Primera Sound 2008 - DIVENDRES

Després de descansar i fer un bon àpat tornem cap al Fòrum disposats a viure una intensa jornada, per sort ens tornen a regalar un donut al entrar. A les 19:10 anem a veure The Cribs, tres germans anglesos que presenten un disc produit per Alex Kapranos (Franz Ferdinand), la cotització d'aquest grup ha pujat com l'escuma durant els últims dos anys amb la publicació de tres discos, els trobo un bon grup de festival però no m'acaben de sorprendre en res. A mig concert canviem d'escenari per poder veure una estona els suecs The Mary Onettes, amb un estil vuitantero que a vegades recorda Echo and the Bunnymen o Jesus and Mary Chain, tenia moltes ganes de veure'ls, desde que vaig "investigar" els grups del segell discogràfic suec Labrador, una autèntica fàbrica de grups boníssims (Mary Onettes, Loveninjas, Irene, Tribeca, The Radio Dept...).

Com que tenim poc temps i volem veure molts grups, només podem veure 20 minuts del grup de Jonköping i anem cap a l'escenari ATP (quin escenari, espectacle assegurat!!) a veure els Pissed Jeans, un grup nord-americà de punk guarro i contundent (i amb un cantant molt auto-destructiu) que presenta el disc Hope for men (2007). Aquests sí que es mereixen penjar el vídeo, aquest és un moment de l'actuació al mateix Primavera Sound...

Quan acaba l'actuació anem a l'escenari Rockdelux a veure l'actuació dels Bishop Allen, amb un pop un bastant més tranquilet... però ara convenia un canvi d'estil. Presenten el seu segon disc, The Broken String (2007). El seu hit "Click, Click, Click" i el tema "Rain", els meus preferits.

A les 21:20 arriba per mi el millor moment del Primavera Sound, l'actuació del mític grup dels anys seixanta The Sonics, "desapareguts" durant quatre dècades (això sí que és una reaparició!) han tret un disc amb una actuació en directe de fa 44 anys, "Busy Body!!! Live in Tacoma 1964". La història del punk i de gran part de la música rock dels 70 no tindria cap sentit sense el primer grup que va arrossegar per terra el Rock'n'roll forçant al màxim les revolucionsi la intensitat. Quina sort veure'ls en directe!! A més l'actuació a l'Auditori de Portishead a la mateixa hora fa possible l'accés a primeres files amb una mica més de facilitat. La banda de Tacoma no em defrauda, tot i que algunes crítiques de la premsa són una mica cruels i sembla que alguns no els hi vulguin perdonar l'edat (alguns membre tenen prop de 70 anys), pel meu gust van complir sobradament amb el que jo esperava d'ells, a més van tocar tots els hits com "The Witch", "Psycho", "Cinderella" o la versió més salvatge de "Louie Louie" que hi havia als anys 60. Penjo el tema "The Witch" tocat a l'escenari Estrella Damm del Primavera Sound.

Després del concert dels Sonics anem a l'escenari Vice per veure el final dels Subterranean Kids, una altra banda mítica dels vuitanta (pioners del hardcore a Espanya) que ha tornat recentment, després de 12 anys de silenci. La discogràfica BCore ha publicat recentment el disc "Subterranean Kids" que inclou les primeres maquetes de la banda i dos miniàlbums. A continuació fem una ràpida ullada al trio de pop-indie de Los Angeles Autolux, a l'escenari ATP mentre mengem alguna cosa i després anem a veure els Sebadoh, grup paralel d'un dels components de Dinosaur Jr, Lou Barlow. Algunes veus diuen que els temes que Barlow proposa per Dinosaur Jr i són rebutjats, aquest els toca amb Sebadoh, i d'això es nodreix la banda. Sigui com sigui, la discogràfica Domino els ha tornat a editar el disc "The Freed Man" per celebrar el retorn als escenaris. Penjo el videoclip d'un dels temes que més m'agrada, "Rebound".

Encara queda un últim esforç durant aquesta nit, lluitar per anar a primeres files del concert de Devo, mítica banda de punk-pop electrònic (per cassificar-los d'alguna manera) amb molt èxit a finals dels 70 i bastant oblidats durant els 80, per tornar a ser reivindicats als 90 per bandes com Nirvana o Soundgarden. El seu últim disc d'estudi és del 96, recentment han publicat Collectables (2006). Com era d'esperar, surten amb els seus ja clàssics testos al cap i vestits d'escombriaires de central nuclear, fan vibrar al públic amb hits com "Mongoloid" i la seva peculiar versió de "Satisfaction" dels Rolling Stones, a més d'obsequiar a uns quants "privilegiats" de les primeres files amb un barret amb forma de test. Per escoltar el tema aneu al MySpace de Devo, on tenen penjats els seus hits http://www.myspace.com/devo.

Amb cada vegada menys forces tornem a l'escenari ATP per descansar a les grades mentre veiem els nord-americans Polvo, un grup de culte hereu de Sonic Youth, que també portava 10 anys sense tocar. Fem un intent per veure el primer tema del duo Fuck Buttons, a continuació, però la intro del concert se'ns fa interminable (5 minuts tocant dues notes) i marxem a veure Cat Power, l'últim cap de cartell de la nit. La guapa cantant, Chan Marshall, va fallar bastant amb la veu i fins i tot va haver de demanar disculpes al públic per aquest tema. La última "sorpresa" de la nit és l'actuació de The Go! Team, un grup britànic que barreja soul, hip hop, punk i pop dels seixanta, va ser el directe més entretingut i divertit de la nit i ens va servir per "revitalitzar" unes cames destruides després de veure molts concerts a primeres files. L'últim sprint de la nit el fem a l'escenari Rockdelux amb The Rumble Strips, un altre grup britànic que presenta el seu disc de pop "Girls and Weather"(2008), del que destaco el tema "Girls and boys in love". Passades les 4 de la matinada pillem el bus del Primavera Sound cap a la plaça Catalunya (aquest any s'han de pagar 2 euros, quin timo) i agafem forces per l'última jornada, on ens esperen Dinosaur Jr, Les Savy Fav, Stephen Malkmus (Pavement), Mission Of Burma, i Darren Hayman & Jack Hayter, de Hefner... i alguna sorpresa com l'actuació de Manos de Topo al mini-escenari de MySpace.