Diuen que en la varietat està el gust...el Primavera Sound, i el seu germà petit, el festival Primavera Club, en són una prova. Aquest any ens vam estrenar en aquest festival d'hivern que es celebra a les sales Apolo i La2 d'Apolo, així com a l'Auditori del Fòrum. Comença bé el dia per nosaltres amb una gran sorpresa...bé no tan gran perquè ja me n'havien parlat molt bé! El grup Manel s'emporta els primers aplaudiments a l'Auditori en la obertura del festival del divendres. Els nous reis del pop-folk en català, amb el seu ukelele, les seves iròniques i intel.ligents lletres, els seus espectaculars coros i la seva particular versió en català del Common People de Pulp, ens fa aixecar de la cadira. Aqui un videoclip d'aquest gran grup que ja està de moda, el tema es diu "En la que el Bernat se't troba":
A les 18:00 l'obscura banda Wovenhand, de rock experimental, em fa baixar una mica l'eufòria..en alguns moments em recorda als pitjors temes de Nick Cave...i que consti que m'agrada Nick Cave! Després de sortir a fer una birra mirem els The Dodos a les 19:00, un grup a l'estil dels famosíssims Vampire Weekend, és a dir, el que ara s'anomena afro-indie...però això sí, molt més primitius que els de Nova Iork, doncs només tenen un guitarra i un bateria...a part d'un vibràfon com a col.laboració estelar en alguns temes. També em cansen una mica però s'ha de reconéixer que ho fan molt bé, simplement és que són repetitius. Perque veieu del que parlo (com costa definir als The Dodos, sort que ara tenim com a referència als Vampire Weekend)...poso aquest vídeo del tema "Red and Purple":Després d'aquest concert mirem una estona els Giant Sand, segons diuen la banda més coneguda d'Arizona amb el permís dels Calexico. Com era d'esperar també fan un folk tipus Amèrica profunda que no m'acaba d'entrar, així que mirem 4 temes i anem a fer uns vinillos i uns formatges a la Vinya del Senyor, així donem el volt i ens preparem per la jornada "nocturna". Ah, ens perdrem l'actuació estrella de l'Auditori d'Isabel Campbell i Mark Lanegan (ex-Belle and Sebastian), però decidim sacrificar-ho per estar a temps i al 100% a la jornada nocturna de la Sala Apolo, que també promet.
I com comença la jornada nocturna! Després d'unes birretes al bar de devant, veiem un grup de San Francisco, els Deerhof, grup art-rock liderat per la cantant xinesa...una mica freakie (la cantant, la resta del grup són més normalets). El seu disc "Friend opportunity" és un dels millors del 2007 així que calia veure'ls, però també em sonen una mica estranys...canvis de ritme estranys i constants, una bateria hiper-minimalista però tocada amb molta virtuositat (només tenia caixa i bombo!)...finalment entro dins el concert i reconec que m'acaben encantant, una altra gran sorpresa! millor penjo un vídeo, estarem devant d'un altre grup candidat al top ten de grups freakies? Jo crec que sí!! El tema es diu The Perfect Me, i inclou una mena de intro estranya:
A la 01:00 continua la festa amb una altra gran actuació, la de The Thermals, una banda de punk-rock amb un estil més clàssic de la que no puc parlar gaire perque només vam mirar una estoneta...calia anar a La2 d'Apolo i tornar a fer cua per veure el grup més esperat per nosaltres, els Mika Miko...o millor dit, les Mika Miko (en femení, ja que la banda està integrada per 5 noies). Abans penjo un videoclip dels The Thermals perque també s'ho mereixen, el tema, boníssim, és A pillar of salt :I finalment, amb mitja hora de retràs, surten les noies de Mika Miko a l'escenari...amb un telèfon antic com a micròfon (un telèfon vermell tipus "Linea Directa dígame?"...jejej). Llàstima que en aquest festival els grups toquin tan poca estona...35 minuts d'autèntic punk del guarro i vist des de primera fila ens deixen destrossats, i més encara a algun dels que hi havia per allà, que va caure a terra 4 o 5 cops a terra...joder aquest grup és boníssim!! Tot i que vaig enregistrar moltes cançons en vídeo amb el mòbil, prefereixo penjar algun videoclip dels que corren pel youtube, així es veu millor la posada en escena...Mika Miko!!
