Divendres 1 de juny de 2007
Després de dormir un grapat d’hores i fer un bon dinar en un restaurant al costat de la Boqueria, estem a tope per la jornada que més espero del Primavera Sound, la de divendres.
Arribem cap a dos quarts de set al recinte del Fòrum,
just per veure una mica de Plastic d’amour tal com havíem planificat. M’agrada bastant aquest grup, són una parella madrilenya que canten en francès i els volia veure una estona, però només una estona perquè vull anar a primera fila amb The Rakes, una banda londinenca molona que vaig tenir ocasió de veure al passat festival de Benicàssim i també a la darrera gira europea de Franz Ferdinand com a teloners (tenen un estil una mica similar, fins i tot estèticament s’assemblen moltíssim als escocesos). Podem gaudir d’un bon concert a primera fila gràcies a que a aquella hora encara no hi ha gaire gent a l’escenari principal Estrella Damm, tot i que el so no està a l’altura que m’esperava, la gent balla i disfruta al ritme de “Work, work, work”, o la més coneguda de l’últim disc, “The world was a mess but his hair was perfect”.
M’he perdut els portuguesos X-Wife (fan una
versió techno de "She's lost control" de Joy Division), però no em perdré Sr. Chinarro, un dels que més escolto últimament, el disc “El mundo según” el trobo gairebé perfecte, hi ha un munt de gent a l’escenari CD Drome i toca gairebé totes les que jo esperava sentir, llàstima que hem d’anar com coets cap a l’escenari principal un altre cop, ara sí, el grup que més espero d’aquest Primavera Sound, Maxïmo Park, donen una autèntica exhibició davant d’unes 30.000 persones, acompanyats d’un so perfecte i uns efectes especials espectacular. Els que vam veure Maxïmo Park al Primavera Sound 2005 estem flipant, aquell tímid Paul Smith (cantant) que no es movia ni un pèl sobre l’escenari, ara es mou com un boig, salta, crida, i es mou sobre l’escenari com peix a l’aigua, quina exhibició. El segon disc de Maxïmo Park té els mateixos defectes i virtuts que el primer, té vàries cançons absolutament genials barrejades amb 3 o 4 temes de “relleno”. Evidentment toquen els temes estrella com “Apply some pressure”, “our velocity”, “Limassol” (què bona), o “Books from boxes”, barrejant temes dels dos discos. Ara, sense cap dubte, ja són una banda de primera divisió.
Després de dormir un grapat d’hores i fer un bon dinar en un restaurant al costat de la Boqueria, estem a tope per la jornada que més espero del Primavera Sound, la de divendres.
Arribem cap a dos quarts de set al recinte del Fòrum,
just per veure una mica de Plastic d’amour tal com havíem planificat. M’agrada bastant aquest grup, són una parella madrilenya que canten en francès i els volia veure una estona, però només una estona perquè vull anar a primera fila amb The Rakes, una banda londinenca molona que vaig tenir ocasió de veure al passat festival de Benicàssim i també a la darrera gira europea de Franz Ferdinand com a teloners (tenen un estil una mica similar, fins i tot estèticament s’assemblen moltíssim als escocesos). Podem gaudir d’un bon concert a primera fila gràcies a que a aquella hora encara no hi ha gaire gent a l’escenari principal Estrella Damm, tot i que el so no està a l’altura que m’esperava, la gent balla i disfruta al ritme de “Work, work, work”, o la més coneguda de l’últim disc, “The world was a mess but his hair was perfect”.M’he perdut els portuguesos X-Wife (fan una
versió techno de "She's lost control" de Joy Division), però no em perdré Sr. Chinarro, un dels que més escolto últimament, el disc “El mundo según” el trobo gairebé perfecte, hi ha un munt de gent a l’escenari CD Drome i toca gairebé totes les que jo esperava sentir, llàstima que hem d’anar com coets cap a l’escenari principal un altre cop, ara sí, el grup que més espero d’aquest Primavera Sound, Maxïmo Park, donen una autèntica exhibició davant d’unes 30.000 persones, acompanyats d’un so perfecte i uns efectes especials espectacular. Els que vam veure Maxïmo Park al Primavera Sound 2005 estem flipant, aquell tímid Paul Smith (cantant) que no es movia ni un pèl sobre l’escenari, ara es mou com un boig, salta, crida, i es mou sobre l’escenari com peix a l’aigua, quina exhibició. El segon disc de Maxïmo Park té els mateixos defectes i virtuts que el primer, té vàries cançons absolutament genials barrejades amb 3 o 4 temes de “relleno”. Evidentment toquen els temes estrella com “Apply some pressure”, “our velocity”, “Limassol” (què bona), o “Books from boxes”, barrejant temes dels dos discos. Ara, sense cap dubte, ja són una banda de primera divisió.Anem a l’escenari ATP,
avui han tocat, durant tot el dia, 6 bandes genials de forma consecutiva, gairebé no et pots apropar a més de 60 metres de l’escenari en cap moment. Black Lips són els que m’agraden més d’aquesta sessió, estic desitjant arribar a casa per tornar-los a escoltar, també m’agraden els Modest Mouse i els llegendaris Built to Spill.Només queden forces per aguantar Los Planetas (s’en necessiten, hehe), com sempre barregen temes avorridíssims amb obres mestres dels primers discos, igualment la gent vibra i disfruta dels andalusos. A més a més toquen bastants temes de l’últim disc, que el trobo molt bo, en especial el tema “Reunión en la cumbre”.
Cap a les quatre tornem al pis, avui no ens hem cansat tant com ahir, a més hem disfrutat tant dels grups que no em tingut temps ni de cansar-nos, quina jornada!
Quin vídeo puc penjar? Encara que la qualitat no sigui gaire bona crec que val la pena un vídeo-cutre grabat amb càmera domèstica a les primeres files del concert de Maxïmo Park al Primavera, just a la zona on era jo i el moment de màxim deliri del cantant i del públic... Apply some pressure, you lose some pressure, apply some pressure, you lose some pressure...!!!
0 comentaris:
Publica un comentari