Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TV i cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TV i cinema. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 / juny / 2008

Acaba la 4a temporada de Perdidos

Fa poques setmanes va acabar al canal ABC d'Estats Units la increïble quarta temporada de la meva sèrie preferida, Lost (Perdidos), amb més morts que mai, més personatges nous, noves estacions de la iniciativa DHARMA, alguns retorns que s'esperaven, la solució a bastants enigmes i, per fi, el retorn...temporal? de 6 passatgers del vol 815 d'Oceanic Airlines a casa. Com sempre, el capítol més traumàtic és l'últim, el Season Final, que a més en aquesta temporada és un capítol triple que dura 2 hores...amb un final realment espectacular. Com anècdota, es van rodar tres finals alternatius per tal de confondre als espectadors i als mateixos actors sobre la identitat del cadàver que es veu a l'últim segon de l'últim capítol (el d'un dels personatges més carismàtics)...què cabrons!
La cinquena temporada s'emetrà el gener de 2009 així que encara queda molt. Mentrestant podem mirar un altre cop la 4a temporada en castellà per la FOX (va començar fa un parell de mesos) o esperar una mica i veure-la en obert La 2 de TVE, probablement després de l'estiu.
El resum explicat de tots els capítols es pot llegir a LostPedia en espanyol http://es.lostpedia.com/wiki/Portada . Aqui un petit spoiler de la Season Final de la 4a temporada, amb un títol molt explícit, "There's No Place Like Home"...

diumenge, 20 / gener / 2008

4a temporada de Lost (Perdidos)...per fi!

Sembla que el proper 31 de gener estrenaran a la cadena ABC la quarta temporada de la millor sèrie de la història de la TV, Lost (Perdidos), després de molts mesos d'espera. De moment ja circulen alguns trailers promocionals per internet, aqui penjo l'únic que he trobat subtitulat en espanyol...ESPECTACULAR!! Només falten 11 dies...

dilluns, 26 / novembre / 2007

Family Guy - Padre de familia

La nova sèrie d'humor de la FOX a la que m'he enganxat és Family Guy (aqui traduida com Padre de Familia), possiblement la única sèrie capaç de superar el llistó de sèries fins ara insuperables, com Los Simpsons o Futurama.
Els personatges principals són els membres de la família Griffin, que habiten en una ciutat imaginària anomenada Quahog:

El pare, Peter Griffin, és absolutament retrassat. De fet en un capítol el consideren mèdicament retrassat mental. Treballa en una cerveseria i el seu superior és un altre retrassat mental que sempre té la mirada perduda i no sap parlar. El pare és un fan de les sèries de TV i un dia imita El Equipo A amb els seus amics del bar.

La mare, Lois, ex-model molt sexy i molt més inteligent que en Peter, també és professora de piano.


Meg Griffin, la filla adolescent i depressiva, tothom la odia i tota la família passa d'ella, així com tothom de la universitat on estudia. Mai lliga i està absolutament desesperada per trobar sexe. El seu pare sempre aprofita qualsevol excusa per abandonar-la.

Chris Griffin, en plena pubertat, passa el dia masturbant-se i intentant esquivar el mico que viu al seu armari. Ha heredat els gens del seu pare, almenys en quan a intel.ligència.


Stewie Griffin, el nadó d'un any, és el més intel.ligent de la família juntament amb el gos. Tot i que parla perfectament, els pares no li fan cas i mai escolten el que diu, així que només parla amb el gos sobre literatura, música o filosofia. L'objectiu principal de Stewie és matar a la seva mare i dominar el món.


Brian Griffin, el gos, també està dotat d'una gran intel.ligència, a més és el més raonable i humà ja que no té les tendències violentes de Stewie. L'únic punt feble de Brian és l'adicció a l'alcohol i les drogues.

Els amics de Peter són un policia paralític (Joe), un adicte al sexe (Quagmire) i un afroamericà (Cleveland) que es va divorciar de la seva dona quan la va trobar al llit amb Quagmire.

Els altres personatges habituals són l'alcalde inepte i els presentadors de les notícies Tom Tucker, Diane Simmons i Tricia Takanawa, així com el mico dolent que viu a l'armari d'en Chris, i algunes aparicions estelars de Jesucrist, de Déu, i de la mort.

