Dani's blog

Viatge a Logroño, Zarautz i Vitòria

2008-06-21T16:33:00.018+02:00

Amb una mica de retard penjo les fotos del passat viatge de Setmana Santa amb la colla, un dels viatges més adversos que he fet mai pel que fa a les condicions meteorològiques inhumanes...tot i així va valdre la pena!

Tot comença a Logroño, on fem una parada per tal de conéixer la vida nocturna riojana i al dia següent, a Haro, visitar una de les bodegues més antigues de la D.O. Rioja, la Compañía Vinícola del Norte de España, C.V.N.E., coneguda per embotellar el vi CUNE i l'Imperial Gran Reserva entre d'altres clàssics. Després de flipar bastant veient les instal.lacions fem una cata de diferents tipus de vins.

La nit següent, ja sí, arribem al nostre destí principal: la festa de la cervesa de Zarautz, on estavem convidats, tot i que dormim a Getaria, el poble del costat molt conegut pel seu txakolí. Estem a Zarautz-Getaria durant tres dies i tres nits intenses, on no hi va faltar de res: pedregades brutals, fortíssimes onades, excursions en cotxe enmig d'una tempesta, vendavals...però cap problema! Aqui una foto de la visita "guiada" a les poblacions de Mundaka i Bermeo, l'he augmentat i aclarit una mica per això es veu una mica pixelada.

Aqui unes fotos de la festa de la cervesa de Zarautz, amb moltíssim "desfase" per part dels assistents. Per sort es feia dins una carpa perque estava diluviant cada nit. També vam fer visites a Zarautz de dia però les fotos no valen la pena...

L'última nit del viatge vam anar a Vitòria, per veure què tal, però ens va sorprendre una descomunal nevada. Vam intentar sortir igual, amb sort relativa ja que vam aconseguir trobar un parell de pubs mínimament acceptables (amb 10 persones a cada un), així que al dia següent ens vam poder aixecar aviat i tornar cap a casa, a l'espera del següent viatge...Marrakech?

Bad Religion a Razzmatazz

2008-06-19T21:30:00.005+02:00

Concertàs d'ahir el que vam veure a Razzmatazz de la millor banda de hardcore melòdic que mai ha existit...com sempre en un concert de Bad Religion està garantida la perfecció sonora i l'entrega del grup durant 90 minuts fent un repàs a gairebé tots els discos. El començament trepidant amb 21st Century Digital Boy va ser continuat per temes saltats de diferents èpoques... Suffer, No Control, Sorrow, Fuck Armageddon This is Hell!, Flat Earth Society, Generator, You, Big Bang, I Want to Conquer The World, Anesthesia, American Jesus, Struck a Nerve, PunkRock Song, Come Join Us, juntament amb temes intercalats dels catorzè disc publicat recentment, "New Maps Of Hell".
Des de la tornada al grup del llegendari Mr.Brett al 2002 (i la seva companyia discogràfica, Epitaph) la banda californiana torna a viure una segona joventut creativa, ja que els últims 3 discos recorden a èpoques glorioses com la de la publicació dels millors discos al finals del 80 (Suffer, No Control, Against the Grain i Generator), amb cançons ràpides de 2 minuts, molt melòdiques i plenes de coros...tot i que el disc que més m'agrada a mi és el primer, el disc vermell "How could hell be any worse?" amb un estil molt diferent, més primitiu i contundent. Per sort ahir en Greg Graffin va recordar aquest disc i en va parlar una estona, abans de que les guitarres toquéssin les primeres notes de Fuck Armageddon...This is Hell!!
El més bo d'ahir és que, després d'haver vist ja 4 vegades als Bad Religion, aquest cop vaig aconseguir veure tot el concert entre les 3 primeres files... va valdre la pena tot i emportar-nos patades i cops de colze perdre 2 litres de suor! Aqui un vídeo d'ahir a Razzmatazz quan toquen American Jesus, uns dels himnes de Bad Religion. Si algú aconsegueix veure'm li pago una birra, estic gairebé devant d'en Greg Hetson (guitarra calb) aixecant el braç!

Com a regal extra, penjo un vídeo brutal que he trobat d'una de les primeres aparicions a la TV dels Bad Religion a principis dels 80 (teòricament és l'any 84 perque ja hi havia en Hetson, que al vídeo surt amb barret, i en canvi sembla que encara hi havia l'actual baixista Jay Bentley en la seva primera etapa). També és curiós veure en Greg Graffin amb grenyes...però el millor és veure com toquen les dues cançons i la posada en escena punky vuitantera!

Top 10 de Los Planetas (1a part)

2008-06-14T15:40:00.005+02:00

Aprofitant que avui estic inspirat he fet un top ten amb les millors cançons de Los Planetas. La primera m'ha costat bastant, però em quedo amb "Pesadilla en el parque de atracciones", és massa mítica i m'agrada alló de "te pareces un poco a Satán", l'altra cosa que m'agrada és que en Jota gairebé no té temps de respirar en tota la cançó.La segona és un altre himne, "Qué puedo hacer", coneguda per parlar del bar Amador de Granada..."pero nunca nunca vas".La tercera és "Un buen día", la millor lletra de Los Planetas i probablement la cançó més famosa explica un dia qualsevol a la vida d'en Jota, incloent "nos hemos metido cuatro millones de rayas", i un increïble gol de Mendieta entre altres situacions.En 4a posició he triat una de l'últim disc, "Reunión en la Cumbre" de la que ja vaig parlar fa temps, no només per una de les lletres més originals sino pel ritme frenètic de la cançó.En 5a posició "Deseando una cosa", també de l'últim disc. Aquesta genial cançó no té videoclip, almenys de moment, però per sort al YouTube hi ha diversos fotomuntatges d'aquest tema que parla sobre la ciutat de Los Planetas, Granada. Els ritmes de bateria (a l'estil No cars go d'Arcade Fire) i la incorporació de teclats fan que la lletra, una mica infantil, sigui realment impactant..."cuando nadie te llame cuenta conmigo", "cuando estés en Granada ya sabes que aqui tienes un amigo", o "dile al Lori que vaya acelerando que a Granada, la tierra donde nací, vamos tirando".

Acaba la 4a temporada de Perdidos

2008-06-14T14:40:00.005+02:00

Fa poques setmanes va acabar al canal ABC d'Estats Units la increïble quarta temporada de la meva sèrie preferida, Lost (Perdidos), amb més morts que mai, més personatges nous, noves estacions de la iniciativa DHARMA, alguns retorns que s'esperaven, la solució a bastants enigmes i, per fi, el retorn...temporal? de 6 passatgers del vol 815 d'Oceanic Airlines a casa. Com sempre, el capítol més traumàtic és l'últim, el Season Final, que a més en aquesta temporada és un capítol triple que dura 2 hores...amb un final realment espectacular. Com anècdota, es van rodar tres finals alternatius per tal de confondre als espectadors i als mateixos actors sobre la identitat del cadàver que es veu a l'últim segon de l'últim capítol (el d'un dels personatges més carismàtics)...què cabrons!

La cinquena temporada s'emetrà el gener de 2009 així que encara queda molt. Mentrestant podem mirar un altre cop la 4a temporada en castellà per la FOX (va començar fa un parell de mesos) o esperar una mica i veure-la en obert La 2 de TVE, probablement després de l'estiu.

El resum explicat de tots els capítols es pot llegir a LostPedia en espanyol http://es.lostpedia.com/wiki/Portada . Aqui un petit spoiler de la Season Final de la 4a temporada, amb un títol molt explícit, "There's No Place Like Home"...

Primavera Sound 2008 - DISSABTE

2008-06-12T21:13:00.006+02:00

El dissabte comença ja de bon matí, cap a les 12 del migdia anem al parc Joan Miró (per sort, al costat d'on dormíem) a veure una mica de Le Petit Ramon, El Chico con la Espina en el Costado, El Hijo i Darren Hayman & Jack Hayter tocant Hefner, tot concerts gratuits, ràpids(d'uns 25 o 30 minuts) i envoltats d'un ambient molt agradable. Després, ja sí, un bon tiberi, una migdiada i cap al Fòrum.

