El segon dia ens aixequem tard expressament per estar a tope, anem a dinar a un restaurant prop de la Boqueria que vam descobrir al Primavera Sound (bona relació qualitat-preu). Entrem cap a les 6 de la tarda al recinte i mirem The Sunday Drivers, una de les millors bandes nacionals del moment, recordo que ja els vaig veure al passat FIB i vam triomfar, aqui repeteixen triomf com no podia ser menys, el millor tema, "She".
Avui el cartell és més homogeni que ahir, tots els grups són realment excepcionals, amb el programa a la mà ens és impossible confeccionar un planning sense perdre'ns més de mig concert d'algun grup que com a mínim m'agradi bastant...quin remei! La primera banda que es veu afectada per aquest solapament és James...genials!!!! M'encanten temes com "Getting away with it", "Sometimes" i sobretot "Laid", però per desgràcia hem d'anar urgentment al concert de Jarvis Cocker, volem estar a primeres files i anirem vint minuts abans per agafar un bon lloc. L'ex-vocalista de Pulp, evidentment, dóna una autèntica lliçó de savoir faire damunt d'un escenari, quin geni! Amb els temes del seu recent disc en solitari també anomenat "Jarvis" (2006), en té prou i de sobres per oferir un recital d'una hora i provocar l'entrega i deliri del públic que emplenava la carpa-infern. Per acabar...una perla, "Eye of the tiger", la popular cançó de Rocky, que serà la del vídeo que penjo, a més a més està grabat per un tio que estava al costat nostre:
Després de vibrar amb Jarvis Cocker anem a veure mitja horeta de Jesus and Mary Chain, com que mai he sigut molt fan d'aquesta banda vuitantera em puc permetre el luxe de marxar a mitges, el concert és impecable però la posada en escena és una mica apagada. Com era d'esperar triomfen els temes clàssics com "Just like honey" (no ha vingut la Scarlett)...però en aquest moment tinc el cap en un altre lloc, i és que el concert de The Gossip ja fa estona que ha començat i a mesura que m'apropo a la carpa vaig veient, cada vegada més clar, que aquest grup és espectacular...però quan entrem a dins i avancem uns metres fins a veure l'escenari...Diosssss!!! Quin espectacle!!! La cantant ultra-gorda està ballant com si estigués literalment posseïda, suant com una truja mentre no para ni un sol moment de moure el seu cos de forma espectacular, fins i tot, a l'últim tema...temazo!!! Baixa rodolant de l'escenari cap abaix i continua cantant des del públic, aquest es torna boig i canta els coros de la cançó, i quina gran cançó, "Standing in the way of control", amb el deliri del públic aquest tema dóna per finalitzat el concert més espectacular del Summercase 2007...inoblidable, i quina manera d'acabar!!!. Penjo el video d'aquest tema grabat aproximadament des d'on era jo ;)
Amb l'emoció al cos anem a veure una mica d'Electrelane, un grup forma per noies que també va triomfar a la carpa petita, per desgràcia només podem veure tres temes des del final de la carpa, està tot massa ple i no ens donaria temps de sortir de dins per anar al concert d'OMD i si pot ser a primeres files, la famosa banda de pop sintètic de principis dels vuitanta, i un dels principals hereus de la febre electrònica creada per grups com Kfratwerk. OMD (Orchestral Manoeuvres in the Dark) mai havien despertat la meva atenció fins ara, coneixia els 4 o 5 hits clàssics però els veia massa llunyans a mi, ni tan sols pensava que els veuria en directe algun dia...i ves per on, serà un altre dels concerts més emocionants del Summercase. La carpa plena a tope i la primera cançó...Enola Gay!!! El 100% del públic es torna boig només de començar, i amb les mans enlaire com hooligans coregem la famosíssima melodia "lalalalalaala" com si fóssim en un estadi de futbol....però és que des de la primera fins a l'última tots són hits electrònics de la nostra infància, la gent no para de corejar fins al final, l'últim tema també famosíssim dels 80, "Electricity" (clar homenatge al Radioactivity de Kraftwerk) crea una catàrsis increïble entre el públic literalment embogit, i després d'una intensa hora acabem mig afònics i sortim de la carpa-infern, avui amb una temperatura més acollidora, on hi ha hagut tres concerts hiper-espectaculars seguits (Jarvis, Gossip i OMD). Penjo el famós tema "Enola Gay" del grup de Liverpool, val la pena mirar-lo quan a mitja cançó, la càmara es gira i enfoca la totalitat de la carpa i es veu tot el públic amb les mans aixecades i corejant la melodia:
