En memòria de Tony Wilson

El passat divendres va morir, als 57 anys i víctima d'un llarg càncer, el popular empresari musical Tony Wilson. La seva aportació al post-punk britànic va ser decisiva amb la creació de la discogràfica Factory Records i el mític club de Manchester, The Hacienda. Wilson, immortalitzat a la peli "24 hours party people" per l'humorista britànic Steve Coogan, també es va fer famós pel seu programa de TV a la cadena Grenada TV, So It Goes, on va entrevistar i donar repercussió al grups britànics que s'englobaven sota l'etiqueta de post-punk, degut a que seguien l'estela deixada per grups com Sex Pistols. Gràcies a l'empenta de Tony Wilson, Manchester es va convertir en el centre d'atenció cultural durant els anys 80 sota el nom popular de Madchester.

The Duruti Column, OMD, James, Happy Mondays, Joy Division o New Order són alguns dels genials grups que deuen a Factory Records i a Tony Wilson la publicació dels seus discos, és per això que un immens nombre de grups actuals deuen tant a aquesta discogràfica, doncs la seva influència en la música actual és del tot indiscutible. Grups com Arcade Fire i U2 van pujar fa poc a un escenari en homenatge a Joy Division fent una versió del fabulós tema "Love will tear us apart", possiblement la millor cançó de la història del post-punk. Penjo el vídeo de la gira americana d'U2+Arcade Fire on toquen aquest tema.

Tot i l'indiscutible èxit de Joy Division i els recentment dissolts New Order (recordar, per exemple, que el seu single "Blue Monday" és el més venut en la història de la música), i l'enorme influència que tenen tots aquests grups en la música actual, Tony Wilson i Factory Records mai van saber (o no van voler) explotar econòmicament el seu potencial al màxim, de manera que sempre van estar en el límit de la insolvència econòmica, fins que als anys 90 definitivament la discogràfica va ser absorbida per un altra firma per tal de no desaparéixer.

L'altre gran moviment paralel va ser el club de Manchester, The Hacienda, popular per fer-se pioner, en els anys 80, al projectar mundialment el moviment de l'acid house i la música dance. El mític club va desaparéixer als anys 90 per construir en el seu lloc uns pisos de luxe, donant-se definitivament per acabada l'época daurada de Madchester.

Paul Ryder, guitarrista de Happy Mondays, va dir una vegada "encara estaria treballant a l'oficina de correus si no fós perque Tony apostava per nois com nosaltres"... acabaré amb una altra frase genial que recordo del film de Michael Winterbottom, "alguns homes neixen per fer diners, però altres neixen per fer història, i Tony Wilson ho va aconseguir." Gràcies, Tony.