També hi han aparescut infinitat de famosos "invitats" com Keanu Reeves, Samuel L.Jackson, Penélope Cruz, Zinedine Zidane (fent cops de cap), Hitler, Einstein, E.T., Bill Gates, Britney Spears, Bono, Michael Jackson (segrestant nens), Gandhi, Els Goonies, Bin Laden, Stephen Hawking (fent sexe amb la seva dona), Fidel Castro, Stallone, Schwarzenegger, Popeye, Kurt Kobain, Chuck Norris, Ronald McDonald, John Lennon, el Papa Joan Pau....etc, etc,...

Les paròdies de pel.lícules famoses són contínues, i sobretot les paròdies a personatges i moments estelars de Los Simpsons es repeteixen a cada episodi, posant una mica de conya a la rivalitat entre les dues sèries.

Els millors moments de Family Guy...

dimecres, 1 / agost / 2007

Trailer de "Control", d'Anton Corbijn

Sembla que la segona quinzena de setembre s'estrenarà a Europa, per fi, la peli sobre la vida (i la mort) de Ian Curtis, "Control", dirigida per Anton Corbijn. De moment es va preestrenar fora de concurs al festival de Cannes amb un èxit important, ara només cal esperar 6 setmanes més i resar perque alguna sala propera a les nostres ciutats projecti la pel.lícula.

Aqui la fitxa i el trailer oficial de la peli, subtitulat en francès (de moment no l'he trobat en català o castellà), promet moltíssim. Encara que es veuen molts paralelismes amb el cèlebre film "24 hores party people" (2002) de Michael Winterbottom ambientada en el Manchester de finals dels 70, aquesta peli es centra únicament en la vida i obra de Ian Curtis i els Joy Division.
Direcció: Anton Corbijn
Guió: Matt Greenhalgh, basat en el llibre "Touching From a Distance", de Deborah Curtis
Amb: Sam Riley (Ian Curtis), Samantha Morton (Deborah Curtis), Joe Anderson (Peter Hook), James A. Pearson (Bernard Summer), Harry Treadaway (Stephen Morris), Craig Parkinson (Tony Wilson), Alexandra Maria Lara (Annik Honoré) y Ben Naylor (Martin Hannett).

dimarts, 5 / juny / 2007

Acaba la 3a temporada de Perdidos

No sé si ho podré suportar, ahir vaig veure l'últim capítol de la tercera temporada de Lost (Perdidos) a través del canal americà ABC i segons fonts oficials de la cadena, fins el febrer de 2008 no començarà la cuarta temporada. El que també se sap oficialment des de fa pocs dies és que queden 48 capítols per acabar la sèrie, i que en comptes de dividir-se com fins ara, és a dir, en dues temporades de 24 capítols, es dividiran en tres temporades més de 16 capítols cada una. És per això que la següent temporada no començarà, com era habitual, cap al novembre, sino que s'iniciarà al febrer de 2008, així a principis de 2009 hi haurà la cinquena temporada i al 2010 acabarà la sèrie.

No parlaré gaire de la temàtica de la 3a i 4a temporada perque a Espanya tot just comencarem a veure l'inici de la tercera després de l'estiu a través de TVE. Només diré que la 3a temporada és realment espectacular i comparada a les dues primeres és infinitament més rellevant i trascendental ja que s'explica gairebé tot sobre els "altres". Sembla ser que la cuarta es centrarà en com van arribar els "hostils" i els "altres", i l'enfrontament entre ells, la història de Dharma, la "purga", etc. A més a més començaran els flashforwards d'alguns personatges (en comptes dels flashbacks als que estem acostumats fins ara), és a dir, veurem misterioses escenes de la vida dels personatges uns anys després de sortir de l'illa. Queden 9 mesos...

dissabte, 26 / maig / 2007

Pixies - Where is my mind?

Barcelona, sala Sidecar, dissabte passat a les 5 de la matinada. Acabo de decidir que la millor cançó de la història és la que estic escoltant en aquest moment, potser és per l'eufòria que em provoca la gran quantitat d'alcohol que he begut, però tota la discoteca ha entrat en trance just amb aquest tema dels Pixies, i estic veient que tanta gent no pot estar equivocada. A més mentre sento la cançó penso amb la part final de la famosa peli "El club de la lucha" quan el protagonista, Tyler Durden, descobreix el seu alter ego i hi ha aquelles explosions, etc. (en aquell moment apoteòsic sona una versió de "Where is my mind" feta per Placebo, que per cert els hi queda de puta mare), després penso en quan vaig veure Pixies l'any passat al FIB i tothom corejava la cançó. Està decidit, és la cançó perfecta. Penjo un vídeo de Pixies en directe a l'any 1988 tocant aquest tema...