La jornada comença per nosaltres a l'escenari Estrella Damm i després de saborejar el donut de rigor, on toca el grup californià de pop Okkervil River, presentant el seu segon disc "The Stage Names", m'agraden bastant alguns moments del concert quan em recorden alguns ritmes d'Arcade Fire. Recomano una visita a http://www.okkervilriver.com/ per escoltar els seus millors temes.
Com que avui estic molt cansat decideixo invertir totes les meves energies al concert de Dinosaur Jr. així que anem deambulant pel festival visitant les paradetes de merchandising (em compro una samarreta dels Sonics) i menjant alguna cosa, a part de mirar alguns minuts de Silver Jews, Kinski, Stephen Malkmus & The Jicks i sobretot, Buffalo Tom. El californià presenta el disc "Real emotional Trash", amb temes que podrien ser perfectament de Pavement, i la mítica banda de Boston, que va treure un àlbum recentment (després de 10 anys sense fer-ho) fa un repàs a la seva extensa trajectòria amb cançons com "Taillights Fade" o "Sodajerk", de la qual penjo el vídeo.

A continuació toquen els dos caps de cartell (segons la premsa mediàtica) de la jornada. Primer veiem Rufus Wainwright, el megalòman cantautor canadenc emplena de gom a gom l'escenari principal en solitari, canviant entre un piano de cua i una guitarra acústica. Toca durant 75 minuts d'on destaco poca cosa (és un estil massa tranquil pel meu gust): una versió de "Allelujah" de Leonard Cohen i una broma que fa al públic abans d'una cançó: "ara us heu de posar tristos, com si fóssiu escandinaus". El segon grup mediàtic del dia és Enrique Morente i Lagartija Nick, que també omplen de forma brutal l'escenari Rockdelux, presentant la reedició del famós disc "Omega" de l'any 1996. Com que tampoc és el meu estil preferit, anem ràpidament a l'escenari Vice a veure els Mission of Burma, mites del post-punk dels que vaig parlar fa uns dies, que presenten el disc "Obliterati". Amb un estil sorollós inspirat en el rock de garatge dels 60 i 70 van ser un dels grups més influents per posteriors bandes com Sonic Youth o els mateixos Dinosaur Jr, això sí, una mica més primitius, per això carreguen al cap de mitja hora.

Ara sí, anem a primeres files per l'esperat concert de Dinosaur Jr, una de les tres bandes fonamentals del noise-pop juntament amb Pixies i Sonic Youth...això és una banda!! Tres components: bateria senzilla però tocant a ritmes revolucionats, el mateix amb el baix, i la guitarra a tot drap (portaven...8 pantalles només per la guitarra!!!), tot harmonitzat per una veu melòdica, comencen amb temes de l'últim disc "Beyond" i repassen els seus temes més famosos dels vuitanta com el popular "I feel the pain", cançó que toquen el triple de ràpid que al disc pel meu deliri. L'altre tema que m'encanta és una versió d'una de les meves preferides de The Cure, "Just like heaven", evidentment tocada a 200 per hora. Penjo el videoclip de la versió de Dinosaur Jr.

Com que Dinosaur Jr es mereix dos vídeos, també penjo aquest, gravat a primera fila del Primavera Sound, el tema evidentment és el meu preferit..."I feel the pain", el canvi de ritme...super-exagerat! Ah, també es poden apreciar les vuit pantalles per la guitarra darrera de J.Mascis.Després de 65 minuts intensos, tot i que estem fets pols... encara bé la segona part més bona de la jornada...l'actuació dels Les Savy Fav, un quartet de Rhode Island (igual que els de Padre de Família!) que fan una mica de punk, pop, hardcore i el que convingui, tot sigui perque el cantant tingui l'excusa d'agafar el seu micròfon inalàmbric i passar-se el 80% del concert a 50 metres de l'escenari, cantant enmig del públic, enmig de les grades, des dels lavabos, des de la barra, corrents, saltant...segons he vist al YouTube, aquest peculiar cantant sempre surt amb disfresses estranyes, mitges al cap, gairebé despullat, amb la cara tapada, etc. Al Primavera es va posar trossos de les plantes i arbres que hi havia al voltant de l'escenari per l'esquena...en fi, podria penjar tants vídeos que prefereixo no menjar-me l'espai que es mereix l'altre gran descobriment del dia...una actuació de Manos de Topo al mini-escenari de l'stand MySpace, són boníssims!! La peculiaritat d'aquest original grup de pop romàntic i acústic és que el cantant canta plorant, i el baixista (un gordo barbut) fa veu de nena per fer els coros...no tinc paraules, així que penjo un videoclip amateur (que per cert, ha rebut alguns premis) del tema "El Cartero"...això sí, tots els temes són boníssims, sobretot quan els veus en directe.

Les últimes energies serviran per mirar una estona el grup experimental americà Animal Collective, a l'escenari Estrella Damm, el DJ francès Para One a l'escenari Vice (última cervesa i acomiadament del festival) i un parell de temes del grup anglès Simian Mobile Disco a l'escenari Rockdelux, amb un estil Klaxons que m'agrada bastant.

L'any que ve serà difícil de superar...i ara, cap al Summercase!

Primera Sound 2008 - DIVENDRES

2008-06-07T13:02:00.007+02:00

Després de descansar i fer un bon àpat tornem cap al Fòrum disposats a viure una intensa jornada, per sort ens tornen a regalar un donut al entrar. A les 19:10 anem a veure The Cribs, tres germans anglesos que presenten un disc produit per Alex Kapranos (Franz Ferdinand), la cotització d'aquest grup ha pujat com l'escuma durant els últims dos anys amb la publicació de tres discos, els trobo un bon grup de festival però no m'acaben de sorprendre en res. A mig concert canviem d'escenari per poder veure una estona els suecs The Mary Onettes, amb un estil vuitantero que a vegades recorda Echo and the Bunnymen o Jesus and Mary Chain, tenia moltes ganes de veure'ls, desde que vaig "investigar" els grups del segell discogràfic suec Labrador, una autèntica fàbrica de grups boníssims (Mary Onettes, Loveninjas, Irene, Tribeca, The Radio Dept...).

Com que tenim poc temps i volem veure molts grups, només podem veure 20 minuts del grup de Jonköping i anem cap a l'escenari ATP (quin escenari, espectacle assegurat!!) a veure els Pissed Jeans, un grup nord-americà de punk guarro i contundent (i amb un cantant molt auto-destructiu) que presenta el disc Hope for men (2007). Aquests sí que es mereixen penjar el vídeo, aquest és un moment de l'actuació al mateix Primavera Sound...

Quan acaba l'actuació anem a l'escenari Rockdelux a veure l'actuació dels Bishop Allen, amb un pop un bastant més tranquilet... però ara convenia un canvi d'estil. Presenten el seu segon disc, The Broken String (2007). El seu hit "Click, Click, Click" i el tema "Rain", els meus preferits.

A les 21:20 arriba per mi el millor moment del Primavera Sound, l'actuació del mític grup dels anys seixanta The Sonics, "desapareguts" durant quatre dècades (això sí que és una reaparició!) han tret un disc amb una actuació en directe de fa 44 anys, "Busy Body!!! Live in Tacoma 1964". La història del punk i de gran part de la música rock dels 70 no tindria cap sentit sense el primer grup que va arrossegar per terra el Rock'n'roll forçant al màxim les revolucionsi la intensitat. Quina sort veure'ls en directe!! A més l'actuació a l'Auditori de Portishead a la mateixa hora fa possible l'accés a primeres files amb una mica més de facilitat. La banda de Tacoma no em defrauda, tot i que algunes crítiques de la premsa són una mica cruels i sembla que alguns no els hi vulguin perdonar l'edat (alguns membre tenen prop de 70 anys), pel meu gust van complir sobradament amb el que jo esperava d'ells, a més van tocar tots els hits com "The Witch", "Psycho", "Cinderella" o la versió més salvatge de "Louie Louie" que hi havia als anys 60. Penjo el tema "The Witch" tocat a l'escenari Estrella Damm del Primavera Sound.

