Summercase - Divendres 13-07-07

M'aixeco al matí nerviós, avui veuré Arcade Fire...hehehe, faig la bossa ràpid, pillo el tren cap a Barna, a la tarda em reuniré amb els colegues però abans he quedat per dinar amb una amiga, també volia passar al matí per l'FNAC, pel Dunkin Donuts (hehe) i sobretot per la botiga de música CDDrome, on es veu que et regalen el llibre del Primavera Sound si presentes l'entrada (per sort encara la guardava) així que valia la pena la visita. Descansem una mica al pis mirant el Tour...i cap al festival!! Em sorprén la bona organització a l'entrada, hi havia moltíssima més gent que al Primavera Sound i el recinte era el mateix, tot i així no hi havia gaire cua en hores punta, així que de moment pinta bé.

La mala notícia és que hem arribat una mica tard i ja han tocat els 1990's, primer grup que volia veure...comença malament el dia però aquest grup era sacrificable. No ho són els Editors, que no em podia perdre per res del món, així que veiem la presentació del segon disc d'aquest magnífic grup (molts diuen que la còpia d'Interpol), el públic vibra moltíssim sobretot quan toquen el seu millor tema: "Munich", penjo la cançó sencera on es pot veure com la canta el públic.

Després anem a la carpa petita, a veure Sr.Chinarro, avui el veig més suelto que altres dies, sembla com si anés més torrat o algo, fins i tot tira les restes del cubata per terra en plan punki quan acaba una cançó. Evidentment repassa els genials temes de l'últim disc, "El mundo según", que tan èxit ha obtingut. Temes com "Del montón", "Gitana", "Esplendor en la hierba", "GG Peningstone", "El lejano oeste"...fan les delícies del públic chinarro-adicte com nosaltres, i és que aquest disc és genial. Llàstima que avui no dóna temps de res, així que intentem veure 2 o 3 cançons de Phoenix, grup que no coneixia gaire però m'ha causat bona impressió, i anem a fer cua a la carpa infernal per veure l'actuació de PJHarvey a 40 graus. Crec que mai havia passat tanta calor en la meva vida, l'actuació dura una horeta llarga i la PJ ha vingut sola, sense banda, per fer una actuació en plan íntim, va alternant entre guitarra i piano i fa les delícies dels assistents ofegats. Ella tenia 3 o 4 ventiladors a l'escenari així que no es pot queixar, nosaltres estàvem suant com porcs i veies a la gent com anava marxant a mig concert perque no podia aguantar la temperatura i sobretot la increïble xafogor, fins al punt que el sostre de la carpa gotejava pels quatre costats degut a l'inhumana condensació que hi havia a l'ambient. El setlist que ha triat Polly Jean Harvey per l'ocasió és sens dubte per als més fans, per això volia tocar en una carpa i per això volia tocar sola, comença amb "Oh my lover", toca dos o tres temes del seu pròxim disc i algunes perles com "Man's size" o "Rid on me", en total una horeta llarga de concert.

Per recuperar-nos, res millor que fer uns bocates assentats a les graderies de l'escenari gran mentre veiem l'actuació de la Lily Allen, per sort entre les 5 o 6 cançons que veig hi ha els seus dos hits així que ja en tinc prou i de sobres.