i la mateixa versió feta per Placebo 15 anys més tard, que correspon a un directe fet a Paris, amb el cantant de Pixies, Frank Black com a convidat a l'escenari.

diumenge, 20 / maig / 2007

La dimensió desconeguda (The twilight zone)

Molts recordareu aquesta famosa sèrie creada i presentada per Rod Serling, es va emetre del 1959 al 1964 als Estats Units amb un èxit espectacular, i a Catalunya va arribar de la mà de TV3 i el Canal 33 durant els anys 80, també amb moltíssim èxit. Actualment es considera una de les sèries de culte més originals i importants de la història de la televisió.

Un delinqüent que és desterrat a un planeta-presó deshabitat, un grup de titelles que parlen entre ells mentre ningú els mira, viatges en el temps, viatges interespacials, armaris que et transporten a una altra dimensió, un home que sobreviu a un atac nuclear i es converteix en l'únic habitant de la Terra però perd les seves ulleres i no s'hi pot veure, una iaia que és visitada per la mort, un nen que fa desaparéixer a qui ni li cau bé..., més de 150 guions originals que han estat plagiats fins l'extenuació fins els nostres dies, i fins i tot han estat objectiu de remakes continus, són la prova del potencial que tenia la sèrie, i sobretot del potencial de Rod Serling com a guionista.

Aqui un curtmetratge amateur que es pot trobar al Youtube i que paròdia un capítol de La dimensió desconeguda. Val la pena per la intro i la música inicial, tot i que el curt està molt currat.

divendres, 18 / maig / 2007

Resum de qualsevol capítol de House

És Lupus!!! Quantes vegades hem sentit aquesta frase? Aqui un resum boníssim de qualsevol capítol de la sèrie de més èxit del moment, que ha circulat per internet durant els últims dies. He posat una foto dels personatges per situar-nos millor en el capítol :)


(Unos desconocidos están caminando por la calle.)
- Pues la Mari me regaló una pulsera de plata que...uaghhh...

- Churri, ¿Estás bien?

- ¡Cof cof whaghh! CUACK!

- ¡¡¡Churri!!!

- ¡Dios mío! ¡Que alguien me ayude!

…….Ti Tiiiruuuriiiiiiiru… Ti Tiiiruuuriiiiiiiru…….¡¡¡DOCTOOOR HOUSE!!!

(House y el Neurólogo Negro ("H" y "NN") caminan por un pasillo del hospital. House se trinca un puñao de pastis.):

- Neurólogo Negro (NN): La paciente sufrió una reacción alérgica a las aminotopotasas calciformes de sus calcetines.

- House (H): ¿El TAC mostró niveles altos de churriminoácidos?.

- NN: No, y los torrínidos están en 14 miligramos por kilo.

- H: Que le hagan una cojonoscopia a ver si muestra signos de ostetitación.

- NN: ¿Insinúas que tiene chungopatitis? Sólo hay un caso entre un millón, no tiene sentido... Cortisona y "pacasa".

- H: ¿Ah no? Entonces... ¿por qué se rasca la oreja izquierda?.

- NN: ¿?¿?¿?¿?¿?¿?

- H: Que le hagan los análisis. (House se trinca un puñao de pastis, se las ingenia para no pasar consulta, y de paso nos enseña algo mas de la vida; y después:)

- Churri: No me encuentro bi_ cof cof aghhhhh!

- NN: Sufre una parada cardiorrespiratoria!! ¡¡20 miligramos de tritopotasa!!

- Marido de la churri: ¡¡Mi mujer se muere!! ¡¡¡Hagan algo!!!

(La entuban, la electrocutan, y le salvan la vida. House se trinca un puñao de pastis. Él y su equipo discuten en una sala con una pizarra de rotuladores. De cada frase entiendes una o dos palabras: conjunciones y pronombres.)

- Tia Buena Empollona (TBE) : Ha reaccionado a los esteroides, no puede ser una alergia común.

- H: ¡Muy bien! ¿Te has dado cuenta tú solita?

- TBE: (mode: miradasesina=ON)

- H: Bien, yo tengo razón como siempre, tiene chungopatitis. Hay que ponerle lejía en vena.

- TODOS: ¡Pero qué dices! ¡Si no tiene chungoloquesea podrías matarla! blahblahbla

- H: Aquímandoyouuuuuuu


(Le aplican el tratamiento y la paciente se pone a morir otra vez, la entuban, la electrocutan, y la salvan.)