Després del concert dels Sonics anem a l'escenari Vice per veure el final dels Subterranean Kids, una altra banda mítica dels vuitanta (pioners del hardcore a Espanya) que ha tornat recentment, després de 12 anys de silenci. La discogràfica BCore ha publicat recentment el disc "Subterranean Kids" que inclou les primeres maquetes de la banda i dos miniàlbums. A continuació fem una ràpida ullada al trio de pop-indie de Los Angeles Autolux, a l'escenari ATP mentre mengem alguna cosa i després anem a veure els Sebadoh, grup paralel d'un dels components de Dinosaur Jr, Lou Barlow. Algunes veus diuen que els temes que Barlow proposa per Dinosaur Jr i són rebutjats, aquest els toca amb Sebadoh, i d'això es nodreix la banda. Sigui com sigui, la discogràfica Domino els ha tornat a editar el disc "The Freed Man" per celebrar el retorn als escenaris. Penjo el videoclip d'un dels temes que més m'agrada, "Rebound".

Encara queda un últim esforç durant aquesta nit, lluitar per anar a primeres files del concert de Devo, mítica banda de punk-pop electrònic (per cassificar-los d'alguna manera) amb molt èxit a finals dels 70 i bastant oblidats durant els 80, per tornar a ser reivindicats als 90 per bandes com Nirvana o Soundgarden. El seu últim disc d'estudi és del 96, recentment han publicat Collectables (2006). Com era d'esperar, surten amb els seus ja clàssics testos al cap i vestits d'escombriaires de central nuclear, fan vibrar al públic amb hits com "Mongoloid" i la seva peculiar versió de "Satisfaction" dels Rolling Stones, a més d'obsequiar a uns quants "privilegiats" de les primeres files amb un barret amb forma de test. Per escoltar el tema aneu al MySpace de Devo, on tenen penjats els seus hits http://www.myspace.com/devo.

Amb cada vegada menys forces tornem a l'escenari ATP per descansar a les grades mentre veiem els nord-americans Polvo, un grup de culte hereu de Sonic Youth, que també portava 10 anys sense tocar. Fem un intent per veure el primer tema del duo Fuck Buttons, a continuació, però la intro del concert se'ns fa interminable (5 minuts tocant dues notes) i marxem a veure Cat Power, l'últim cap de cartell de la nit. La guapa cantant, Chan Marshall, va fallar bastant amb la veu i fins i tot va haver de demanar disculpes al públic per aquest tema. La última "sorpresa" de la nit és l'actuació de The Go! Team, un grup britànic que barreja soul, hip hop, punk i pop dels seixanta, va ser el directe més entretingut i divertit de la nit i ens va servir per "revitalitzar" unes cames destruides després de veure molts concerts a primeres files. L'últim sprint de la nit el fem a l'escenari Rockdelux amb The Rumble Strips, un altre grup britànic que presenta el seu disc de pop "Girls and Weather"(2008), del que destaco el tema "Girls and boys in love". Passades les 4 de la matinada pillem el bus del Primavera Sound cap a la plaça Catalunya (aquest any s'han de pagar 2 euros, quin timo) i agafem forces per l'última jornada, on ens esperen Dinosaur Jr, Les Savy Fav, Stephen Malkmus (Pavement), Mission Of Burma, i Darren Hayman & Jack Hayter, de Hefner... i alguna sorpresa com l'actuació de Manos de Topo al mini-escenari de MySpace.

Primavera Sound 2008 - DIJOUS

2008-06-02T22:03:00.004+02:00

Comença bé el festival, només d'entrar la organització ens obsequia amb un donut i un rotulador fluorescent per marcar els grups que vols veure/has vist i un extens programa amb els horaris i el plànol del recinte, ja són molts anys d'experiència al Fòrum i aquesta vegada no has de fer cua ni per entrar ni per agafar tiquets de birres, etc.
Com a primera presa de contacte mirem els psicodèlics MGMT, un duo de Brooklyn que ha impactat amb el seu primer disc "Oracular Spectacular", després visitem cada escenari (aquest hi ha novetats, m'agrada la situació del nou escenari Vice, al costat del mar i més aïllat. Mirem varis grups més però ens parem força estona a l'escenari CD Drome per veure un grup bastant clàssic dels noranta, Eric's Trip, uns altres que tornen després de nosequants anys separats i presenten el seu disc directe Lost Last Tour, gravat fa 7 anys durant la seva "última" gira. Després de menjar una mica agafem, ara sí, una bona posició a l'escenari principal per veure la posada en escena del "It takes a nation of millions to hold us back", de Public Enemy, àlbum que tocaran íntegre en homenatge al 20è aniversari d'un disc que els va catapultar a l'èxit i que continua avui en dia en un nivell inigualable. Penjo la "intro" amb l'entrada espectacular de Chuck D i Flavor Flav amb els seus típics rellotges de paret penjant del coll.

Anem a fer una visita a l'escenari ATP, sempre ple d'agradables sorpreses, ara són els japonesos Boris amb el seu disc "Smile". Fan un rock psicodèlic, ambiental, metàl.lic, macarra...bé, em deixo de definicions, el que més em va impactar és el gong que tocava el bateria de tant en tant i l'exhibició d'aquest mateix membre al acabar el concert, brutal!
Entre les visites a l'escenari ATP i l'escenari CDDrome vaig anar seguint el concert dels altres caps de cartell, els últra-mítics Portishead, un dels retorns més esperat els últims 10 anys i emblemes del trip-hop, i és que el trio de Bristol no havia estat a Barcelona des de l'any 96. L'expectació va ser la més gran de tot el festival, segurament el grup que va portar més gent. Com a anècdota, el cantant de Public Enemy, Chuck D, va pujar a l'escenari a cantar la part final del tema "Machine Gun". Al dia següent Portishead també va tocar a l'auditori del Fòrum el mateix repertori aprofitant la gran qualitat de so de l'edifici, tot i així va haver-hi molts problemes per accedir-hi ja que només hi caben 3000 persones. Els que van assistir-hi van flipar, ho podeu buscar al youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=QQ34DYgBQDw
Nosaltres continuem a la nostra, estem molt cansats així que l'esprint final consta d'Explosions in the Sky, popular banda instrumental que l'any passat ja volia veure i va anul.lar la seva actuació al Primavera al darrer moment. Aquest any m'he tret l'espina, un concert potent, de menys a més que agrada molt al públic incondicional de la "zona ATP" (la gent com boja a primeres files).Després d'un cop d'ull a Caribou amb flautes i cascabells inclosos, acabem la nit amb un dels grups que més esperava, el grup de moda Vampire Weekend. En el seu àlbum de debut barregen pop, reggae i ritmes africans (Vampire Weekend, 2008). Cada cançó va ser una festa! a més l'escenari Vice, el meu preferit per la seva situació, ajudava (no tant als que van arribar tard, com que el concert no tenia gairebé competència horària es va massificar l'accés a la zona de forma brutal, per sort nosaltres ens vam anticipar). Com diuen alguns, potser serà un disc d'aquells que s'obliden ràpid i en el segon treball s'estrellen, però ara és el moment de disfrutar-los, m'encanta el seu hit "A-Punk", com que fa pocs dies vaig penjar el videoclip en un post anterior, ara penjo l'actuació al Primavera Sound tocant la mateixa cançó. Quan pugui continuo amb la crònica de divendres, el dia més intens i espectacular amb The Sonics, Devo, Cribs, Bishop Allen, Sebadoh, Pissed Jeans, Mary Onettes i Subterranean Kids...no sé com ho faré per veure tants grups!

