Dijous 31 de maig de 2007
Per fi, ja era hora!! Després d’un relaxat viatge en tren Girona-Barcelona (el retard de 20 minuts va inclós en el bitllet) i instal.larnos al pis del Carrer Petritxol que ens han deixat per aquest cap de setmana, comencem la cua al recinte del Fòrum amb un cert nerviosisme pel que serà un nou Primavera Sound.
La cosa pinta bé, mirem alguna cosa de Herman Düne i Parenthetical Girls, el primer massa avorrit pel meu gust, els segons, m’agraden molt en directe (no tant en disc, més avorrits i una mic lents), tenen un toc bastant original i melòdic en les cançons que fan que entrin molt bé, m’agrada la cançó “Love connection II”.
Per cert, com ha millorat aquest festival, no només en organització, també en oferta gastronòmica, mentre trio entre kebabs i pizzes mirem els Melvins, una contundent banda de Seattle famosa per tenir dues bateries i, sobretot, per ser el grup preferit de Kurt Kobain. Toquen íntegrament un dels seus millors discos, “Houdini”, em sembla un encert portar un grup d’aquest tipus, la única cosa negativa és que les cançons, plenes de bucles interminables, es fan molt llargues.
Llàstima que estic massa cansat perque avui he treballat i el dia se m’està fent llarguíssim (i el que queda, hehe), després d’estirar-nos a la gespa aconseguim reunir energies per gaudir dels caps de cartell, The Smashing Pumpkins. Van intercalant cançons del nou disc “Zeitgeist” amb els temes clàssics que els van portar a la fama als anys 90. Tot i canviar dos dels antics components per dues ties bones vestides d’infermeres catxondes, el grup segueix estant a l’altura del que s’espera, toquen una hora i quart i ens dóna temps just per veure The White Stripes a l’escenari Rockdelux...brutals!!! Sembla mentida com només una guitarra i una b
ateria poden donar tant de sí, sobretot tenint en compte que la bateria no fa ni un sol redoble en una hora i mitja de concert (incloent dos o tres bisos, ja ni ho recordo). Flipem amb temes com “Seven nation army”, “My doorbell”, “Hotel Yorba”, “Blue orchid” o la del típic videoclip, “The hardest button to button”. Crec que m’han agradat més els germans White que la banda de Billy Corgan, quan pensava que seria al revés.
Després de tot això ja no m’aguanto, desitjo arribar el més aviat possible al pis i anar a dormir, gairebé no em noto les cames...però queda el pitjor. A les tres de la nit pillem el bus gratuït que va del recinte del Fòrum fins Plaça Catalunya...i al cap de 700 o 800 metres s’avaria, es para a la vorera i ens hem d’esperar UNA HORA a que vingui un altre bus a rescatar-nos. Quina agonia! En fi, suposo que valia la pena una jornada tan dura, demà serà un altre dia :)
Aprofitaré per posar la paròdia del famós vídeo dels White Stripes "The hardest button to button" feta pels Simpsons.
Per fi, ja era hora!! Després d’un relaxat viatge en tren Girona-Barcelona (el retard de 20 minuts va inclós en el bitllet) i instal.larnos al pis del Carrer Petritxol que ens han deixat per aquest cap de setmana, comencem la cua al recinte del Fòrum amb un cert nerviosisme pel que serà un nou Primavera Sound.
La cosa pinta bé, mirem alguna cosa de Herman Düne i Parenthetical Girls, el primer massa avorrit pel meu gust, els segons, m’agraden molt en directe (no tant en disc, més avorrits i una mic lents), tenen un toc bastant original i melòdic en les cançons que fan que entrin molt bé, m’agrada la cançó “Love connection II”.Per cert, com ha millorat aquest festival, no només en organització, també en oferta gastronòmica, mentre trio entre kebabs i pizzes mirem els Melvins, una contundent banda de Seattle famosa per tenir dues bateries i, sobretot, per ser el grup preferit de Kurt Kobain. Toquen íntegrament un dels seus millors discos, “Houdini”, em sembla un encert portar un grup d’aquest tipus, la única cosa negativa és que les cançons, plenes de bucles interminables, es fan molt llargues.
Llàstima que estic massa cansat perque avui he treballat i el dia se m’està fent llarguíssim (i el que queda, hehe), després d’estirar-nos a la gespa aconseguim reunir energies per gaudir dels caps de cartell, The Smashing Pumpkins. Van intercalant cançons del nou disc “Zeitgeist” amb els temes clàssics que els van portar a la fama als anys 90. Tot i canviar dos dels antics components per dues ties bones vestides d’infermeres catxondes, el grup segueix estant a l’altura del que s’espera, toquen una hora i quart i ens dóna temps just per veure The White Stripes a l’escenari Rockdelux...brutals!!! Sembla mentida com només una guitarra i una b
ateria poden donar tant de sí, sobretot tenint en compte que la bateria no fa ni un sol redoble en una hora i mitja de concert (incloent dos o tres bisos, ja ni ho recordo). Flipem amb temes com “Seven nation army”, “My doorbell”, “Hotel Yorba”, “Blue orchid” o la del típic videoclip, “The hardest button to button”. Crec que m’han agradat més els germans White que la banda de Billy Corgan, quan pensava que seria al revés.Després de tot això ja no m’aguanto, desitjo arribar el més aviat possible al pis i anar a dormir, gairebé no em noto les cames...però queda el pitjor. A les tres de la nit pillem el bus gratuït que va del recinte del Fòrum fins Plaça Catalunya...i al cap de 700 o 800 metres s’avaria, es para a la vorera i ens hem d’esperar UNA HORA a que vingui un altre bus a rescatar-nos. Quina agonia! En fi, suposo que valia la pena una jornada tan dura, demà serà un altre dia :)
Aprofitaré per posar la paròdia del famós vídeo dels White Stripes "The hardest button to button" feta pels Simpsons.
2 comentaris:
Carall, quina odissea, Dani! Lo del bus avariat ja és el colmo! :-)
Per cert, vaig de cap a baixar-me alguna cosa dels Melvins (algun disc en particular?) que si li agradaven a en Cobain segur que deuen ser "tralleros", no?
Jo mai vaig ser massa dels Pumpkins (sempre em van semblar avorridots) però els Stripes si que em van bastant. Tot i això, he sentit que els seus directes son una mica massa "distorsionats"; és així?
Doncs vinga, ara a recuperar forces pel Summercase :-)
Hola Marc, el disc emblemàtic dels Melvins és "Houdini", els entesos diuen que aquest disc va influir molt en el grunge i tot això, però no creguis jo els trobo ultra-contundents :)
El que dius dels White Stripes és cert, però com que no tenen baixista la única guitarra ha de pujar el volum a saco i el pedal de distorsió a tope per emplenar més, tot i així queda bé :)
A tope pel Summercase!
Publica un comentari