The Hard-Ons a la Mirona!

El mític grup de punkrock australià format per un indi a la bateria (Keish), un oriental al baix (Ray) i un iugoslau a la guitarra (Blackie...curiós nom per l'únic component de raça blanca), torna a fer una gira per Europa en la seva nova etapa i visitaran la Mirona de Salt el proper 19-04-09. Tot i la substitució de Keish da Silva per un nou bateria fa pocs anys, i passar a cantar Blackie (molt pitjor cantant que Keish), els Hard-Ons es continuen mereixent un espai en el meu bloc degut a la gran quantitat d'hores que m'han fet passar escoltant els seus discos i grabacions en cassettes rallats (alguns dels quals encara conservo).

Esperant que la veu de Blackie no destrossi temes com "I do, i do, i do" o "Where did she come from", i desitjant veure com s'aguanten després de tants anys i tants discos, penjaré algun dels pocs vídeos que corren per Youtube de la que durant molts anys va ser la millor banda de punkrock d'Austràlia, i per mi la millor de la història després de Ramones!
El primer vídeo és la mítica "Girl in the sweater" (1986)

"Something about you" (1987)
Finalment, la hiperveloç "Missing you, missing me" (1989) on es comprova que en Blackie és un viciat dels solos de guitarra, això sí, no hi ha imatges:

Campió de la lliga X3025 de Hattrick!

Per fi, en el meu segon any de participar a la lliga de Hattrick, m'he proclamat campió de la divisio X.3025 amb el meu gran equip, el ZENIT SALT. Amb 13 victòries i un únic empat al camp del difícil Cheos (i una mica de sort en moments puntuals) he aconseguit pujar a novena divisió, exactament a la IX.1271, on no sé quin objectiu posar-me fins d'aqui a 2 o 3 setmanes (pujar a vuitena és un somni però ho tinc a l'abast, i baixar un altre cop a desena ni m'ho plantejo però mai se sap...). Felicito al The Boss, al Cheos, al Remad i al NoPasarán per la gran lluita que han donat. La llàstima és la lluita pel "pichichi", on tenia dos jugadors encapçalant la classificació fins la darrera jornada (Alberto Iaccarino i Aras Fesih), però han estat superats per un jugador del The Boss que ha fotut 4 gols l'últim partit de lliga. Com a conseqüència i seguint la meva política de club, he fet fora als dos jugadors i he fitxat dos davanters totals amb garanties per afrontar aquesta nova divisió! També he decidit canviar de sistema i passar de la conservadora 4-4-2 a una 3-5-2, més arriscada però crec que necessària per igualar el mig del camp dels meus nous rivals.
Per cert, acabo de crear l'escut del Zenit Salt, on hi figuren la falç i el martell com a símbol comunista (propi de la filosofia del club, on s'exigeix treball, solidaritat i disciplina pel bé de l'equip...hehehe). També hi figura l'escut de Salt i el nom del club escrit, lògicament, en alfabet cirílic.

II Sant Silvestre de Lloret de Mar

Després d'uns dies penjo alguna foto i la classificació de la segona Sant Silvestre de Lloret, on vaig igualar la marca de l'any passat però amb millors sensacions, ja que la cursa feia 5 km homologats per la federació d'Atletisme (l'any passat feia 4.900 metres). L'únic dolent va ser la inhumana fred que fotia a Lloret, que es va notar sobretot al principi de l'escalfament i al final, mentre feiem cua per recollir els obsequis de l'organització. Durant la cursa t'oblides de la fred perque tens altres problemes, sortida mega-ràpida, a sac des del km. 1 amb l'objectiu de fer tots els km entre 4:00 i 4:10. Com que no veig els cartells indicatius decideixo anar a fondo fins que no pugui més, i aconsegueixo arribar al km.3 o 3,5, al final del passeig marítim quan ja has de tornar cap a les pistes d'atletisme, amb sensacions de poder continuar a aquest ritme fins el final. L'últim km gairebé sense forces però intento no afluixar al veure les pistes d'atletisme, entrada triomfal, última volta de 400m i dos minuts a l'arribada, contentíssim però intentant recuperar l'alè, les pulsacions i el tacte dels dits de les mans que se m'havien congelat, hehe. L'any que ve hi tornem segur!
Les classificacions estan aqui: http://www.atletisme.cat/classificacions/lloret/res2008g.htm