A pocs dies del Primavera Sound...

2008-05-22T22:07:00.005+02:00

Ja falta poc pel millor festival independent del sud d'Europa. Amb un dels cartells més impressionant dels últims anys, nous escenaris gratuis al Parc Joan Miró, noves festes d'obertura i clausura, repetició del super-exitós escenari ATP de l'any passat, i els grups mediàtics als escenaris grans: Rockdelux i Estrella Damm. Tot està preparat, així que per no posar-me nerviós he rebuscat uns videoclips dels grups més famosos que passaran pel festival d'aqui a dues setmanes. El dijous, a part dels mediàtics Portishead o Public Enemy, tindrem a l'escenari Vice el nou fenòmen de la ciutat de Nova York, els Vampire Weekend que presenten el seu primer disc, (Vampire Weekend, 2008). La seva original proposta s'anomena, segons ells mateixos, "Upper West Side Soweto Sound". Aquest tema s'anomena "A-Punk":
El divendres ja tenim overbooking de grans grups però per mi seran sagrats The Sonics, Devo, The Cribs, Subterranean Kids i Bishop Allen. Penjo un video de The Cribs, que presentaran el seu tercer disc "Men’s Needs, Women’s Needs, Whatever", espero que demostrin que són alguna cosa més que un altre clon de Franz Ferdinand...a mi em recorden moltíssim a The Rakes. El tema es diu "Men's needs":
El dissabte també tenim mediàtics com Dinosaur Jr, Buffalo Tom o Rufus Wainwright, però penjaré un tema dels històrics del post-punk Mission of Burma, tornats a reunir al 2004 després de dues dècades sense tocar junts, els nord-americans ens porten el seu disc "Obliterati"(2006), aquest tema es diu "Academy (fight song)":

Com a gran fi de festa, i fora del recinte habitual del Primavera Sound, al parc Joan Miró (i gratis!) tindrem vàries actuacions durant tot el cap de setmana, entre les quals no em perdré la del diumenge a les 17:00 del grup "Le Pianc", que ja vaig poder disfrutar al Primavera de l'any passat, a més de veure'ls a les festes de Gràcia. Penjo un vídeo d'aquella nit, a la plaça de la Rovira, on van tocar just abans de Sr.Chinarro (dues grans actuacions acompanyades d'una gran "taja" per part meva):

Resultats mitja marató de Girona 2008

2008-05-11T18:50:00.001+02:00

Al final el temps ens va respectar i es van poder celebrar les dues curses, tant la mitja marató (amb una participació bastant baixa) com la Cursa Popular de 9 km. Ja estan penjats els resultats en les següents adreces:
Mitja Marató
http://www.ajuntament.gi/esports/documents/resultatsmitja.pdf
Cursa Popular
http://www.ajuntament.gi/esports/documents/resultatspopular.pdf

Pel que fa al meu resultat, va ser bastant pobre: Vaig sortir fort de bon principi per tal de fer 1h35', és a dir, a 4'30" el km, al principi anava bé ja que em vaig posar "a roda" de la noia que anava 4ª, però no vaig resistir més de 6 km a aquest ritme massa infernal per mi, així que a partir d'aquell moment em vaig desinflar com un globus i vaig baixar el ritme gairebé fins a 5:00". Psicològicament em vaig enfonsar bastant perque estava massa endevant i m'anava passant gent tota l'estona, poc a poc em vaig posar al lloc que em tocava fins el km 17 on vaig tornar a apretar després del petit infern de la pujada a Montilivi. A partir d'allà la moral torna a pujar, els últims km coincideixen amb els corredors de la cursa popular, amb molta més participació, així que torno a adelantar força gent fins al final, la recta final és en baixada i ja només queda esprintar a sac mirant de no relliscar a la curva del pàrquing del Hipercor, bastant molla, on hi ha el km 21, una altra curva i arribada a meta, miro el cronòmetre...uf què malament, 1h42'02", un altre dia serà.
El més bo de la cursa és l'ambient de la sortida i l'arribada i l'alta participació si sumem la Cursa Popular i les infantils, amb total de 1.501 corredors. A més hi ha hagut una treva de la pluja durant les curses, i no ha plogut fins que no portaven dues hores de mitja marató, quan ja gairebé havia entrat tothom.
El més dolent és la baixa participació a la Mitja, uns 350 atletes, i la mala senyalització d'alguns punts quilomètrics, cosa que despistava bastant.

Mitja marató de Girona 2008

2008-05-04T17:33:00.004+02:00

Ja fa unes setmanes que m'estic preparant per la 14a Mitja Marató de Girona, on l'objectiu serà rebaixar la marca que vaig fer a Barcelona de 1h 38' 51", serà una mica difícil perque el perfil és bastant més sinuós, incloent pujades al camp de futbol de Montilivi i a la part més alta del carrer Lluís Pericot, a més lògicament farà molta més calor que a principis de febrer, però s'haurà d'intentar. L'argument a favor és que a la mitja marató de Barcelona estava molt cremat amb l'entrenament de la marató i que la nit abans havia fet una excursioneta per Milà, caminant tot el dia i dormint poquíssim. La cursa és el proper diumenge 11-05-08 a les 09:30, la sortida i arribada seran al Hipercor de Girona i el recorregut que farà és aquest:

Les inscripcions es poden fer on-line en aquesta adreça http://atletisme.com/cursesol/0805girona/ o bé personalment a l'stand situat al mateix centre comercial. També hi ha una cursa popular, gratuita, de 9 km que coincideix amb la segona part de la mitja marató. Ja tinc el dorsal amb el núm. 31 i la samarreta taronja fluorescent que regalen, una mica rareta per cert...

Juliette Lewis & the Licks... a la Mirona!

2008-04-27T16:53:00.007+02:00

Un altre concert que tinc moltes ganes de veure és de la Juliette Lewis a la Mirona, el proper divendres 09-05-08 amb actuació única a Catalunya. La popular actriu nord-americana, coneguda de pelis super-mítiques com Asesinos Natos, Kalifornia o El Cabo del Miedo (mítica escena d'una Juliette Lewis adolescent tontejant amb Robert de Niro mentre li llepa un dit), també triomfa amb la seva banda de punk-rock, esperem que "exploti" la seva mirada sexual de noia que no ha trencat mai un plat amb temes dels seus dos discos, "You're speaking my language" (2005) i el recent "Four on the floor", que va comptar amb la col.laboració a la bateria de Dave Grohl (Nirvana i Foo Fighters). Penjaré el tema més popular d'aquest segon disc, "Hot Kiss".

Nick Cave & The Bad Seeds

2008-04-27T16:31:00.003+02:00

Amb motiu del 14è disc de Nick Cave, el passat divendres vam anar a Badalona a veure la posada en escena d'aquest "Dig!!! Lazarus Dig!!!" L'australià va mostrar el seu rock poètic amb un concert molt emocionant pels fans, va tocar gairebé dues hores incloent dos bisos, i va oferir les millors mostres del repertori, incloent els temes més canyeros de l'últim disc i els més classics, cap al final, com el famós "Into my arms", que va fer embogir el públic. La banda que acompanya Nick Cave, els Bad Seeds, també van donar una exhibició, incloent dues bateries i un violí, a més d'algunes intervencions del mateix Nick amb el piano. Penjaré el vídeo del tema que dóna nom al disc, Dig!!! Lazarus Dig!!!, i si algú no va poder assistir a Badalona i el vol tornar a veure, tornarà aquest estiu amb la seva altra banda, Grinderman, al festival de moda...el Summercase!

The Verve, Kings of Leon, The Raveonettes, Interpol, Sex Pistols, Breeders i The Stranglers al Summercase!!!