A continuació un altre dels grups més esperats, els Kaiser Chiefs, grup en plena efervescència degut al seu grandíssim èxit a Anglaterra, fins i tot aqui ja comencen a sonar a les emissores més comercials, i és que hi havia moltíssima gent a l'escenari amb ganes de sentir el nou disc (Yours truly, angry Mob, 2007). Evidentment repassen els millors temes d'aquest últim disc com "Ruby", però per sort insisteixen en els temes del celebradíssim primer disc, (Emplyoment, 2005)...temes molt esperats pel públic com "I predict a riot", "Everyday i love you less and less" o "Na na na na na", etc., a més a més el cantant gamberro dels Kaiser Chiefs, Ricky Wilson, ha vingut a tope amb ganes de exhibir-se a l'escenari, com per exemple pujant a la torre d'altaveus mentre canta...I predict a Riot...i predict a riot!!! amb l'ajuda del públic, com sempre, fent coros, video que penjo a continuació:
Cada vegada ens queden menys forces però hem d'aguantar...ara venen els "!!!" (llegir chk-chk-chk), grup cada vegada més famós, evidentment la carpa-infern estava a rebentar amb la gent ballant els temes del nou disc (Myth takes, 2007), anem a ballar una mica tot i que no he tingut temps d'escoltar el disc, a més a més trobo més ballables el grup paralel a !!!, anomenat Out Hud, que va tocar al Primavera Sound 2005 amb moltíssim èxit. Tot i així no tenim gaire temps així que anem directament a l'escenari principal a veure un altre dels principals caps de cartell d'aquest espectacular Summercase, els Chemical Brothers, que també presenten nou disc (We are the night, 2007), ple de col.laboracions estelars. El tema que fa vibrar més a la gent, lògicament, és el "Hey Girls, Hey Boys", però també recordo especialment, per exemple, el "Do It Again". De totes maneres el que més agrada i triomfa són les espectacular projeccions a les pantalles gegants i els canons de llum cap al públic, quina passada! Penjo el vídeo del moment més espectacular d'aquesta gran actuació, sense cap dubte la més multitudinària del dia, crec que mai havia vist tanta gent al Fòrum com aquesta nit amb els dos nois de Manchester:
Avui el cartell és més homogeni que ahir, tots els grups són realment excepcionals, amb el programa a la mà ens és impossible confeccionar un planning sense perdre'ns més de mig concert d'algun grup que com a mínim m'agradi bastant...quin remei! La primera banda que es veu afectada per aquest solapament és James...genials!!!! M'encanten temes com "Getting away with it", "Sometimes" i sobretot "Laid", però per desgràcia hem d'anar urgentment al concert de Jarvis Cocker, volem estar a primeres files i anirem vint minuts abans per agafar un bon lloc. L'ex-vocalista de Pulp, evidentment, dóna una autèntica lliçó de savoir faire damunt d'un escenari, quin geni! Amb els temes del seu recent disc en solitari també anomenat "Jarvis" (2006), en té prou i de sobres per oferir un recital d'una hora i provocar l'entrega i deliri del públic que emplenava la carpa-infern. Per acabar...una perla, "Eye of the tiger", la popular cançó de Rocky, que serà la del vídeo que penjo, a més a més està grabat per un tio que estava al costat nostre:
Després de vibrar amb Jarvis Cocker anem a veure mitja horeta de Jesus and Mary Chain, com que mai he sigut molt fan d'aquesta banda vuitantera em puc permetre el luxe de marxar a mitges, el concert és impecable però la posada en escena és una mica apagada. Com era d'esperar triomfen els temes clàssics com "Just like honey" (no ha vingut la Scarlett)...però en aquest moment tinc el cap en un altre lloc, i és que el concert de The Gossip ja fa estona que ha començat i a mesura que m'apropo a la carpa vaig veient, cada vegada més clar, que aquest grup és espectacular...però quan entrem a dins i avancem uns metres fins a veure l'escenari...Diosssss!!! Quin espectacle!!! La cantant ultra-gorda està ballant com si estigués literalment posseïda, suant com una truja mentre no para ni un sol moment de moure el seu cos de forma espectacular, fins i tot, a l'últim tema...temazo!!! Baixa rodolant de l'escenari cap abaix i continua cantant des del públic, aquest es torna boig i canta els coros de la cançó, i quina gran cançó, "Standing in the way of control", amb el deliri del públic aquest tema dóna per finalitzat el concert més espectacular del Summercase 2007...inoblidable, i quina manera d'acabar!!!. Penjo el video d'aquest tema grabat aproximadament des d'on era jo ;)
