Comença el dia amb els joves anglesos de The Kooks, a les 19:00. Abans han tocat grups nacionals com Mishima i Antònia Font però hem de guardar forces i anem més tard. La banda de pop anglesa ofereix una actuació que em fa recordar molt a la de Benicàssim fa dos anys, el primer cop que els vaig veure. Bones cançons, ritmes enganxosos, però van massa per feina, després de 40 minuts deixen l'escenari (igual que a Benicàssim) i no tornen a tocar. Després de dos discos tan exitosos podrien esplaiar-se una mica més...Després ve la primera bomba del dia, l'esperada actuació de The Breeders, liderats per les germanes Kim i Kelley Deal, que segons sembla tornen a estar en plena forma (no físicament és clar). Pel deliri del públic toquen els temes més famosos, sobretot els del celebrat disc "Last Splash" (1993), incloent les arxiconegudes Cannonball i Invisible Man...penjaré el vídeo de la primera. És curiós com Kim Deal té un micro especialment preparat per fer el so del principi amb la veu "aaauuuuaaa"...
Avui volem veure més d'onze grups, alguns dels quals es solapen contínuament, tot i així no podem evitar perdre'ns alguns dels més exitosos del festival (segons els fòrums i la prema), Los Campesinos!, que tocaven a les 20:30 i no hem pogut veure per estar al concert de Breeders. A les 21:00 continua la marató i anem a l'escenari de les grades on toquen els històrics The Stranglers...comencem a veure la plaga de punkis al Summercase! Els anglesos toquen, 34 anys després de la formació de la banda, els seus temes més coneguts com "No more heroes", la lenta "Golden Brown", alguns reggaes com "Peaches" i algunes de les seves melodies més electròniques, repassant tots els estils que ha tocat la banda. (Per desgràcia ja contracten ties en pilotes perque ballin a l'escenari durant els seus concerts, com passava a principis dels 80).
L'agradable sorpresa de la nit és l'espectacular actuació de Kings Of Leon, molt millor del que esperava. La banda surenya, que ja té 4 discos d'estudi i estan totalment consagrats, són una de les triomfadores del Summercase en quan a públic. Si en un altre post vaig penjar el vídeo de "Red Morning Light", segurament el seu tema més famós després de promocionar-lo com a banda sonora del joc FIFA 2004, avui penjaré un altre vídeo boníssim, el de "Four Kicks" en directe.
Cap a les 23:00, després d'haver menjat alguna cosa i mirar unes cançons de Mogwai, agafem lloc per l'actuació de Sex Pistols. Tot i que m'esperava una colla de iaios acabats que toquen per alló de "toma el dinero y corre", no van defraudar...total que vam acabar ballant a primeríssima fila sense samarreta, suan com porcs i amb uns quants blaus...s'havia de fer. Evidentment toquen TOTES les del disc "Nervermind the bollocks" més les poques cançons que van composar fora d'aquest disc, incloent un tema nou que coneixia (bastant dolent pel que recordo), en total van tocar més d'una hora i mitja, el grups que més estona va tocar de tot el Summercase!!
Cada vegada amb menys forces, anem a veure el alternatiu més famós que hi ha al Brasil actualment, les Cansei de Ser Sexy (grup també anomenat CSS per abreujar). A més de tocar els temes més famosos que ja hem sentit en algunes discoteques alternatives desde fa un parell d'anys, ens ofereixen tot el seu repertori amb barreges de rock, pop i música electrònica...penjo un vídeo en directe de "Alala", el tema més conegut, però no he trobat cap amb bona qualitat del Summercase així que aquest està gravat en una sala novaiorquesa durant el 2006.
A la 01:05, i després d'haver-nos perdut el grup danés The Raveonettes per culpa dels Sex Pistols (és el preu que s'ha de pagar), anem a reviure l'actuació dels Kaiser Chiefs, que ja van tocar l'any passat en aquest festival i al mateix escenari, així que no puc dir gran cosa d'una actuació gairebé calcada, exceptuant els temes nous del disc "Yours truly, Angry mob", que estaven apunt de publicar l'any passat per aquestes dates. Com que gairebé mai la toquen en directe, i és una mica difícil de trobar, penjo la meva cançó preferida dels de Leeds..."Hard times send me", gravada en una sala de concerts californiana. Potser no té res a veure amb el Summercase però aquestsa gran cançó s'ho mereix, i la vull tenir "arxivada" al meu bloc!
Després de descansar una mica a les grades mentre mirem el concert de Foals (grup techno-indie d'Oxford), agafem les últimes forces, i és que s'en necessiten, per resistir el concert de Los Planetas. I dic resistir perque no hi ha res més decadent que la primera mitja hora o tres quarts d'un concert d'aquest gran grup andalús, però és clar, val la pena esperar-se per sentir en directe temes com "Reunión en la cumbre", "Deseando una cosa", "Un buen día", etc. Per sort l'últim disc m'agrada bastant i la primera mitja hora, mentre barregen temes de l'últim treball, em passa volant.
Cap a les 4 anem a l'hostal bastant destruits però amb bones sensacions després d'haver vist una estona de Tiga, un dels DJ estrella dels festivals (també l'havíem vist a Benicàssim'06), i ara a esperar l'any que ve a veure amb què ens sorprenen...
També vam tenim temps de fumar una mica, uns amb més estil que altres...
(merda no tinc cap foto d'en Pani fumant...)
(merda no tinc cap foto d'en Pani fumant...)
L'última nit vam haver de comprar uns paraigües als venedors ambulants perque la pluja era totalment inhumana. Més tard, com que anavem torrats, vam anar destrossant els paraigües dels altres de manera que tothom es va quedar només amb les varilles a la mà.
Però cap problema, al final tots amics i esperant el següent viatge, aquest desembre a Sofia (Bulgària) tot bevent unes "delicioses" cerveses marca "Alhambra"...