- H: Vale, no era chungopatitis.

(House se trinca un puñao de pastis. Luego, decide que hay que allanar la casa del paciente y, de paso, cambiarle la medicación por otra de alguna enfermedad que como máximo aparezca una vez entre 1 millón)
(Alguno o algunos miembros del equipo de House (tenemos una Tía Buena Empollona, un Neurólogo Negro y un Australiano Pijo –AP–) allanan la casa, plagian la escena de recogida de pruebas de CSI y, cuando no encuentran nada (porque no tienen cojo-zoom™), hacen alguna chorrada como comerse algo de la nevera o cepillar al perro del paciente.)
(De vuelta en el hospital. House se trinca un puñao de pastis.)

- House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!

- TBE: Pero, es demasiado peligroso, podriamos desencadenar una...

- House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!

- AP: La punción lumbar no está indicada en...

- House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!

- NN: ¡¡¡Pero si no tiene médula!!!

- House: ¡¡¡¡HE DICHO QUE LE HAGÁIS UNA PUNCIÓN LUMBAR!!!!

(En algún momento también hay escenita de laboratorio con interesantísimas pipetas y frascos, ¡Bieeeeen! )

- Churri: Memueromáaaaas...

- ¡Dadme un tubo y una bolsa de aire! A un lado que voy …zzZZZzztTTTTttztttztz… (Y le salvan la vida.)

- Jefa Buenorra del Hospital (JBH): ¡La paciente se ha puesto verde!, ¡Os la vais a cargar!, ¡¡House es un incompetente!! (aunque siento una terrible admiración y aprecio de verdadera amiga hacia él, así que no haré nada).
(House se trinca un puñao de pastis. Luego pasa consulta y se ríe de sus pacientes. Luego, reflexiona en la terraza y el Oncólogo Ligón (OL) le da una lección moral de valores. House le recuerda que le pone los cuernos a su mujer, y el OL le dice "sí, pero tú estás solo y amargado, chincha, chincha", y House le dice una bordería pero en el fondo piensa sobre ello y pone cara de pena. Posteriormente veremos a House trincando pastis mientras golpea una pelota contra la pared con una mano y juega con un yo-yó en la otra. De fondo, una telenovela con médicos como protagonistas.)
(Vuelven a la sala de la pizarra. House se trinca un puñao de pastis.)

- NN: La última chorrada que le pusimos casi la mata.

- H: Porque no tiene eso que nos inventamos… ¿Qué puede ser?.

- NN: Oye, siempre que nos quedamos sin ideas suelo decir que...

- TODOS: ¡¡¡QUE NOOOOO!!! ¡¡¡QUE NO ES LUPUS, COJONES!!!

(House se trinca un puñado de pastis, pone su ojo a 15 mm de la cámara, le pega a algo con el bastón y se vuelve de espaldas a la pizarra.)

- H: A ver, que no se me ocurre nada, DIAGNÓSTICO DIFERENCIAL.

- TODOS: ¡¡HURRA!! ¡¡Creíamos que no lo ibas a decir nunca!!

(House se queda mirando una polilla que revolotea en una lámpara con forma de yin-yan… y, en ese momento, un búho sale de una ratonera y se come la polilla, lo cual parece dejar a House absorto en una tremenda revelación, que le incita a trincarse un puñao de pastis.)

- H: ¿Cómo pude pasarlo por alto? ¡Se rasca la oreja izquierda! ¡Todo cuadra!. ¡¡Tiene el Mal Infernal de Howkinson™!!

- TODOS: ¡¡¡HALAAAAA!!! ¡¡¡SOBRAOOOO!!! Es 1/2 caso en un trillón de muchillones!!! (pero conocemos la afección porque el saber no ocupa lugar, sobre todo si tienes guión).

- H: Australiano Pijo (AP), cuando estuviste en casa de la paciente, ¿no dijiste que te lavaste los dientes con su cepillo de madera?

- AP: Sí, ¿y?- H: Y, ¿¿te parece eso normal??

- TBE: Los cepillos de madera acumulan ácaros que pueden actuar de desencadenantes del Mal Infernal de Howkinson™ y blah blah….

- H: ¡Muy bien, Tía Buena Empollona! Por eso te contraté; ¡y porque estás buena, claro!