A les 18:00 l'obscura banda Wovenhand, de rock experimental, em fa baixar una mica l'eufòria..en alguns moments em recorda als pitjors temes de Nick Cave...i que consti que m'agrada Nick Cave! Després de sortir a fer una birra mirem els The Dodos a les 19:00, un grup a l'estil dels famosíssims Vampire Weekend, és a dir, el que ara s'anomena afro-indie...però això sí, molt més primitius que els de Nova Iork, doncs només tenen un guitarra i un bateria...a part d'un vibràfon com a col.laboració estelar en alguns temes. També em cansen una mica però s'ha de reconéixer que ho fan molt bé, simplement és que són repetitius. Perque veieu del que parlo (com costa definir als The Dodos, sort que ara tenim com a referència als Vampire Weekend)...poso aquest vídeo del tema "Red and Purple":Després d'aquest concert mirem una estona els Giant Sand, segons diuen la banda més coneguda d'Arizona amb el permís dels Calexico. Com era d'esperar també fan un folk tipus Amèrica profunda que no m'acaba d'entrar, així que mirem 4 temes i anem a fer uns vinillos i uns formatges a la Vinya del Senyor, així donem el volt i ens preparem per la jornada "nocturna". Ah, ens perdrem l'actuació estrella de l'Auditori d'Isabel Campbell i Mark Lanegan (ex-Belle and Sebastian), però decidim sacrificar-ho per estar a temps i al 100% a la jornada nocturna de la Sala Apolo, que també promet.
I com comença la jornada nocturna! Després d'unes birretes al bar de devant, veiem un grup de San Francisco, els Deerhof, grup art-rock liderat per la cantant xinesa...una mica freakie (la cantant, la resta del grup són més normalets). El seu disc "Friend opportunity" és un dels millors del 2007 així que calia veure'ls, però també em sonen una mica estranys...canvis de ritme estranys i constants, una bateria hiper-minimalista però tocada amb molta virtuositat (només tenia caixa i bombo!)...finalment entro dins el concert i reconec que m'acaben encantant, una altra gran sorpresa! millor penjo un vídeo, estarem devant d'un altre grup candidat al top ten de grups freakies? Jo crec que sí!! El tema es diu The Perfect Me, i inclou una mena de intro estranya:
A la 01:00 continua la festa amb una altra gran actuació, la de The Thermals, una banda de punk-rock amb un estil més clàssic de la que no puc parlar gaire perque només vam mirar una estoneta...calia anar a La2 d'Apolo i tornar a fer cua per veure el grup més esperat per nosaltres, els Mika Miko...o millor dit, les Mika Miko (en femení, ja que la banda està integrada per 5 noies). Abans penjo un videoclip dels The Thermals perque també s'ho mereixen, el tema, boníssim, és A pillar of salt :I finalment, amb mitja hora de retràs, surten les noies de Mika Miko a l'escenari...amb un telèfon antic com a micròfon (un telèfon vermell tipus "Linea Directa dígame?"...jejej). Llàstima que en aquest festival els grups toquin tan poca estona...35 minuts d'autèntic punk del guarro i vist des de primera fila ens deixen destrossats, i més encara a algun dels que hi havia per allà, que va caure a terra 4 o 5 cops a terra...joder aquest grup és boníssim!! Tot i que vaig enregistrar moltes cançons en vídeo amb el mòbil, prefereixo penjar algun videoclip dels que corren pel youtube, així es veu millor la posada en escena...Mika Miko!!
Després d'aquest concert s'acaba la jornada de divendres del Primavera Club, ens quedem a la 2 d'Apolo fent unes birres fins que tenquen de matinada i poca cosa més. L'experiència ha estat molt positiva i ja m'apunto a l'agenda aquest festival per l'any que ve!
ESCENA NÚMERO 1:
Evidentment, el dissabte al migdia, al aixecar-nos, vam tenir temps de retocar les alineacions i veure en directe l'apassionant jornada de la lliga de HatTrick, on el meu equip, el Zenit de Salt, va guanyar 5-0 a un rival directe per l'ascens, el Cheos.