Primavera Club 2008 - Divendres

Diuen que en la varietat està el gust...el Primavera Sound, i el seu germà petit, el festival Primavera Club, en són una prova. Aquest any ens vam estrenar en aquest festival d'hivern que es celebra a les sales Apolo i La2 d'Apolo, així com a l'Auditori del Fòrum. Comença bé el dia per nosaltres amb una gran sorpresa...bé no tan gran perquè ja me n'havien parlat molt bé! El grup Manel s'emporta els primers aplaudiments a l'Auditori en la obertura del festival del divendres. Els nous reis del pop-folk en català, amb el seu ukelele, les seves iròniques i intel.ligents lletres, els seus espectaculars coros i la seva particular versió en català del Common People de Pulp, ens fa aixecar de la cadira. Aqui un videoclip d'aquest gran grup que ja està de moda, el tema es diu "En la que el Bernat se't troba":

A les 18:00 l'obscura banda Wovenhand, de rock experimental, em fa baixar una mica l'eufòria..en alguns moments em recorda als pitjors temes de Nick Cave...i que consti que m'agrada Nick Cave! Després de sortir a fer una birra mirem els The Dodos a les 19:00, un grup a l'estil dels famosíssims Vampire Weekend, és a dir, el que ara s'anomena afro-indie...però això sí, molt més primitius que els de Nova Iork, doncs només tenen un guitarra i un bateria...a part d'un vibràfon com a col.laboració estelar en alguns temes. També em cansen una mica però s'ha de reconéixer que ho fan molt bé, simplement és que són repetitius. Perque veieu del que parlo (com costa definir als The Dodos, sort que ara tenim com a referència als Vampire Weekend)...poso aquest vídeo del tema "Red and Purple":Després d'aquest concert mirem una estona els Giant Sand, segons diuen la banda més coneguda d'Arizona amb el permís dels Calexico. Com era d'esperar també fan un folk tipus Amèrica profunda que no m'acaba d'entrar, així que mirem 4 temes i anem a fer uns vinillos i uns formatges a la Vinya del Senyor, així donem el volt i ens preparem per la jornada "nocturna". Ah, ens perdrem l'actuació estrella de l'Auditori d'Isabel Campbell i Mark Lanegan (ex-Belle and Sebastian), però decidim sacrificar-ho per estar a temps i al 100% a la jornada nocturna de la Sala Apolo, que també promet.
I com comença la jornada nocturna! Després d'unes birretes al bar de devant, veiem un grup de San Francisco, els Deerhof, grup art-rock liderat per la cantant xinesa...una mica freakie (la cantant, la resta del grup són més normalets). El seu disc "Friend opportunity" és un dels millors del 2007 així que calia veure'ls, però també em sonen una mica estranys...canvis de ritme estranys i constants, una bateria hiper-minimalista però tocada amb molta virtuositat (només tenia caixa i bombo!)...finalment entro dins el concert i reconec que m'acaben encantant, una altra gran sorpresa! millor penjo un vídeo, estarem devant d'un altre grup candidat al top ten de grups freakies? Jo crec que sí!! El tema es diu The Perfect Me, i inclou una mena de intro estranya:
A la 01:00 continua la festa amb una altra gran actuació, la de The Thermals, una banda de punk-rock amb un estil més clàssic de la que no puc parlar gaire perque només vam mirar una estoneta...calia anar a La2 d'Apolo i tornar a fer cua per veure el grup més esperat per nosaltres, els Mika Miko...o millor dit, les Mika Miko (en femení, ja que la banda està integrada per 5 noies). Abans penjo un videoclip dels The Thermals perque també s'ho mereixen, el tema, boníssim, és A pillar of salt :I finalment, amb mitja hora de retràs, surten les noies de Mika Miko a l'escenari...amb un telèfon antic com a micròfon (un telèfon vermell tipus "Linea Directa dígame?"...jejej). Llàstima que en aquest festival els grups toquin tan poca estona...35 minuts d'autèntic punk del guarro i vist des de primera fila ens deixen destrossats, i més encara a algun dels que hi havia per allà, que va caure a terra 4 o 5 cops a terra...joder aquest grup és boníssim!! Tot i que vaig enregistrar moltes cançons en vídeo amb el mòbil, prefereixo penjar algun videoclip dels que corren pel youtube, així es veu millor la posada en escena...Mika Miko!!

