Comença bé el festival, només d'entrar la organització ens obsequia amb un donut i un rotulador fluorescent per marcar els grups que vols veure/has vist i un extens programa amb els horaris i el plànol del recinte, ja són molts anys d'experiència al Fòrum i aquesta vegada no has de fer cua ni per entrar ni per agafar tiquets de birres, etc.
Com a primera presa de contacte mirem els psicodèlics MGMT, un duo de Brooklyn que ha impactat amb el seu primer disc "Oracular Spectacular", després visitem cada escenari (aquest hi ha novetats, m'agrada la situació del nou escenari Vice, al costat del mar i més aïllat. Mirem varis grups més però ens parem força estona a l'escenari CD Drome per veure un grup bastant clàssic dels noranta, Eric's Trip, uns altres que tornen després de nosequants anys separats i presenten el seu disc directe Lost Last Tour, gravat fa 7 anys durant la seva "última" gira. Després de menjar una mica agafem, ara sí, una bona posició a l'escenari principal per veure la posada en escena del "It takes a nation of millions to hold us back", de Public Enemy, àlbum que tocaran íntegre en homenatge al 20è aniversari d'un disc que els va catapultar a l'èxit i que continua avui en dia en un nivell inigualable. Penjo la "intro" amb l'entrada espectacular de Chuck D i Flavor Flav amb els seus típics rellotges de paret penjant del coll.
Anem a fer una visita a l'escenari ATP, sempre ple d'agradables sorpreses, ara són els japonesos Boris amb el seu disc "Smile". Fan un rock psicodèlic, ambiental, metàl.lic, macarra...bé, em deixo de definicions, el que més em va impactar és el gong que tocava el bateria de tant en tant i l'exhibició d'aquest mateix membre al acabar el concert, brutal!
Entre les visites a l'escenari ATP i l'escenari CDDrome vaig anar seguint el concert dels altres caps de cartell, els últra-mítics Portishead, un dels retorns més esperat els últims 10 anys i emblemes del trip-hop, i és que el trio de Bristol no havia estat a Barcelona des de l'any 96. L'expectació va ser la més gran de tot el festival, segurament el grup que va portar més gent. Com a anècdota, el cantant de Public Enemy, Chuck D, va pujar a l'escenari a cantar la part final del tema "Machine Gun". Al dia següent Portishead també va tocar a l'auditori del Fòrum el mateix repertori aprofitant la gran qualitat de so de l'edifici, tot i així va haver-hi molts problemes per accedir-hi ja que només hi caben 3000 persones. Els que van assistir-hi van flipar, ho podeu buscar al youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=QQ34DYgBQDw
Nosaltres continuem a la nostra, estem molt cansats així que l'esprint final consta d'Explosions in the Sky, popular banda instrumental que l'any passat ja volia veure i va anul.lar la seva actuació al Primavera al darrer moment. Aquest any m'he tret l'espina, un concert potent, de menys a més que agrada molt al públic incondicional de la "zona ATP" (la gent com boja a primeres files).
Després d'un cop d'ull a Caribou amb flautes i cascabells inclosos, acabem la nit amb un dels grups que més esperava, el grup de moda Vampire Weekend. En el seu àlbum de debut barregen pop, reggae i ritmes africans (Vampire Weekend, 2008). Cada cançó va ser una festa! a més l'escenari Vice, el meu preferit per la seva situació, ajudava (no tant als que van arribar tard, com que el concert no tenia gairebé competència horària es va massificar l'accés a la zona de forma brutal, per sort nosaltres ens vam anticipar). Com diuen alguns, potser serà un disc d'aquells que s'obliden ràpid i en el segon treball s'estrellen, però ara és el moment de disfrutar-los, m'encanta el seu hit "A-Punk", com que fa pocs dies vaig penjar el videoclip en un post anterior, ara penjo l'actuació al Primavera Sound tocant la mateixa cançó. Quan pugui continuo amb la crònica de divendres, el dia més intens i espectacular amb The Sonics, Devo, Cribs, Bishop Allen, Sebadoh, Pissed Jeans, Mary Onettes i Subterranean Kids...no sé com ho faré per veure tants grups!
