfermetat), sens dubte el concert més multitudinari, esperat i exitós del festival en les dues ciutats. Aqui el setlist:

SETLIST D'ARCADE FIRE A BARCELONA

1- Keep The Car Running

2- No Cars Go

3- Haiti

4- Poupee de Cire/Poupee de Son [France Gall cover]

5- Black Mirror

6- Neighbourhood #2 (Laika)

7- Ocean of Noise

8- Neighbourhood #1 (Tunnels)

9- Neighbourhood #3 (Power Out)

10- Rebellion (Lies)

11- Intervention

BIS:

12- Antichrist Television Blues

13- Wake Up

Evidentment els moments més espectaculars i de màxim deliri del públic es produeixen a No Cars Go, Laika i Rebellion (Lies), però un altre moment molt esperat és el de Wake Up, que aquest cop la deixen pel final (l'anterior vegada que van venir a Barcelona la van tocar la primera, de fet així ho feien sempre en les seves gires fins aquest any). Mola perque entre cançó i cançó, almenys per la zona on jo era, tots corejavem els coros de "Wake Up" en plan hooligan perque la toquéssin...ells anaven riguent i quan la van tocar miraven cap a nosaltres riguent encara més. El teclista-percussionista i el pelroig de les ulleres són els músics més freakis que he vist mai (amb permís del grup suec I'm from Barcelona), val la pena veure'ls en directe, a veure què fan, si picar-se entre ells amb les baquetes, si tirar els timbals pels núvols, si tirar-se per terra, destrossar una guitarra, embolicar-se amb unes cortines... Aqui penjo el tema "Laika", el meu preferit, gravat des de les primeres files, encara que gairebé només se sent al públic cantant embogit, es pot percebre la bogeria de la gent per aquest sensacional grup de Montreal:
No tinc gaires forces però aconseguim veure, mig assentats i de lluny, els concerts de Bloc Party i LCD Soundsystem, dues grans bandes que no he pogut disfrutar al 100% degut al meu desgast físic extrem (PJHarvey i Arcade Fire a primeres files equivalen a una marató, i a més a 40º). A més a més començo a estar una mica "tajat"...hehehe, el millor dels dos concerts és la meva preferida de LCD Soundsystem, "North American Scum".

No parem de beure birres i és que la calor i tant de desgast físic ho requereixen...ens dirigim a l'escenari on toquen Scissor Sisters i per sort veiem la mitja hora final, precisament on toquen hits com "Don't feel like dancing" o "Take your mama out", els dos cantants donen bastant espectacle sobre l'escenari i la gent s'ho passa d'allò més bé, tot i així el nivell baixa molt en algunes cançons que ningú coneix, i és que la glòria d'aquest grup li ha arribat gràcies als seus dos o tres éxits comercials. Després d'això encara ens queden forces per ballar amb els 2manydj's, un clàssics dels festivals, tot i que gairebé no recordo res, crec que acabem sortint del recinte passades les 6 del matí, per sort ha estat fàcil trobar un autobus que ens porti al centre...déu n'hi do per ser el primer dia. Marxem, això sí, eufòrics i satisfets sobretot pel gran concert d'Arcade Fire i per les birres :)