2008-03-15T15:40:00.014+01:00

Continuen les espectaculars confirmacions del festival Summercase, a falta de completar gairebé el 50% del cartell, sobretot amb els grups nacionals i els d'electrònica, que solen confirmar-se més endevant, el festival que es celebra conjuntament a Barcelona i Madrid els dies 17 i 18 de juliol va prenent forma.
The Verve, una altra de les bandes mítiques dels 90 que s'ha tornat a unir, serà un dels caps de cartell juntament amb Interpol, Maxïmo Park, Kings of Leon i Sex Pistols, i es sumen a les anteriors confirmacions de grups com Breeders, M.I.A., The Long Blondes, Tiga, Cansei de Ser Sexy o Los Campesinos!. La banda de Richard Ashcroft es torna a unir en plan espectacular després de 8 anys i actuarà als millors festivals del món com Glastonbury, Coachella, T in The Park i com no...el Summercase. Com no podia ser d'una altra manera, en el meu blog he de penjar una de les cançons més famoses de la dècada dels 90, Bitter Sweet Symphony:

Els danesos The Raveonettes, que van treure el seu tercer disc el passat novembre, és un altre grup que tenia moltes ganes de veure i per sort també actuarà en aquest festival. Tinc encara uns quants mesos per escoltar-lo però confio que serà tan bo com els dos primers.

Una altra banda que recordo se sol.licitava en els fòrums de la web http://www.summercase.com/ cada any era Interpol. Doncs bé, per fi han aconseguit fitxar un dels grups més desitjats en tots els festivals. La banda de Nova York va publicar l'any passat també el seu tercer disc, arrasant com sempre dins del panorama alternatiu, encara que jo confio que toquin molts temes del seu primer disc, ja mític, Turn on the Bright Lights (2002) o el segon, Antics (2004), del qual destaca el tema del següent vídeo: Slow Hands.

Abans havia comentat que aquest estiu veurem llegendes ciberpunks com Devo i protopunks com The Sonics al Primavera Sound, així com el grup punk per excel.lència, Sex Pistols, al Summercase. Doncs bé, en aquest últim festival els amants d'aquest gènere seguim estant d'enhorabona amb l'actuació de The Stranglers, un dels grups de la primera onada punk juntament amb Ramones, Dictators, Damned, The Clash, Buzzcocks, etc. Després d'estar 22 anys separats es van tornar a unir al 2004 amb un nou disc, ara no sé en quin estat de forma es trobaran però els recordaré amb un vídeo del famós No More Heroes (en un moment de la cançó fa referència al heroi Sancho Panza):

Per no allargar més el post amb les noves confirmacions, penjaré un vídeo d'un altre cap de cartell del Summercase, els Kings of Leon, amb el meu tema preferit, Red Morning Light. Per fer-me a la idea de com serà l'actuació, en comptes del videoclip penjo l'actuació al festival T in The Park 2003 on toquen aquest tema devant un públic embogit. Val la pena escoltar-lo, aquesta cançó és una passada.

Un dia a Milà

2008-03-15T13:21:00.009+01:00

A l'espera de explicar-vos viatges més interessants com el que vam fer a Granada fa 3 setmanes o el que farem la propera setmana a Zarautz, penjaré algunes fotos del dia que vam passar a Milà. Poca cosa es pot fer en 24 hores, tot i així per ser un vol 100% gratis va ser acceptable (amb el 2x1 de Ryanair, vam comprar el vol de Granada i ens van regalar aquest). Només d'arribar al matí vam anar a San Siro (visita sagrada), després fem unes birres, després visita a la plaça del Duomo amb les corresponents fotos de la Catedral...

...més tard tornem a fer unes birres més i anem a dinar una pizza ultra-gegant, potser la pizza més gran i plena d'ingredients que he aconseguit menjar-me (fins i tot tenia patates bullides senceres per sobre), tot i que vaig haver de deixar les vores...

per pair una mica anem a visitar un parc, després fem unes birres i finalment visita a la galeria comercial Vittorio Emanuel. Per cert, tant al Duomo com a la resta de carrers cèntrics de Milà es celebrava multitudinàriament el Carnaval, amb disfresses, moltíssims confetis i coses per l'estil

foto del meu amic Leonardo da Vinci
Després d'unes birres més i contemplar un Lamborghini tornem cap a l'aeroport i arribem cap a les onze de la nit, just a temps per sortir!

3 mites a Barcelona: The Sonics, Sex Pistols i Devo

2008-03-13T19:04:00.001+01:00

Increïbles confirmacions durant els darrers dies als festivals Primavera Sound i Summercase. Els nord-americans The Sonics, pioners del rock salvatge als anys 60 i etiquetats com a primer grup punk avançat al seu temps (als quals vaig dedicar un post fa uns mesos) s'han tornat a unir i faran la seva primera gira europea, per sort també han inclós Barcelona i els podrem veure al Festival Primavera Sound, on penso estar a primera fila al ritme de The Witch...here are the Sonics!!! Penjo un estrany videoclip que he trobat de The Witch, el meu tema preferit:
Perque no es digui que sempre penjo els mateixos temes, posaré el vídeo de Psycho a Go-Go, un altre tema dels Sonics.

Un altre grup ultra-mític, en aquest cas amb un punk més evolucionat i freaky provinent dels anys 70, Devo, amb el seu arxi-conegut Mongoloid, també visitarà el festival Primavera Sound. Espero que 30 anys més tard encara toquin disfressats d'escombraires nuclears amb testos al cap!

I finalment el grup més mediàtic de la història del punk, Sex Pistols! Odiats i estimats a parts iguals, seran un dels caps de cartell del festival Summercase'08. Quina versió veurem dels Pistols? Hi haurà allau de punkis a Barcelona? Per si de cas no em faig gaires il.lusions, els retrobaments de Johnny Rotten i companyia sempre s'han degut a un afany lucratiu, tot i que és una banda carregada d'història. Molt lluny queda ja el concert punk més famós i gloriós de la història del rock, la gloriosa actuació de Sex Pistols a Manchester el 04-06-76 devant de només 42 persones de públic, entre els quals es trobaven els futurs membres de Buzzcocks, així com Bernard Summer, Ian Curtis i Peter Hook que formarien Joy Division i posteriorment New Order, i fins i tot un jove Morrissey que formaria The Smiths, així com Mick Hucknall, de Simply Red (increible, no?). Alguna cosa em diu que la seva gira per Espanya no deixarà a ningú indiferent. Per obrir boca, penjo el clàssic Anarchy in the U.K. tocat en directe a Suècia a l'any 1977:

Girovi 2008

2008-03-09T16:23:00.003+01:00

El passat dissabte 1 de març, uns 200 tastavins vam gaudir d'una gran festa del vi al Saló Noble del Casino de Girona, el XIII Giroví. Aquest any a més vam tenir la sort d'estar a la taula de vins Negres Criança, on concursaven vins de gran categoria, i on va "arrasar" el Clos Fontà 2004, de la D.O. Priorat. Tot i fer els tasts a cegues (les empolles estaven tapades) crec que la nostra puntuació va ser molt encertada.

Els altres guardonats de la nostra taula van ser el Finca La Garriga 2004 (D.O.Empordà), el Floresta Criança 2004 (D.O.Empordà) i finalment el Bru de Tardor 2003 (D.O.Penedès). Després un bon tiberi vaig haver de marxar ràpidament ja que al cap d'escasses hores m'havia d'enfrontar als 42,2 km de la marató de Barcelona, i volia estar a tope. Penjo la foto que surt avui al Dominical del Diari de Girona, on surto juntament amb els companys de taula.

Marató de Barcelona

2008-03-03T21:48:00.012+01:00

Després d'un entrenament específic de 16 setmanes, superar 2 lesions i córrer un total de 750 km ha arribat el dia D, la marató de Barcelona!! Em presento a la sortida després de dormir 4 horetes ja que la nit abans era el concurs de vins i caves Giroví 2008, però no em volia perdre cap dels dos esdeveniments...per sort van anar prou bé tots dos!