Com a primera presa de contacte mirem els psicodèlics MGMT, un duo de Brooklyn que ha impactat amb el seu primer disc "Oracular Spectacular", després visitem cada escenari (aquest hi ha novetats, m'agrada la situació del nou escenari Vice, al costat del mar i més aïllat. Mirem varis grups més però ens parem força estona a l'escenari CD Drome per veure un grup bastant clàssic dels noranta, Eric's Trip, uns altres que tornen després de nosequants anys separats i presenten el seu disc directe Lost Last Tour, gravat fa 7 anys durant la seva "última" gira. Després de menjar una mica agafem, ara sí, una bona posició a l'escenari principal per veure la posada en escena del "It takes a nation of millions to hold us back", de Public Enemy, àlbum que tocaran íntegre en homenatge al 20è aniversari d'un disc que els va catapultar a l'èxit i que continua avui en dia en un nivell inigualable. Penjo la "intro" amb l'entrada espectacular de Chuck D i Flavor Flav amb els seus típics rellotges de paret penjant del coll.
Anem a fer una visita a l'escenari ATP, sempre ple d'agradables sorpreses, ara són els japonesos Boris amb el seu disc "Smile". Fan un rock psicodèlic, ambiental, metàl.lic, macarra...bé, em deixo de definicions, el que més em va impactar és el gong que tocava el bateria de tant en tant i l'exhibició d'aquest mateix membre al acabar el concert, brutal!
Entre les visites a l'escenari ATP i l'escenari CDDrome vaig anar seguint el concert dels altres caps de cartell, els últra-mítics Portishead, un dels retorns més esperat els últims 10 anys i emblemes del trip-hop, i és que el trio de Bristol no havia estat a Barcelona des de l'any 96. L'expectació va ser la més gran de tot el festival, segurament el grup que va portar més gent. Com a anècdota, el cantant de Public Enemy, Chuck D, va pujar a l'escenari a cantar la part final del tema "Machine Gun". Al dia següent Portishead també va tocar a l'auditori del Fòrum el mateix repertori aprofitant la gran qualitat de so de l'edifici, tot i així va haver-hi molts problemes per accedir-hi ja que només hi caben 3000 persones. Els que van assistir-hi van flipar, ho podeu buscar al youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=QQ34DYgBQDw
Nosaltres continuem a la nostra, estem molt cansats així que l'esprint final consta d'Explosions in the Sky, popular banda instrumental que l'any passat ja volia veure i va anul.lar la seva actuació al Primavera al darrer moment. Aquest any m'he tret l'espina, un concert potent, de menys a més que agrada molt al públic incondicional de la "zona ATP" (la gent com boja a primeres files).
Després d'un cop d'ull a Caribou amb flautes i cascabells inclosos, acabem la nit amb un dels grups que més esperava, el grup de moda Vampire Weekend. En el seu àlbum de debut barregen pop, reggae i ritmes africans (Vampire Weekend, 2008). Cada cançó va ser una festa! a més l'escenari Vice, el meu preferit per la seva situació, ajudava (no tant als que van arribar tard, com que el concert no tenia gairebé competència horària es va massificar l'accés a la zona de forma brutal, per sort nosaltres ens vam anticipar). Com diuen alguns, potser serà un disc d'aquells que s'obliden ràpid i en el segon treball s'estrellen, però ara és el moment de disfrutar-los, m'encanta el seu hit "A-Punk", com que fa pocs dies vaig penjar el videoclip en un post anterior, ara penjo l'actuació al Primavera Sound tocant la mateixa cançó. Quan pugui continuo amb la crònica de divendres, el dia més intens i espectacular amb The Sonics, Devo, Cribs, Bishop Allen, Sebadoh, Pissed Jeans, Mary Onettes i Subterranean Kids...no sé com ho faré per veure tants grups!
0 comentaris:
Publica un comentari