- NN: ¿¡¿¡¿PERO ESTÁIS TODOS LOCOS?!?!? ¡Cómo va a tener eso! ¡Si ni siquiera existe! ¡Y además no puede ser que haya información de una cosa que sólo he ha pasado a un tío en toda la historia de la medicina!. ¿Es que soy el único que no ha perdido la cabeza??

- AP: Bueno, yo de pequeño estudiaba seminario pero Dios me abandonó y desde entonces...

- NN: ¿?¿??¿?¿?¿??

- H: Tengo razón y todos vosotros sois una mierda.
(Resulta que, como siempre, al cuarto intento House tenía razón, aunque era totalmente imposible, y el paciente se salva.)

- NN: No me puedo creer que tuviera razón otra vez.

- TBE: Es mi héroe...

- AP: ¿Os dais cuenta de que todos los médicos excepto House somos unos incompetentes, y que si no fuera por él se nos habrían muerto todos los pacientes de la serie?

- NN: Sí tío, y no veas como me joroba.

- TBE: En realidad es un hombre maravilloso que tiene taaaanto que enseñarnos...

- LOS DOS: (Zorra.)

De noche, en su casa, House suelta el bastón, intenta andar y se esnafra contra el pico de la mesa. Luego se pone a tocar el piano. La cámara se aleja.

TUUUUUUN TIIIINNNNNN……….Ti Tiiiruuuriiiiiiiru…Ti Tiiiruuuriiiiiiiru……. (fundido en negro)

dimecres, 16 / maig / 2007

The Simpsons - La peli

Ja està doblat al castellà el trailer promocional de la peli d'Els Simpsons, que s'estrenarà a tot el món el proper juliol de 2007...promet :)

dilluns, 14 / maig / 2007

"Control": La peli sobre Ian Curtis, 27 anys després

El diumenge 18 de maig de 1980 Ian Curtis, cantant de Joy Division, es penjava del sostre de la cuina de casa seva a Manchester, mentre escoltava el disc "The idiot" d' Iggy Pop. La nota que va deixar escrita deia "En aquest moment m'agradaria estar mort. Ja no aguanto més." Estava previst que al dia següent el grup iniciés la seva primera gira a Estats Units. Curtis, aturmentat per la seva perturbada ment, a més del seu recent divorci i els seus continus atacs epilèptics, es converteix en aquell moment en una llegenda del rock amb només 23 anys. La resta de components de Joy Division, tal com havíen pactat si algú moria o plegava, continuen sota un nom (i un estil) diferent i es converteixen en New Order, grup que també triomfa mundialment fins l'actualitat, quan precisament aquest mes acaben d'anunciar la seva dissolució.

Just 27 anys després, Anton Corbijn, fotògraf d'U2 i director de videoclips, presentarà al festival de Cannes fora de concurs, la peli "Control" basada en el llibre "Touching from a distance" escrit per l'ex-dona de Curtis l'any 1995, on s'explica la vida del cantant i la història dels Joy Division.

Aquest post és un mini-homenatge a Curtis, Joy Division, i ja de pas continuo amb el tema de l'anterior post. En aquest vídeo d'una actuació a la BBC on toquen "She's lost control" cançó que parla sobre l'epilèpsia, Curtis fa una demostració, sobretot a la part final, del seu espectacular ball, la seva mirada perduda i la seva veu d'"ultratumba", i és que en alguns concerts el públic i la resta del grup no savien si realment tenia un atac epilèptic en aquell moment o només "ballava".

dijous, 10 / maig / 2007

The IT Crowd - 2a temporada


Per fi!!! Sembla ser que definitivament la segona temporada de IT Crowd serà després de l'estiu, per obrir boca un dels millors moments de la 1a temporada, l'anunci a la TV del nou telèfon del servei d'urgències a Anglaterra. A partir d'ara s'haurà de marcar el núm. 0118 888 881 999 119 725 3, aquesta iaia ens ensenya lo fàcil que és recordar el nou número:

diumenge, 6 / maig / 2007

Lost - Perdidos (3a temporada)

Ni House, ni Anatomía, ni C.S.I., ni Prison Break...la millor sèrie de tots els temps amb diferència es Lost (Perdidos), tot i que TVE ha abandonat la tercera temporada (segurament s'emetrà després de l'estiu), els milers de fans ens baixem cada divendres els capítols subtitulats en castellà, emesos el dia abans per la cadena nord-americana ABC. Tal és la febre que després de l'emissió de cada capítol un equip de fans el subtitula en espanyol i el penja a internet en un temps rècord de 2 hores. Aqui el trailer promocional de la 3a temporada.