La sortida de la marató és a les 8:30 del matí a l'Avinguda Maria Cristina, més de 8000 corredors, tots nerviosos es conjuren per fer la cursa de la seva vida...de fons sona "Barcelona" de Freddy Mercury i Montserrat Caballé, tothom amb la pell de gallina, collons és que ho fan expressament perque ens posem més nerviosos. Sona la sortida i lentament els corredors van passant sota el cronòmetre oficial, ens esperen 42 km i 195 metres, la cursa de resistència per excel.lència, la MARATÓ. Segons les meves marques als últims entrenaments, havia previst sortir a fer 3h40m, vaig pensar durant la setmana ser més previsor i sortir amb un grup de corredors que volia fer 3h45m per després apretar als darrers km, però un excès d'eufòria em fa abandonar la idea al darrer moment...puto Freddy Mercury.

Km. 0 a 5: (26m 37s) Poca història en els primers km, travessem la Plaça d'Espanya i comencem a pujar per la carretera de Sants, intento fer cada km entre 5:15 i 5:20 i ho clavo, passem pel Camp Nou fins al punt més alt de la cursa, a la Diagonal, on hi ha el primer avituallament i em bec mitja ampolleta d'aigua. La cursa encara s'està estirant i hi ha moltíssims corredors, però per sort això està calculat i passem per carrers molt amples. Exceptuant la sortida, on hi havia milers d'espectadors, encara no hi ha gaire públic als carrers ja que és molt aviat.

Km. 5 a 10 (25m 17s) Entro en una fase d'eufòria, ja que ara els carrers són de baixada fins tornar a la Plaça d'Espanya, on hi ha el km.10. El meu error és no controlar els ritmes de pas i deixar-me portar per les sensacions, he anat a 5:03 el km!!, a més cada vegada hi ha més gent als carrers animant, des de les finestres i balcons, a les voreres, grups musicals, gegants, percussionistes... fins i tot una cerveseria ofereix vasos de cervesa als corredors en un avituallament "extra" molt peculiar. Intento acabar-me l'empolla de Powerade del segon avituallament encara que no tinc gens de set, ja que el principal enemic de la marató és la deshidratació.

Km. 10 a 15 (26m 20s) Me n'adono que he anat massa ràpid a l'últim tram i intento controlar el ritme un altre cop, em sento molt fresc encara i tinc la sensació de que podria córrer durant hores a aquest ritme controlat, però és una falsa sensació. Passem pel Passeig de Gràcia, per la Pedrera i fem alguna pujada una mica dura cap al Hospital de Sant Pau, alguns carrers tornen a estar plens de públic, quina passada és increïble la sensació, tots ens aplaudeixen com herois. Al km. 15 torno a agafar Powerade i també me l'acabo sense set, collons no aprendré mai a beure mentre corro, sempre em besso una mica per sobre però és igual.

Km. 15 al 20 (25m 40s) Torno a anar molt ràpid, 5:08 el km., ja he guanyat més d'un minut en total al ritme de 3h40m, si segueixo així faré 3h39m, així que estic molt content però analitzo el meu cansament i començo a veure que em costarà seguir a aquest ritme. Quan acaba la pujada de l'hospital de Sant Pau i passem per la Sagrada Família em recupero una mica i em torno a emocionar en un carrer on centenars de persones ens aplaudeixen i uns nens intenten xocar els palmells de les mans amb les les nostres mentre ens miren bocabadats. Estic fart de Powerade així que ara agafo aigua a l'avituallament i un plàtan que m'ofereix una senyora.

Km. 20 al 25 (25m 49s) Encara estic clavant els ritmes de puta mare, massa i tot ja que he anat a 5:10, la llàstima és que ja he vist clarament que l'he cagat anant massa ràpid, cap al final d'aquest tram, després de passar pel Pont de Calatrava, la torre Agbar i un tram bastant avorrit de la Gran Via de les Corts Catalanes, just als límits de Barcelona, em començo a sentir molt cansat i em prometo a mi mateix no baixar en cap cas de 5:20 el km per aguantar. Em menjo un sobre de gel energètic que portava a la butxaca, tinc pensat menjar-me l'altre al km 35, una de les dificultats de la marató és que necessites menjar durant la cursa per poder-la acabar (el nostre cos només és capaç de emmagatzemar hidrats de carboni per un esforç d'unes 2 hores), i això és una mica difícil mentre corres i tens les pulsacions a tope. El més fort és adelantar en aquest tram a un home que feia TOTA LA MARATÓ AMB CROSSES, evidentment el públic l'aplaudia i animava especialment, el mèrit és molt superior al nostre, a més segur que havia començat almenys 2 o 3 hores abans que nosaltres ja que lògicament anava lentíssim. He fet el pas de mitja marató en 1h49m33s, tant de bo pugui fer la segona mitja igual ja que faria 3h39m.

Km. 25 al 30 (26m 32s) Ho estic passant malament, aquest tram es patètic, els carrers estan gairebé buits i a més pugem i tornem a baixar pel mateix lloc durant 2km, així que veiem com tornen els corredors que van 4km per davant nostre i això desanima una mica. Per sort mentre faig el tram de tornada veig centenars de corredors que van 4km darrera meu i penso just el contrari, a més arribem al Fòrum, on hi ha el km.30 i un altre avituallament, a partir d'aqui comença el que serà un autèntic calvari, i el que diferencia la marató d'altres curses. Torno a agafar Powerade dels collons, com començo a odiar aquesta beguda però sé que és l'única manera de recuperar ràpidament els 5 o 6 litres de suor que es perden en una marató. Acabo aquest tram a 5:18, encara un ritme perfecte, i segueixo amb més d'un minut de marge.

Km. 30 al 35 (28m 02s) Uf...començo a veure gent que abandona..., crits de dolor, gent que para a estirar, molts comencen a caminar...cada 100 o 200 metres una escena més patètica que l'anterior. Començo a sentir-me lent, les cames ja no responen com abans i no aconsegueixo anar més ràpid de 5:36 el km. En aquest moment es troba a faltar públic en la zona desèrtica de les platges, estem corrent just al costat de la Ronda Litoral, i ho farem durant varis quilòmetres, fins al Port Olímpic. Per sort allà posen música per animar i revifa una mica, quan passo jo la música és de l'Elèctrica Dharma. Ja no recordo on era he vist un grup de hardcore que tocava per animar al públic i als matixos maratonians, també m'han agradat però per desgràcia no m'he pogut parar a escoltar-los, un altre dia serà. En aquest tram una noia que va al nostre grup està molt desanimada i comença a caminar, just quan una altra noia del públic que no la coneixia de res l'agafa de la mà i li diu "ánimo, me voy contigo un rato"...increïble, les dues agafades del braç han corregut darrera meu una estona fins que les he anat deixant enrera. Escenes com aquestes n'he vist vàries, sobretot d'alguns ciclistes que intenten ajudar als que es van despenjant i es posen al costat durant uns minuts per animar i assistir amb el que calgui.

