dimarts, 19 / febrer / 2008

Primers confirmats Primavera Sound i Summercase

Amb la roda de premsa del passat dilluns per part del Primavera Sound i la confirmació de les primeres bandes, la setmana passada, del Summercase, a alguns ja se'ns fa la boca aigua veient vídeos com aquests.
Breeders, la banda de Kim Deal tocarà al Summercase, una de les primeres confirmacions. Ja sé que no sóc gaire original i sempre poso els temes més famosos de cada banda, però és que aquesta cançó em porta molts records...Cannon Ball!!
Canviem de festival...un dels grups emergents a Suècia de la mà del segell discogràfic Labrador (http://www.labrador.se/) feia temps que els seguia la pista...i vés per on, els podré veure en directe ben aviat, ja que tocaran al Primavera Sound. Es diuen The Mary Onettes:
Un altre clàssic, solen tocar sovint als festivals però casualment fins ara no els havia vist mai, són juntament amb grups com Pixies o Sonic Youth, un dels pioners de la música independent dels 80, Dinosaur jr tocaran al Primavera Sound. El meu tema preferit és I feel the pain:
La nota exòtica i molona la portaran les brasileres de Cansei de ser Sexy al Summercase, amb temes que han sonat moltíssim durant el 2007, com el seu hit Alala.
Més endevant intentaré penjar vídeos d'altres grups boníssims que tornaré a veure com Maxïmo Park (yuju!!!), o alguns autèntics mites també confirmats com The Stranglers, Public Enemy o Subterranean Kids!!!

diumenge, 10 / febrer / 2008

Mitja Marató de Barcelona

Quin cap de setmana! El dissabte passem tot el dia caminant per Milà (ho explicaré en un altre post) aixecant-nos a les 5 del matí, arribo a casa gairebé a les dotze de la nit, sopar i a dormir. A les 6 diana, m'en vaig cap a la mitja marató de Barcelona, és un bon test de cares a la marató d'aqui a tres setmanes.
Arribo a les 8h, aparco super aprop de la sortida, recullo el dorsal i el xip, vaig a fer-me la foto amb els companys de http://www.corredors.cat/, faig un cafè ràpid i escalfo, a les 9:00 sortida.

Km.0 a 5: Sortim del Parc de la Ciutadella cap a la Pça Catalunya, fem tota la Rambla fins Colom i agafem el Paral.lel fins la Fira. Com que hi ha 3.660 corredors i m'he ficat una mica enrera, trigo 2'05" en creuar la línea de sortida (se sol dir que cada 1000 persones triguen un minut a sortir), a més faig els primers km molt lents ja que he d'adelantar a molta gent més lenta que jo. Tot i així penso que és millor ser conservador, són 21,1 km i ja hi haurà temps per apretar si puc. Al km.5 miro el rellotge i veig que m'he encantat, he trigat gairebé 24:30m així que agafo aigua a l'avituallament i apreto.

Km. 5 al 10: Començo a adelantar a gent durant 2 o 3 km fins que trobo una zona còmode. Seguim des de la Fira, agafem la Gran Via de les Corts Catalanes fins la Pça Tetuán i tornem a l'Arc de Triomf, al lloc de sortida, on passo la senyal de 10km en 46m27s, brutal aquests 5km en uns 22m00s, ara m'he passat i tot! Ho pagaré car...

Km.10 al 15:
El circuit fa forma de "8", hem completat la primera volta, cap al sector oest, i ara farem l'altra meitat de cursa, cap al sector est. Torno a agafar aigua al segon avituallament i rodegem el Parc de la Ciutadella cap a l'altra banda de la ciutat (C/Marina, Teatre Nacional, c/Avila, c/Pere IV i Diagonal), crec que per la zona del Fòrum de les Cultures hi havia el km.15, últim avituallament. Aquests 5 km han estat els pitjors per mi, m'ha començat a fer mal el genoll dret al km 11 i se m'ha passat al cap de poc, després m'he sentit els bessons carregadíssims, sensació que duraria fins el final, i apart d'això m'he començat a enfonsar moralment, em sento molt cansat per culpa d'apretar massa els anteriors 5km i per l'excursioneta d'ahir a Milán, per més inri en aquest sector de la ciutat no hi ha gens de públic animant, però no és excusa. Tot i així vaig tirant com puc enganxant-me a diferents grupets per portar un ritme constant.

