dilluns 19 d’octubre de 2009

XXXIIa Cursa del Carrer Nou - 2009

Ahir vaig córrer una nova edició de la cursa del Carrer Nou, la cursa per excel.lència de Girona, normalment m'agafa en el millor moment de forma però no és el cas d'aquest any, després d'un estiu amb pocs entrenaments i un mes a Estats Units menjant hamburgueses...m'he de conformar amb uns 48:40 que no estan malament per haver sortit a disfrutar del magnífic ambient, per cert cada any hi ha més participants i animadors, aquesta edició ha estat espectacular, també molt bé la samarreta i la bossa d'obsequis pels participants!
Les classificacions:
http://www.elpunt.cat/elements/documents/paisos/resultats_adult1.xls

dimecres 12 d’agost de 2009

Tot a punt per fer la Ruta 66 (i nou blog)

Entre la mandra, el HatTrick, el Series Yonkis i el Facebook porto ja uns mesos sense trobar moments per actualitzar aquest blog. Tot i així, ja fa temps que en vaig engegar un altre juntament amb els companys de colla per tal de preparar el viatge per Estats Units que farem del 2 al 28 de setembre d'aquest any. Suposo que si podem penjarem les cròniques i fotos per guardar-ho per sempre en aquesta adreça, i de pas pengem tota la informació que hem anat recopilant per si a algú li pot interessar en el futur :-)

La URL és http://ruta66al2009.blogspot.com

dimecres 25 de març de 2009

The Hard-Ons a la Mirona!

El mític grup de punkrock australià format per un indi a la bateria (Keish), un oriental al baix (Ray) i un iugoslau a la guitarra (Blackie...curiós nom per l'únic component de raça blanca), torna a fer una gira per Europa en la seva nova etapa i visitaran la Mirona de Salt el proper 19-04-09. Tot i la substitució de Keish da Silva per un nou bateria fa pocs anys, i passar a cantar Blackie (molt pitjor cantant que Keish), els Hard-Ons es continuen mereixent un espai en el meu bloc degut a la gran quantitat d'hores que m'han fet passar escoltant els seus discos i grabacions en cassettes rallats (alguns dels quals encara conservo).
Esperant que la veu de Blackie no destrossi temes com "I do, i do, i do" o "Where did she come from", i desitjant veure com s'aguanten després de tants anys i tants discos, penjaré algun dels pocs vídeos que corren per Youtube de la que durant molts anys va ser la millor banda de punkrock d'Austràlia, i per mi la millor de la història després de Ramones!
El primer vídeo és la mítica "Girl in the sweater" (1986)

"Something about you" (1987)
Finalment, la hiperveloç "Missing you, missing me" (1989) on es comprova que en Blackie és un viciat dels solos de guitarra, això sí, no hi ha imatges:

dissabte 24 de gener de 2009

Campió de la lliga X3025 de Hattrick!

Per fi, en el meu segon any de participar a la lliga de Hattrick, m'he proclamat campió de la divisio X.3025 amb el meu gran equip, el ZENIT SALT. Amb 13 victòries i un únic empat al camp del difícil Cheos (i una mica de sort en moments puntuals) he aconseguit pujar a novena divisió, exactament a la IX.1271, on no sé quin objectiu posar-me fins d'aqui a 2 o 3 setmanes (pujar a vuitena és un somni però ho tinc a l'abast, i baixar un altre cop a desena ni m'ho plantejo però mai se sap...). Felicito al The Boss, al Cheos, al Remad i al NoPasarán per la gran lluita que han donat. La llàstima és la lluita pel "pichichi", on tenia dos jugadors encapçalant la classificació fins la darrera jornada (Alberto Iaccarino i Aras Fesih), però han estat superats per un jugador del The Boss que ha fotut 4 gols l'últim partit de lliga. Com a conseqüència i seguint la meva política de club, he fet fora als dos jugadors i he fitxat dos davanters totals amb garanties per afrontar aquesta nova divisió! També he decidit canviar de sistema i passar de la conservadora 4-4-2 a una 3-5-2, més arriscada però crec que necessària per igualar el mig del camp dels meus nous rivals.
Per cert, acabo de crear l'escut del Zenit Salt, on hi figuren la falç i el martell com a símbol comunista (propi de la filosofia del club, on s'exigeix treball, solidaritat i disciplina pel bé de l'equip...hehehe). També hi figura l'escut de Salt i el nom del club escrit, lògicament, en alfabet cirílic.

II Sant Silvestre de Lloret de Mar

Després d'uns dies penjo alguna foto i la classificació de la segona Sant Silvestre de Lloret, on vaig igualar la marca de l'any passat però amb millors sensacions, ja que la cursa feia 5 km homologats per la federació d'Atletisme (l'any passat feia 4.900 metres). L'únic dolent va ser la inhumana fred que fotia a Lloret, que es va notar sobretot al principi de l'escalfament i al final, mentre feiem cua per recollir els obsequis de l'organització. Durant la cursa t'oblides de la fred perque tens altres problemes, sortida mega-ràpida, a sac des del km. 1 amb l'objectiu de fer tots els km entre 4:00 i 4:10. Com que no veig els cartells indicatius decideixo anar a fondo fins que no pugui més, i aconsegueixo arribar al km.3 o 3,5, al final del passeig marítim quan ja has de tornar cap a les pistes d'atletisme, amb sensacions de poder continuar a aquest ritme fins el final. L'últim km gairebé sense forces però intento no afluixar al veure les pistes d'atletisme, entrada triomfal, última volta de 400m i dos minuts a l'arribada, contentíssim però intentant recuperar l'alè, les pulsacions i el tacte dels dits de les mans que se m'havien congelat, hehe. L'any que ve hi tornem segur!
Les classificacions estan aqui: http://www.atletisme.cat/classificacions/lloret/res2008g.htm