Amb l'emoció al cos anem a veure una mica d'Electrelane, un grup forma per noies que també va triomfar a la carpa petita, per desgràcia només podem veure tres temes des del final de la carpa, està tot massa ple i no ens donaria temps de sortir de dins per anar al concert d'OMD i si pot ser a primeres files, la famosa banda de pop sintètic de principis dels vuitanta, i un dels principals hereus de la febre electrònica creada per grups com Kfratwerk. OMD (Orchestral Manoeuvres in the Dark) mai havien despertat la meva atenció fins ara, coneixia els 4 o 5 hits clàssics però els veia massa llunyans a mi, ni tan sols pensava que els veuria en directe algun dia...i ves per on, serà un altre dels concerts més emocionants del Summercase. La carpa plena a tope i la primera cançó...Enola Gay!!! El 100% del públic es torna boig només de començar, i amb les mans enlaire com hooligans coregem la famosíssima melodia "lalalalalaala" com si fóssim en un estadi de futbol....però és que des de la primera fins a l'última tots són hits electrònics de la nostra infància, la gent no para de corejar fins al final, l'últim tema també famosíssim dels 80, "Electricity" (clar homenatge al Radioactivity de Kraftwerk) crea una catàrsis increïble entre el públic literalment embogit, i després d'una intensa hora acabem mig afònics i sortim de la carpa-infern, avui amb una temperatura més acollidora, on hi ha hagut tres concerts hiper-espectaculars seguits (Jarvis, Gossip i OMD). Penjo el famós tema "Enola Gay" del grup de Liverpool, val la pena mirar-lo quan a mitja cançó, la càmara es gira i enfoca la totalitat de la carpa i es veu tot el públic amb les mans aixecades i corejant la melodia:
A continuació un altre dels grups més esperats, els Kaiser Chiefs, grup en plena efervescència degut al seu grandíssim èxit a Anglaterra, fins i tot aqui ja comencen a sonar a les emissores més comercials, i és que hi havia moltíssima gent a l'escenari amb ganes de sentir el nou disc (Yours truly, angry Mob, 2007). Evidentment repassen els millors temes d'aquest últim disc com "Ruby", però per sort insisteixen en els temes del celebradíssim primer disc, (Emplyoment, 2005)...temes molt esperats pel públic com "I predict a riot", "Everyday i love you less and less" o "Na na na na na", etc., a més a més el cantant gamberro dels Kaiser Chiefs, Ricky Wilson, ha vingut a tope amb ganes de exhibir-se a l'escenari, com per exemple pujant a la torre d'altaveus mentre canta...I predict a Riot...i predict a riot!!! amb l'ajuda del públic, com sempre, fent coros, video que penjo a continuació:
Cada vegada ens queden menys forces però hem d'aguantar...ara venen els "!!!" (llegir chk-chk-chk), grup cada vegada més famós, evidentment la carpa-infern estava a rebentar amb la gent ballant els temes del nou disc (Myth takes, 2007), anem a ballar una mica tot i que no he tingut temps d'escoltar el disc, a més a més trobo més ballables el grup paralel a !!!, anomenat Out Hud, que va tocar al Primavera Sound 2005 amb moltíssim èxit. Tot i així no tenim gaire temps així que anem directament a l'escenari principal a veure un altre dels principals caps de cartell d'aquest espectacular Summercase, els Chemical Brothers, que també presenten nou disc (We are the night, 2007), ple de col.laboracions estelars. El tema que fa vibrar més a la gent, lògicament, és el "Hey Girls, Hey Boys", però també recordo especialment, per exemple, el "Do It Again". De totes maneres el que més agrada i triomfa són les espectacular projeccions a les pantalles gegants i els canons de llum cap al públic, quina passada! Penjo el vídeo del moment més espectacular d'aquesta gran actuació, sense cap dubte la més multitudinària del dia, crec que mai havia vist tanta gent al Fòrum com aquesta nit amb els dos nois de Manchester:
L'actuació de Chemical Brothers és llarguíssima, potser més d'una hora i mitja, així que no ens queden forces per res, però ja posats, i pensant que només queden uns minuts de Summercase, entrem desesperadament a l'únc escenari on encara hi ha música...la carpa petita amb The Glimmers, què grans!!! Aquest grup format per dj's belgues despedirà el Summercase, la llàstima és que ja són les 6 del matí i el grup porta gairebé dues hores punxant, així que en principi ja està a punt d'acabar...per sorpresa acaba la música electrònica i canvien d'estil radicalment amb un "Hey ho, let's go" que provoca un altre bogeria col.lectiva entre el públic, que emplenava la carpa fins a rebentar també a altes hores de la matinada. A partir d'aqui va ser un deliri, Rage Against the Machine, Nirvana...en fi, els hits fàcils de tota la vida que a tots ens agrada escoltar de tant en tant, sobretot en moments d'embriaguesa com aquest ;)
Acaba el Summercase, tornem cap al pis de matinada, el diumenge anirem a dinar al centre i donarem l'últim volt per Barcelona per tornar cap al vespre amb molts records.
0 comentaris:
Publica un comentari