Km. 35 al 40 (32 m 03s): Em menjo un altre sobre de gel energètic però ja no puc evitar desfondar-me completament, estic corrent a 6:24 el km, el meu cap dóna l'ordre de córrer a un ritme i les cames no responen, gairebé no tinc força ni per aguantar el meu cos, per sort intento ser fred i decideixo que no importa la marca, només importa acabar, estic adelantant a centenars de cadàvers pel camí, corredors que s'assenten, paren a estirar, fins i tot adelanto un corredor assistit per la Creu Roja ja que s'ha desmaiat. Passem pel parc de la Ciutadella i s'em torna a posar la pell de gallina, la quantitat de públic és INCREÏBLE, centenars de persones als dos costats del carrer, els corredors gairebé no podem passar pel mig, tothom ens aplaudeix i ens anima personalment, la gent ens dóna aigua i fruita que porten de casa per ajudar, és una passada, em recorda quan veig a la TV les etapes de muntanya al Tour de França, on hi ha tan públic que gairebé no poden passar els ciclistes, i la gent els anima seguint-los durant uns metres. Al nostre grup hi ha un corredor una mica flipat que no para de cridar-nos en plan militar "venga cojones, ánimo tíos, venga joder con un par de huevos, vamos tíos sin pararse ahí, venga coño..." en una altra situació em posaria a riure però la veritat és que tenir aquest tio tota l'estona al costat m'ha animat moltíssim, què cabrón el tio, el tindria al meu costat fins al final però gràcies a ell no m'he atrevit a baixar el ritme. També veig un colega que em saluda al km.38 i 41 i em fa unes fotos, animen moltíssim aquestes situacions. El més espectacular d'aquest tram és passar per la Plaça Catalunya, la Plaça de Sant Jaume, el Portal de l'Àngel, les Rambles, l'estàtua de Colom i el Paral.lel amb CENTENARS de persones aplaudint incondicialment. GRÀCIES!!! Començo a sentir-me cada cop millor, he anat més lent però no he parat a caminar en cap moment, en canvi passo a moltíssims corredors que caminen, fins i tot alguns caminen i coixegen agafats de la mà amb algun familiar o amic que els ajuda a arribar a meta...joder!!!

Km 40 a 42'2 (10m16s) Ja veig de lluny la Plaça d'Espanya, a més acabo de passar l'avituallament de tots els companys de www.corredors.cat , associació de la que estic orgullós de formar part, allà m'acabo de recuperar agafant avituallament i rebent ànims. Els últims 200 metres són absolutament INDESCRIPTIBLES, l'Avinguda Maria Cristina està vallada pels dos cantons, els corredors passem pel mig i una munió d'espectadors ens aplaudeixen observant-nos, tots els corredors que arriben alcen els braços, alguns miren enlaire, alguns ploren, alguns es tiren a terra al passar per la línea d'arribada...uf això és massa brutal, treus forces que no tens per fer l'última recta al sprint amb el cap ben alt i amagant un dolor insuportable a les cames. Temps final 3h46m33s, (posició final 3386 de 8100 corredors, dels quals abandonen uns 300) estic molt content principalment per haver arribat sa i estalvi després d'algunes escenes que he vist, i el temps no està malament per ser la meva primera marató. He tingut un error de tàctica però a la segona ja ho faré millor. Ara, a disfrutar, a la zona de recuperació agafo fruits secs, plàtans, aigua, i em posen una medalla per haver arribat. Després intento fer uns estiraments però no puc, tinc unes rampes molt doloroses als quadriceps i vaig coix durant uns minuts, per sort em recupero ràpid i vaig a dutxar-me. Més tard encara tindré forces per anar a dinar amb uns amics, fer unes birres i veure la famosa exposició BODIES al museu marítim, per tal d'aprofitar un assolellat (massa assolellat i tot) dia a Barcelona. Dues hores més tard, quan estic a la Boqueria a les 14:00 ben dutxat i arreglat buscant un restaurant amb els colegues, encara veig corredors solitaris que intenten arribar en el temps límit a la Plaça d'Espanya, els animo perquè sé el que estan passant.

GRÀCIES A TOTS ELS QUE M'HAN ANIMAT DURANT AQUESTS MESOS EN L'ENTRENAMENT DE LA MARATÓ I ELS QUE M'HAN DONAT FORCES PER ACABAR-LA.

Primers confirmats Primavera Sound i Summercase

2008-02-19T22:27:00.004+01:00

Amb la roda de premsa del passat dilluns per part del Primavera Sound i la confirmació de les primeres bandes, la setmana passada, del Summercase, a alguns ja se'ns fa la boca aigua veient vídeos com aquests.
Breeders, la banda de Kim Deal tocarà al Summercase, una de les primeres confirmacions. Ja sé que no sóc gaire original i sempre poso els temes més famosos de cada banda, però és que aquesta cançó em porta molts records...Cannon Ball!!

Canviem de festival...un dels grups emergents a Suècia de la mà del segell discogràfic Labrador (http://www.labrador.se/) feia temps que els seguia la pista...i vés per on, els podré veure en directe ben aviat, ja que tocaran al Primavera Sound. Es diuen The Mary Onettes:

Un altre clàssic, solen tocar sovint als festivals però casualment fins ara no els havia vist mai, són juntament amb grups com Pixies o Sonic Youth, un dels pioners de la música independent dels 80, Dinosaur jr tocaran al Primavera Sound. El meu tema preferit és I feel the pain:

La nota exòtica i molona la portaran les brasileres de Cansei de ser Sexy al Summercase, amb temes que han sonat moltíssim durant el 2007, com el seu hit Alala.

Més endevant intentaré penjar vídeos d'altres grups boníssims que tornaré a veure com Maxïmo Park (yuju!!!), o alguns autèntics mites també confirmats com The Stranglers, Public Enemy o Subterranean Kids!!!

Mitja Marató de Barcelona

2008-02-10T19:23:00.003+01:00

Quin cap de setmana! El dissabte passem tot el dia caminant per Milà (ho explicaré en un altre post) aixecant-nos a les 5 del matí, arribo a casa gairebé a les dotze de la nit, sopar i a dormir. A les 6 diana, m'en vaig cap a la mitja marató de Barcelona, és un bon test de cares a la marató d'aqui a tres setmanes.
Arribo a les 8h, aparco super aprop de la sortida, recullo el dorsal i el xip, vaig a fer-me la foto amb els companys de http://www.corredors.cat/, faig un cafè ràpid i escalfo, a les 9:00 sortida.

Km.0 a 5: Sortim del Parc de la Ciutadella cap a la Pça Catalunya, fem tota la Rambla fins Colom i agafem el Paral.lel fins la Fira. Com que hi ha 3.660 corredors i m'he ficat una mica enrera, trigo 2'05" en creuar la línea de sortida (se sol dir que cada 1000 persones triguen un minut a sortir), a més faig els primers km molt lents ja que he d'adelantar a molta gent més lenta que jo. Tot i així penso que és millor ser conservador, són 21,1 km i ja hi haurà temps per apretar si puc. Al km.5 miro el rellotge i veig que m'he encantat, he trigat gairebé 24:30m així que agafo aigua a l'avituallament i apreto.

Km. 5 al 10: Començo a adelantar a gent durant 2 o 3 km fins que trobo una zona còmode. Seguim des de la Fira, agafem la Gran Via de les Corts Catalanes fins la Pça Tetuán i tornem a l'Arc de Triomf, al lloc de sortida, on passo la senyal de 10km en 46m27s, brutal aquests 5km en uns 22m00s, ara m'he passat i tot! Ho pagaré car...

Km.10 al 15: El circuit fa forma de "8", hem completat la primera volta, cap al sector oest, i ara farem l'altra meitat de cursa, cap al sector est. Torno a agafar aigua al segon avituallament i rodegem el Parc de la Ciutadella cap a l'altra banda de la ciutat (C/Marina, Teatre Nacional, c/Avila, c/Pere IV i Diagonal), crec que per la zona del Fòrum de les Cultures hi havia el km.15, últim avituallament. Aquests 5 km han estat els pitjors per mi, m'ha començat a fer mal el genoll dret al km 11 i se m'ha passat al cap de poc, després m'he sentit els bessons carregadíssims, sensació que duraria fins el final, i apart d'això m'he començat a enfonsar moralment, em sento molt cansat per culpa d'apretar massa els anteriors 5km i per l'excursioneta d'ahir a Milán, per més inri en aquest sector de la ciutat no hi ha gens de públic animant, però no és excusa. Tot i així vaig tirant com puc enganxant-me a diferents grupets per portar un ritme constant.