El pròxim grup que recordo veure és Flaming Lips, quin espectacle!!!! Només d'arribar veiem al cantant freaky, Wayne Coyne, ficat dins l'enorme bola de hamster i rodant enmig del públic, mentre 14 tios vestits de Pare Noël estan ballant a l'escenari i la banda comença a tocar la primera cançó en plan instrumental, per tal de crear ambient, dos canons inunden a la gent de confeti a pressió i una cinquantena de globus de colors surten de l'escenari per provocar el deliri del públic. Llàstima que és un grup que s'em fa pesat musicalment, tot i així val la pena veure'ls en directe, a més han tocat tots els seus hits i els fans més fidels es tornen bojos amb el "Yoshimi battles the pink robots" (tot i que la toquen molt lenta, gairebé irreconeixible). Penjo el vídeo d'en Wayne Coyne dins la bola de hamster grabat per un tio que estava just a sota seu :)
S'apropa la hora H, el moment clau, tot i així encara no volem fer cua a l'escenari del mig i per passar els nervis mirem 3 o 4 temes d'Astrud. Quan queden uns 30 minuts per l'inici d'Arcade Fire ja sí, anem a agafar un bon lloc a les primeres files, bé, a partir de la fila 10 o 11 aproximadament ja que hi ha con 1000 persones que porten dues hores esperant amorrats a l'escenari. El temps d'espera passa ràpid i la nombrosa banda canadenca surt a l'escenari amb molta energia, tocant uns 75 minuts amb un setlist excel.lent, fins i tot fan una versió en francès que no coneixia. Els de Montreal són la banda més en forma del moment a nivell internacional i la prova són les prop de 55.000 persones (entre Madrid i Barcelona) entregades sense competència (el concert de Mika, que havia de tocar a la carpa a la mateixa hora, es va anular per enfermetat), sens dubte el concert més multitudinari, esperat i exitós del festival en les dues ciutats. Aqui el setlist:

SETLIST D'ARCADE FIRE A BARCELONA

1- Keep The Car Running

2- No Cars Go

3- Haiti

4- Poupee de Cire/Poupee de Son [France Gall cover]

5- Black Mirror

6- Neighbourhood #2 (Laika)

7- Ocean of Noise

8- Neighbourhood #1 (Tunnels)

9- Neighbourhood #3 (Power Out)

10- Rebellion (Lies)

11- Intervention

BIS:

12- Antichrist Television Blues

13- Wake Up

Evidentment els moments més espectaculars i de màxim deliri del públic es produeixen a No Cars Go, Laika i Rebellion (Lies), però un altre moment molt esperat és el de Wake Up, que aquest cop la deixen pel final (l'anterior vegada que van venir a Barcelona la van tocar la primera, de fet així ho feien sempre en les seves gires fins aquest any). Mola perque entre cançó i cançó, almenys per la zona on jo era, tots corejavem els coros de "Wake Up" en plan hooligan perque la toquéssin...ells anaven riguent i quan la van tocar miraven cap a nosaltres riguent encara més. El teclista-percussionista i el pelroig de les ulleres són els músics més freakis que he vist mai (amb permís del grup suec I'm from Barcelona), val la pena veure'ls en directe, a veure què fan, si picar-se entre ells amb les baquetes, si tirar els timbals pels núvols, si tirar-se per terra, destrossar una guitarra, embolicar-se amb unes cortines... Aqui penjo el tema "Laika", el meu preferit, gravat des de les primeres files, encara que gairebé només se sent al públic cantant embogit, es pot percebre la bogeria de la gent per aquest sensacional grup de Montreal:
No tinc gaires forces però aconseguim veure, mig assentats i de lluny, els concerts de Bloc Party i LCD Soundsystem, dues grans bandes que no he pogut disfrutar al 100% degut al meu desgast físic extrem (PJHarvey i Arcade Fire a primeres files equivalen a una marató, i a més a 40º). A més a més començo a estar una mica "tajat"...hehehe, el millor dels dos concerts és la meva preferida de LCD Soundsystem, "North American Scum".

No parem de beure birres i és que la calor i tant de desgast físic ho requereixen...ens dirigim a l'escenari on toquen Scissor Sisters i per sort veiem la mitja hora final, precisament on toquen hits com "Don't feel like dancing" o "Take your mama out", els dos cantants donen bastant espectacle sobre l'escenari i la gent s'ho passa d'allò més bé, tot i així el nivell baixa molt en algunes cançons que ningú coneix, i és que la glòria d'aquest grup li ha arribat gràcies als seus dos o tres éxits comercials. Després d'això encara ens queden forces per ballar amb els 2manydj's, un clàssics dels festivals, tot i que gairebé no recordo res, crec que acabem sortint del recinte passades les 6 del matí, per sort ha estat fàcil trobar un autobus que ens porti al centre...déu n'hi do per ser el primer dia. Marxem, això sí, eufòrics i satisfets sobretot pel gran concert d'Arcade Fire i per les birres :)