Després d'aquest concert s'acaba la jornada de divendres del Primavera Club, ens quedem a la 2 d'Apolo fent unes birres fins que tenquen de matinada i poca cosa més. L'experiència ha estat molt positiva i ja m'apunto a l'agenda aquest festival per l'any que ve!

Viatge a Sofia

Un nou viatge al sac, aquest cop calia investigar algun país de l'est, i de pas provar la nova ruta amb Wizzair, de Girona a Sofia. El país mola bastant, o almenys la capital, bons preus, bon menjar, marxa bastant acceptable i moltes anècdotes. Una curiositat d'aquesta ciutat és que està plena de gats i gossos, segons ens van dir és el gran problema de Sofia. L'altra curiositat és que a les discoteques et "catxegen" meticulosament a l'entrada per veure si portes armes...no sé si aqui seria legal però no fa gaire gràcia que en una nit et mirin 4 o 5 cops si portes un ganivet o una pistola...bé, suposo que és per alguna cosa! I si no, mireu la llista de prohibicions que hi havia en la porta d'aquest pub...a veure...es pot pagar amb MasterCard, hi ha WiFi, prohibit entrar amb begudes pròpies i...prohibit entrar amb...un revólver?!Ara sí, l'anècdota més curiosa és la manera que tenen de dir "sí" i "no" amb el cap, al contrari que nosaltres. ESCENA NÚMERO 1:

Desconegut búlgar: Teniu foc? (en búlgar, mentre gesticula amb la mà i el cigarro)
Dani: no (amb el cap)
El desconegut ve cap a mi amb el cigarro a la boca i espera que li encengui...
ESCENA NÚMERO 2:
Giro: One Marlboro
Dependenta búlgara: No tenim Marlboro (en búlgar, incomprensible)
Giro: What? Do you have Marlboro?
Dependenta búlgara: ...(fa que SÍ amb el cap)
Giro: ok... one Marlboro!
Dependenta búlgara: No tenim Marlboro! (un altre cop en búlgar, incomprensible)
Estàvem en un pis-hostal situat al c/ Hristo Botev, 18, cutre però molt acollidor, amb ordinador, cuina, balcó, menjador...

Vam conéixer uns quants búlgars i búlgares, són una mica freakis però molt oberts i bona gent. També vam veure alguns grups locals en un parell de sales de concerts, una sota la biblioteca municipal situada als afores, i l'altra al centre de la ciutat.

El meu bar preferit, em recorda el Moloko de la Naranja Mecánica...

Les birres eren ultra-barates, i el menjar també, així que vam aprofitar per tastar plats típics com el iogurt búlgar i coses així...també vam fer un àpat de menjar japonès...Evidentment, el dissabte al migdia, al aixecar-nos, vam tenir temps de retocar les alineacions i veure en directe l'apassionant jornada de la lliga de HatTrick, on el meu equip, el Zenit de Salt, va guanyar 5-0 a un rival directe per l'ascens, el Cheos.

Finalment penjo un vídeo grabat amb el mòbil d'un grup local versionant Nothing Else Matters de Metallica amb guitarra i piano. El segon cantant se sembla un piló al gordo de "Perdidos" jejej.

Per cert, els dos souvenirs que porto del viatge són una samarreta del CSKA de Sofía, antic equip de Hristo Stoichkov i aquest cartell que no sé què vol dir, però, pel lloc d'on el vaig treure, intueixo que diu quelcom similar a "No tocar! Perill d'electrocució" hehehe.

Ah, gairebé m'ho deixo, com a curiositat també vaig fer una foto a un McDonald's escrit en alfabet cirílic, si més no és curiós.