Km. 15 a 21,1: Al girar del Fòrum en direcció al centre de Barcelona em veig moralment més sencer, ja que estem corrents en direcció directa a l'arribada i ja no farem més voltes rares, són 6 km i estic cansadíssim però ho veig a prop. Em bec la meitat de l'aigua de avituallament i l'altra meitat me la tiro per sobre per refrescar-me, sembla mentida amb la fred que fa, molts corredors van amb guants i gorro de llana i jo tirant-me aigua per sobre. En aquesta part veig alguns abandonaments, possiblement de gent lesionada, també veig alguns que paren a pixar, penso que tinc sort d'haver "buidat" a la sortida, ha de ser doblement dur córrer 21 km a tope i amb pixera, hehe. A partir del km.18 torno a apretar i adelanto a força gent, faig els últims 2 km a sac, en 8:30, però als últims 100 metres no tinc forces ni per esprintar mínimament, no m'havia passat mai arribar tan agònic. Temps final, 1h38m51s (temps oficial 1h40h56s), a 4:42 el km, posició final 1330 de 3660 corredors, dels quals arriben 3150. L'objectiu principal, assolit, era baixar de 1h40, però l'objectiu "secret" era almenys baixar de 1h37:00 i fins i tot fregar els 1h35m, ho deixarem per una altra ocasió en que el dia anterior no hagi caminat 10 hores (i hagi dormit una mica), també he d'intentar posar-me més endevant a la sortida perque sempre perdo molt de temps adelantant gent els primers 3 o 4 km. La foto oficial de la meva arribada, que la web de FotoInstant regala a tots els corredors:

La cursa la guanya el keniata Jacob Yator amb un temps de 1h01m29s, acompanyat de 3 keniates més!! D'aqui tres setmanes la marató, passo d'intentar anar a 3h30m i aniré a per 3h40 o 3h45m i encara seria un èxit, sort que avui he fet la mitja marató per ajustar el ritme que portaré en els propers 42 km. Proper objectiu, el dia D, marató de Barcelona, 02/03/08.La classificació final: www.championchip.cat/curses/mitjabcn/res2008g.htm i la web oficial de la mitja marató de Barcelona www.bcn.cat/mitjamarato

Eskorbuto!!!

2008-02-02T16:45:00.000+01:00

Com molts sabreu el grup ultra-punk Eskorbuto ha estat una de les meves debilitats durant gran part de la meva vida, aquest és un dels motius pels quals els membres del grup The Paneros versionem a aquest increïble grup de forma gairebé íntegra en els nostres concerts, i aquest també és el motiu d'aquest post. A falta de vídeos de The Paneros (algun dia) penjo vídeos del desaparegut grup de Bilbao. Pels que no coneixeu Eskorbuto, és probablement el grup més punky que hi ha hagut al nostre estat, les seves lletres, moltes realment absurdes, es basen en la mort, la destrucció, la decadència de la humanitat i la perversió, en la repressió política tan espanyola com basca, ells mateixos es defineixen en una cançó com un grup "anti-tot". Dos dels seus membres, Yosu i Jualma (guitarra, baix i veus) van morir amb molt poca diferència durant l'any 1992 a causa de les drogues. El tercer component, Paco, ha seguit tocant amb altres grups i fins i tot va treure més discos sota el nom d'Eskorbuto amb altres components, però és clar, Yosu i Jualma no tenen substitut.

El primer vídeo, Os Engañan, i el segon, Cerebros Destruidos, estan extrets d'actuacions a TVE durant els anys 80, grabats en VHS i després digitalitzats, per això la qualitat és realment dolenta, tot i així el so és acceptable. Aaaaarg això és un grup!!!

Viatge per Saragossa i el Somontano

2008-01-26T10:14:00.001+01:00

El mes passat els 4 cracks vam tancar la temporada de viatges 2007 amb 3 nits a Saragossa, abusant de la vida nocturna aragonesa com no podia ser d'altra manera. També cal destacar la relació qualitat-preu del restaurant de l'hotel, on ens posàvem les botes cada nit abans de sortir amb uns menús espectaculars que valien 20 euros, i la visita a la bodega de Viñas del Vero, en ple Somontano, incloent una cata dels seus excel.lents vins. Tot esperant la nova temporada de viatges 2008 (que promet ser espectacular i s'iniciarà en breu), penjo alguna foto de Saragossa. No cal dir que vam aprofitar al màxim l'estada per terres aragoneses, totes les zones de bars i discoteques van ser degudament visitades, així com una visita llampec a la Pilarica i a un castell (no recordo el nom hehe).

Per començar una foto prop de Barbastro, a la comarca del Somontano, tot dirigint-nos a la bodega de Viñas del Vero, on fan el Blecua, el Secastilla i el mateix vi Viñas del Vero, juntament amb Enate la bodega més famosa d'aquesta Denominació d'Origen.

Tot seguit una mostra de l'exiquitesa gastronòmica del resutaurant de l'hotel, us el recomano, em sembla que es diu Restaurante Centenario, aqui vaig fer els dos millors àpats del 2007 juntament amb la mariscada i la cataplana (plat típic portuguès) de Faro.

He intentat ser seriós en tot el post, però no podia faltar la típica foto de tots els viatges, totalment tajats a la discoteca i fent amistats, per cert, un altre dia que la foto la tiri un altre :-)

Programació de viatges 2008 si no falla res i ens arriba la pasta: Granada (febrer), Milan (febrer), Galícia i País Basc (març), Letònia (estiu) i Marrakech (desembre). A això cal afegir-hi els festivals Primavera Sound (maig) i Summercase (agost), i el meu objectiu esportiu, la marató de Barcelona (2 de març) a més d'alguna altra aventura que segur improvisarem. Fa bona pinta el 2008!!!!

4a temporada de Lost (Perdidos)...per fi!

2008-01-20T19:55:00.001+01:00

Sembla que el proper 31 de gener estrenaran a la cadena ABC la quarta temporada de la millor sèrie de la història de la TV, Lost (Perdidos), després de molts mesos d'espera. De moment ja circulen alguns trailers promocionals per internet, aqui penjo l'únic que he trobat subtitulat en espanyol...ESPECTACULAR!! Només falten 11 dies...

I Sant Silvestre de Lloret de Mar

2007-12-30T22:18:00.001+01:00

Avui he corregut la Ia Sant Silvestre de Lloret de Mar, de 5 km, amb un munt d'estrelles mediàtiques convidades com Reyes Estévez, José Luis Blanco, Martin Fiz, Àlex Corretja, Almudena Cid, Andrei Xeptkin, Fermin Cacho i molts més. Per ser la primera edició se n'han sortit prou bé, molt emocionant l'arribada a la pista d'atletisme i fer l'esprint final de 400 metres sobre el tartán amb el públic animant a les grades. El pitjor és la sortida caòtica, en un lloc massa estret per absorbir més de 1.100 participants, he trigat mig minut en començar a còrrer després de la sortida degut a l'aglomeració. Tot i així he fet molt bon temps pel meu nivell, he quedat 367è amb un temps de 20:30'.
Per cert, la classificació final està aqui http://www.fcatletisme.cat/Ruta/ruta2008/resulsantsilvestrelloret301207.pdf

The Decemberists

2007-12-28T18:30:00.000+01:00

Desembre és un bon mes per escriure un post en homenatge a un dels grups que més he escoltat al 2007, la banda de Portland formada al 2001 Decemberists, un dels grups indie nord-americans més impactants del segle XXI. Espero que siguin un dels convidats a Primavera Sound o Summercase del 2008 mentres penjo aquests vídeos dels meus temes preferits, extrets del seu quart i últim disc fins el moment "The Crane Wife". El primer tema, genial, "O Valencia"

el segon tema, "Yankee Bayonet", alternant dues veus, molt original

Per Nadal, dóna sang

2007-12-20T22:47:00.000+01:00

i a l'estiu, i a la primavera, i a la tardor...però sobretot a aquestes èpoques de l'any juntament amb les vacances d'agost, ja que els dipòsits estan sota mínims, i com gairebé en tot, amb això també estem a la cua d'Europa. Si tens vint minuts, més de 18 anys i peses més de 50 quilos, pots ajudar a salvar una vida. A més ara el Banc de Sang s'ha currat l'anunci moltíssim!!!