El diumenge 18 de maig de 1980 Ian Curtis, cantant de Joy Division, es penjava del sostre de la cuina de casa seva a Manchester, mentre escoltava el disc "The idiot" d' Iggy Pop. La nota que va deixar escrita deia "En aquest moment m'agradaria estar mort. Ja no aguanto més." Estava previst que al dia següent el grup iniciés la seva primera gira a Estats Units. Curtis, aturmentat per la seva perturbada ment, a més del seu recent divorci i els seus continus atacs epilèptics, es converteix en aquell moment en una llegenda del rock amb només 23 anys. La resta de components de Joy Division, tal com havíen pactat si algú moria o plegava, continuen sota un nom (i un estil) diferent i es converteixen en New Order, grup que també triomfa mundialment fins l'actualitat, quan precisament aquest mes acaben d'anunciar la seva dissolució.
Just 27 anys després, Anton Corbijn, fotògraf d'U2 i director de videoclips, presentarà al festival de Cannes fora de concurs, la peli "Control" basada en el llibre "Touching from a distance" escrit per l'ex-dona de Curtis l'any 1995, on s'explica la vida del cantant i la història dels Joy Division.
Aquest post és un mini-homenatge a Curtis, Joy Division, i ja de pas continuo amb el tema de l'anterior post. En aquest vídeo d'una actuació a la BBC on toquen "She's lost control" cançó que parla sobre l'epilèpsia, Curtis fa una demostració, sobretot a la part final, del seu espectacular ball, la seva mirada perduda i la seva veu d'"ultratumba", i és que en alguns concerts el públic i la resta del grup no savien si realment tenia un atac epilèptic en aquell moment o només "ballava".