Km. 15 a 21,1: Al girar del Fòrum en direcció al centre de Barcelona em veig moralment més sencer, ja que estem corrents en direcció directa a l'arribada i ja no farem més voltes rares, són 6 km i estic cansadíssim però ho veig a prop. Em bec la meitat de l'aigua de avituallament i l'altra meitat me la tiro per sobre per refrescar-me, sembla mentida amb la fred que fa, molts corredors van amb guants i gorro de llana i jo tirant-me aigua per sobre. En aquesta part veig alguns abandonaments, possiblement de gent lesionada, també veig alguns que paren a pixar, penso que tinc sort d'haver "buidat" a la sortida, ha de ser doblement dur córrer 21 km a tope i amb pixera, hehe. A partir del km.18 torno a apretar i adelanto a força gent, faig els últims 2 km a sac, en 8:30, però als últims 100 metres no tinc forces ni per esprintar mínimament, no m'havia passat mai arribar tan agònic. Temps final, 1h38m51s (temps oficial 1h40h56s), a 4:42 el km, posició final 1330 de 3660 corredors, dels quals arriben 3150. L'objectiu principal, assolit, era baixar de 1h40, però l'objectiu "secret" era almenys baixar de 1h37:00 i fins i tot fregar els 1h35m, ho deixarem per una altra ocasió en que el dia anterior no hagi caminat 10 hores (i hagi dormit una mica), també he d'intentar posar-me més endevant a la sortida perque sempre perdo molt de temps adelantant gent els primers 3 o 4 km. La foto oficial de la meva arribada, que la web de FotoInstant regala a tots els corredors:

La cursa la guanya el keniata Jacob Yator amb un temps de 1h01m29s, acompanyat de 3 keniates més!! D'aqui tres setmanes la marató, passo d'intentar anar a 3h30m i aniré a per 3h40 o 3h45m i encara seria un èxit, sort que avui he fet la mitja marató per ajustar el ritme que portaré en els propers 42 km. Proper objectiu, el dia D, marató de Barcelona, 02/03/08.La classificació final: www.championchip.cat/curses/mitjabcn/res2008g.htm i la web oficial de la mitja marató de Barcelona www.bcn.cat/mitjamarato

dissabte, 2 / febrer / 2008

Eskorbuto!!!

Com molts sabreu el grup ultra-punk Eskorbuto ha estat una de les meves debilitats durant gran part de la meva vida, aquest és un dels motius pels quals els membres del grup The Paneros versionem a aquest increïble grup de forma gairebé íntegra en els nostres concerts, i aquest també és el motiu d'aquest post. A falta de vídeos de The Paneros (algun dia) penjo vídeos del desaparegut grup de Bilbao. Pels que no coneixeu Eskorbuto, és probablement el grup més punky que hi ha hagut al nostre estat, les seves lletres, moltes realment absurdes, es basen en la mort, la destrucció, la decadència de la humanitat i la perversió, en la repressió política tan espanyola com basca, ells mateixos es defineixen en una cançó com un grup "anti-tot". Dos dels seus membres, Yosu i Jualma (guitarra, baix i veus) van morir amb molt poca diferència durant l'any 1992 a causa de les drogues. El tercer component, Paco, ha seguit tocant amb altres grups i fins i tot va treure més discos sota el nom d'Eskorbuto amb altres components, però és clar, Yosu i Jualma no tenen substitut.
El primer vídeo, Os Engañan, i el segon, Cerebros Destruidos, estan extrets d'actuacions a TVE durant els anys 80, grabats en VHS i després digitalitzats, per això la qualitat és realment dolenta, tot i així el so és acceptable. Aaaaarg això és un grup!!!